Molts dels que llegiu aquestes línies sou plenament conscients que ha estat una “sort” que el grau de digitalització de la nostra societat hagi estat prou alt per fer front a la pandèmia de la covid-19. Començant pel comerç digital i les plataformes de vídeos en streaming, i acabant per les videoconferències de feina i familiars, som conscients que la connectivitat ens ha ajudat molt com a individus i societat.
En paral·lel, vivim amb angoixa la situació econòmica pròpia i de l’entorn: darrere cada empresa i activitat econòmica, hi ha persones. Els titulars potser s’obliden dels nostres polígons industrials i carrers comercials, on tenim situacions difícils, com correspon a un país que ha desenvolupat una indústria i un sector terciari vigorosos.
És per això que molts reflexionem sobre si s’estan fent els deures des de la indústria i la recerca per acabar abans amb aquesta crisi o sortir-ne més reforçats quan acabi. El primer enemic és la invisibilitat del que es fa a les nostres universitats, centres de recerca, i per descomptat a les nostres empreses. No expliquem. Ens fa vergonya, som gent que treballem, no venem fum. No ens han hagut d’explicar quines mascaretes són les correctes i com s’han de posar bé? Doncs també hauria de ser normal que féssim difusió d’una empresa de l’eix de la Riera de Caldes que se’n surt de la crisi portant els seus productes a una plataforma de venda global, o que ha optimitzat les rutes de distribució gràcies a la gestió de dades al núvol. Com aquesta, hi ha centenars de pimes als Vallesos i a tot Catalunya que podrien fer coses similars i plantar cara al futur en millors condicions.
Permeteu-me també parlar en primera persona. Vinc d’un centre tecnològic, el CIM de la UPC, que als anys 90 va néixer justament per passar cap a la indústria el coneixement sobre el naixent món digital. En aquell moment, vàrem preparar (i ho seguim fent) a molts professionals i empreses per fer possible el disseny 3D, la robotització, les fresadores amb control numèric, el control per ordinador de processos productius... I va arribar la globalització, i segurament tots els processos de deslocalització, com una pandèmia industrial, haguessin estat molt més durs sense aquest esforç: la indústria que tenim avui va incorporar aquestes “vacunes” i ha arribat vigorosa fins als nostres dies. No vull ser innecessàriament optimista: el pes al PIB de la nostra indústria ha baixat, mentre que, per exemple, al País Basc, ha pujat. Alguna cosa podríem haver fet millor a la tercera revolució industrial, quan ara tot just ens ha arribat la quarta.
Una autèntica revolució a la qual, com sempre, països líders industrials li dediquen tota l'atenció i més, cuidant-se de generar llocs de treball de qualitat
Aquesta quarta revolució, anomenada indústria 4.0, requereix poca explicació perquè socialment vivim què suposen els avantatges d’internet. Agrupades en una mena de calaix de sastre, trobem totes aquelles derivades de la digitalització aplicada a la indústria, algunes molt diferents d’altres: des de la realitat virtual i augmentada, passant pels sensors connectats a la xarxa (l'internet de les coses) que recullen milers de dades al núvol (big data), per ser processades mitjançant intel·ligència artificial. També trobem robots treballant al costat mateix de les persones, o les més conegudes impressores 3D, capaces de materialitzar un dibuix 3D de forma immediata, disposant no ja d’un prototip sinó d’un producte final: tot plegat, una autèntica revolució a la qual, com sempre, països líders industrials li dediquen tota l’atenció i més, cuidant-se de generar llocs de treball de qualitat.
