31
de Març
de
2016
La sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) del passat 16 de gener sobre el cas "Barbulescu" ha tornat a posar sobre la taula una qüestió especialment controvertida com és el control de l'empresari sobre l'ús d'Internet per part dels seus treballadors.
D'una banda, els empresaris, en exercici del seu poder empresarial reconegut a l'Estatut dels Treballadors, tenen el dret d'adoptar mesures de vigilància i control per verificar que els treballadors compleixen amb els seus deures i obligacions laborals. De l'altra, cal tenir en compte el dret a la intimitat i de secret de les comunicacions dels treballadors, drets fonamentals reconeguts a la Constitució Espanyola.
Davant d'això, la sentència del TEDH resol un recurs presentat pel Sr. Barbulescu, que va ser acomiadat de la seva empresa per utilitzar el seu compte de "Yahoo Messenger" i mantenir converses estrictament personals amb el seu germà i la seva dona (amb ella, fins i tot, sobre la seva vida sexual).
En concret, la sentència analitza si l'accés i revisió per part de l'empresa de les converses del Sr. Barbulescu registrades al seu "Yahoo! Messenger", que l'empresa li havia facilitat per a l'exercici de les seves funcions, podien considerar-se una infracció del dret a la intimitat reconegut a l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals. El TEDH ponderant els interessos d'ambdues parts, i partint de la base que existia normativa interna a la companyia del Sr. Barbulescu que prohibia totalment als treballadors l'ús dels ordinadors de l'empresa amb finalitats personals, conclou que l'empresa no ha infringit el dret a la intimitat del seu exempleat, perquè considera que és del tot raonable que els empresaris vulguin comprovar que els seus treballadors desenvolupen les seves tasques professionals.
Així, el TEDH manté la mateixa postura que els Tribunals espanyols sobre aquesta qüestió. El Tribunal Suprem, a partir de l'any 2007 i, posteriorment, el Tribunal Constitucional, avalen el control de l'empresari sobre l'ús que facin d'Internet els seus treballadors amb els dispositius electrònics que els hagi posat a la seva disposició, sempre i quan se'ls informi d'aquesta possibilitat de control a través del contracte de treball, una política interna de l'empresa o, fins i tot, si ho diu el corresponent conveni col·lectiu.
No és igual amb WhatsApp
Ara bé, això no aplica en relació als dispositius personals dels treballadors, les Apps o els serveis de missatgeria instantània tipus "Whatsapp", si no es posen a la seva disposició per part de l'empresari.
A més, segons els termes i condicions de Whatsapp, aquest servei de xat només pot usar-se en l'àmbit personal i no professional. El control empresarial ha de respectar una triple condició: que la mesura permeti determinar l'ús abusiu dels mitjans posats a disposició del treballador (judici d'idoneïtat); que la mesura sigui necessària en el sentit que no n'hi hagi una altra més moderada (judici de necessitat), i que la mesura sigui equilibrada (judici de proporcionalitat).
Tanmateix, en els procediments penals, el Tribunal Suprem -en virtut d'una sentència del mes de juny de 2014- considera que les garanties han de ser més rigoroses, i, en conseqüència, com a regla general, cal una autorització judicial perquè es puguin admetre les proves obtingudes en el control de les comunicacions dels treballadors.
D'una banda, els empresaris, en exercici del seu poder empresarial reconegut a l'Estatut dels Treballadors, tenen el dret d'adoptar mesures de vigilància i control per verificar que els treballadors compleixen amb els seus deures i obligacions laborals. De l'altra, cal tenir en compte el dret a la intimitat i de secret de les comunicacions dels treballadors, drets fonamentals reconeguts a la Constitució Espanyola.
Davant d'això, la sentència del TEDH resol un recurs presentat pel Sr. Barbulescu, que va ser acomiadat de la seva empresa per utilitzar el seu compte de "Yahoo Messenger" i mantenir converses estrictament personals amb el seu germà i la seva dona (amb ella, fins i tot, sobre la seva vida sexual).
En concret, la sentència analitza si l'accés i revisió per part de l'empresa de les converses del Sr. Barbulescu registrades al seu "Yahoo! Messenger", que l'empresa li havia facilitat per a l'exercici de les seves funcions, podien considerar-se una infracció del dret a la intimitat reconegut a l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals. El TEDH ponderant els interessos d'ambdues parts, i partint de la base que existia normativa interna a la companyia del Sr. Barbulescu que prohibia totalment als treballadors l'ús dels ordinadors de l'empresa amb finalitats personals, conclou que l'empresa no ha infringit el dret a la intimitat del seu exempleat, perquè considera que és del tot raonable que els empresaris vulguin comprovar que els seus treballadors desenvolupen les seves tasques professionals.
Així, el TEDH manté la mateixa postura que els Tribunals espanyols sobre aquesta qüestió. El Tribunal Suprem, a partir de l'any 2007 i, posteriorment, el Tribunal Constitucional, avalen el control de l'empresari sobre l'ús que facin d'Internet els seus treballadors amb els dispositius electrònics que els hagi posat a la seva disposició, sempre i quan se'ls informi d'aquesta possibilitat de control a través del contracte de treball, una política interna de l'empresa o, fins i tot, si ho diu el corresponent conveni col·lectiu.
No és igual amb WhatsApp
Ara bé, això no aplica en relació als dispositius personals dels treballadors, les Apps o els serveis de missatgeria instantània tipus "Whatsapp", si no es posen a la seva disposició per part de l'empresari.
A més, segons els termes i condicions de Whatsapp, aquest servei de xat només pot usar-se en l'àmbit personal i no professional. El control empresarial ha de respectar una triple condició: que la mesura permeti determinar l'ús abusiu dels mitjans posats a disposició del treballador (judici d'idoneïtat); que la mesura sigui necessària en el sentit que no n'hi hagi una altra més moderada (judici de necessitat), i que la mesura sigui equilibrada (judici de proporcionalitat).
Tanmateix, en els procediments penals, el Tribunal Suprem -en virtut d'una sentència del mes de juny de 2014- considera que les garanties han de ser més rigoroses, i, en conseqüència, com a regla general, cal una autorització judicial perquè es puguin admetre les proves obtingudes en el control de les comunicacions dels treballadors.