L'altre dia, un empresari "jubilat" em va dir: "Has d'escriure sobre com viure una nova etapa sense anar a la fàbrica cada dia de l'any".
Un dels meus primers clients em va explicar que estava jubilat i que l'empresa la portaven els seus fills, els quals no acabaven d'entendre's. Durant la primera visita a la fàbrica, mentre estava a la sala d'espera, vaig veure un despatx d’on no parava d'entrar i sortir gent. Resulta que era el despatx del pare, amb la taula i les prestatgeries plenes de papers.
Un empresari d'èxit pot tenir molt fàcilment addicció a la feina i ser un workaholic. Porta tota la vida dedicant-se a una cosa que li agrada i per a la qual té traça. Beethoven no va deixar de compondre música fins que va traspassar. Picasso i Miró van pintar amb un pinzell a la mà fins al final. Mick Jagger (81) encara omple estadis, i Warren Buffett (94) continua liderant Berkshire Hathaway.
L'esperança de vida és cada vegada més llarga i, a més, en condicions intel·lectuals i físiques millors que les de generacions anteriors. Jubilar-se és un fet administratiu que consisteix a passar de cotitzar a la Seguretat Social a rebre'n una pensió. Jubilar-se no vol dir necessàriament passar a la inactivitat física o a l’encefalograma pla. Una de les qüestions que cal respondre és "què faré?".
El primer que ha de fer l'empresari és planificar amb antelació el seu relleu. Relleu vol dir cohabitació —no sempre fàcil— entre predecessor i continuadors. Continuadors en plural, perquè hi ha diferents relleus que poden recaure en diferents persones: relleu a la direcció, al govern i a la propietat. La recomanació és espaiar-los temporalment.
Jubilar-se és un fet administratiu que consisteix a passar de cotitzar a la Seguretat Social a rebre'n una pensió; no vol dir passar a la inactivitat física o a l’encefalograma pla
Deixar gradualment la gestió del dia a dia de l'empresa és el que fan més d'un dels meus clients: cada sis o dotze mesos redueixen un dia la seva assistència setmanal al centre de treball. I què fan amb el temps lliure? El golf no sol omplir tot el temps. Hi ha qui dedica part del temps a activitats socials com Càritas o el Banc d'Aliments. Alguns creen nous negocis no competitius; en un cas, un hort hidropònic amb uns quants empleats. També conec algú que continua anant a la fàbrica cada dia a fer el manteniment de les màquines originals, que ja pocs tècnics saben fer. N’hi ha que es dediquen a potenciar el patrimoni, a fer consultoria i/o formació com a subjectes actius o passius (Miguel Ángel Gallo es va treure el grau de Belles Arts amb 90 anys).
Si el predecessor visita sovint l'empresa, és fàcil que els empleats li facin consultes o li demanin opinió, i, si aquest contradiu el que ha dit el continuador, a qui faran cas? Al fill o al pare jubilat, possible accionista majoritari i potser fundador? Concretament, conec el cas d'un fill que va reunir els directius i els va dir: "Escolteu el meu pare i preneu bona nota de tot el que digui, perquè en sap molt; però el primer que em digui que ha fet alguna cosa perquè ho ha dit ell, serà acomiadat".
Els coneixements i l'experiència de l'empresari es poden aprofitar en el govern de l'empresa pròpia —o d’una altra—, és a dir, en la decisió de l'estratègia de l'empresa i el control de la direcció. S'ha de ser molt disciplinat per no entrar en el terreny de joc del dia a dia de l'empresa que s'ha dirigit amb èxit durant molts anys. La presència d’independents qualificats en el govern ajuda.
Per fer un pas al costat s'ha de ser molt valent i generós. No hi ha solucions màgiques i universals; cadascú ha de trobar el seu camí.