Necessitem un cop de mà. Primer de tot, posar de relleu com és de realment important que preparem les nostres empreses per a la indústria 4.0. Per exemple, destacant com la present pandèmia està sent combatuda gràcies a aquesta. A la primera onada, la intervenció clau de la impressió 3D va permetre sobreviure a l’impensable: el tancament de fronteres al comerç d’elements estratègics, des de mascaretes a respiradors, un macabre conte que acaba amb la moral “i això ens passa per pensar que podem renunciar a tenir una indústria pròpia”. Recomano la lectura del recull fet des del Col·legi d’Enginyers al respecte de tota l’activitat del nostre teixit industrial i associatiu contra la covid-19, que trobareu reproduïda en el següent bloc. Que un país petit com el nostre fos capaç de tirar endavant, per exemple, fins a nou desenvolupaments de respiradors, ho diu tot sobre què podem arribar a fer si ens ho proposem.
Tres projectes de transformació digital
La impressió 3D no va ser l'única tecnologia posada en joc contra la pandèmia. El recull de dades i el seu tractament per simular escenaris (digital twin) i actuar en conseqüència n’és una altra, i podríem trobar molts més exemples. Veuríem, en resum, com cadascuna de les tecnologies agrupades dins del concepte indústria 4.0 ha estat ja aplicada a la lluita contra la covid-19. Volem una presa de consciència per part de les nostres empreses que totes aquestes tecnologies poden garantir la seva supervivència i impulsar-les. No és una tasca fàcil, quan la urgència del dia a dia no facilita temps per a allò important: l’estratègia del mitjà i llarg termini. Com que per solucionar un problema primer s’ha de reconèixer la seva existència, suggereixo accedir a alguns dels qüestionaris online existents d’autodiagnosi, com el que es proposa des de la Comissió I40 dels Enginyers Industrials de Catalunya o el de l’Eix de la Riera de Caldes. Justament des d’aquesta agrupació de municipis es duu a terme el projecte Indústria 4.0 a la Riera de Caldes coordinat per l’Ajuntament de Santa Perpètua i subvencionat pel SOC: en els quatre anys de durada ja ha ajudat a més de 40 empreses industrials a fer la seva pròpia transformació digital.
La indústria ha vetllat per la salut de les persones i ha estat clau per accelerar el final de la pandèmia, cada cop més proper
Cada dia hi ha noves històries d’empreses que estan donant el pas cap a la direcció correcta. Tres exemples ràpids agafats del projecte mencionat, per estimular la imaginació sobre el que es pot aconseguir:
- Una empresa del polígon Can Bernades està explorant com pot generar un nou model de negoci tot recollint les dades del procés industrial dels clients als quals subministra consumibles, a fi de millorar-ne la qualitat. Això implicarà posar sensors IoT i fer una plataforma al núvol amb dades consultables i amb generació d’alarmes, passant de manteniment preventiu a predictiu.
- Una empresa del polígon industrial de Can Humet necessita capturar l’estat real de funcionament o no de la seva maquinària a fi de millorar la planificació de la producció que ja gestiona mitjançant una eina informàtica, aconseguint una millora radical de productivitat i de gestió de l’equip humà.
- Dues empreses, una al polígon industrial Santiga i l’altra al Mas d’en Cisa, tenen en comú que fabriquen béns d’equip industrial, exportats en ambdós casos amb èxit a tot el món. Per bé que incorporen els elements de control necessaris (autòmats programables), aquests no recullen les dades per ser gestionades més enllà de la pròpia màquina, ni es connecten a internet. Facilitant aquesta connexió, podran fer manteniment remot i monitorització del funcionament dels equips, ajudar als seus clients a optimitzar el consum energètic, així com altres avantatges. Gràcies a valoritzar les dades que es generen, podran fer un pas endavant. Val a dir que tampoc tenen opció: s’han informat i han conclòs que el mercat expulsarà en els propers anys qui no faciliti aquests avantatges.
Com aquests casos n'hi ha més, però sobretot hi ha moltes empreses que encara no han donat el primer pas. Algú té dubtes que és el moment? La indústria ha vetllat per la salut de les persones i ha estat clau per accelerar el final de la pandèmia, cada cop més proper. És hora d’ocupar-nos de la salut de les nostres empreses, tot implementant les tecnologies de la indústria 4.0.