Investigar les comunicacions privades dels empleats és una extralimitació en l'exercici del deure a la vigilància o una mesura de prevenció necessària? El deure garant és una responsabilitat que se li exigeix a l'empresari per evitar la comissió de delictes pels seus empleats i les conseqüències lesives que per a si o per a tercers es puguin derivar, així com la seva eventual responsabilitat per omissió. Es tracta, en definitiva, d'una missió de contenció de riscos en el si de l'empresa, que ha de materialitzar-se en accions preventives concretes.
El treballador, delegat de la responsabilitat empresarial
Amb la delegació de funcions o competències en altres persones o òrgans, i perquè aquesta tingui sentit, es delega també el deure garant en la persona del delegat, de manera que l'empresari ja no ostenta un deure garant sinó un deure vigilància. Malgrat produir-se aquest trasllat de responsabilitat, no ha d'entendre's una desvinculació total de l'empresari sinó únicament la seva posició en un segon pla per cedir al delegat el deure garant principal. A més, es genera per a l'empresari el risc d'una responsabilitat per culpa “in eligendo”, això és, el risc d'haver-se equivocat en l'elecció de la persona o òrgan delegat, que pot acabar perjudicant greument l'organització.
El delegat, per la seva banda, assumeix les funcions o competències delegades amb autorresponsabilitat, que no és més que l'obligació de desenvolupar les referides funcions amb la suficient capacitat i responsabilitat professionals. Escapa de tota lògica que el delegat sigui tan incapaç de desenvolupar les seves competències (dins dels límits preestablerts per l'empresari) que requereixi la contínua supervisió o control de l'empresari. És a dir, fer la seva feina correctament.
La delegació de funcions és una estratègia empresarial habitual i imprescindible per al correcte funcionament d'una corporació, mitjançant la qual les competències i funcions es distribueixen en cadena, assumint cadascú la seva àrea de responsabilitat i les relacions de la qual es fonamenten en el principi de confiança. No obstant això, igualment habitual són les cadenes descontrolades que contribueixen a embullar l'estructura corporativa, suscitant greus problemes quant a l'aplicació dels criteris d'imputació penal i les regles de l'autoria i de la participació.
Fins a on vigila l’empresari?
Però, on acaba el deure vigilància de l'empresari i on comença l'esfera d’autorresponsabilitat del delegat? El debat es reobre en ocasió de les mesures de prevenció emprades pels empresaris per detectar conductes irregulars en la seva organització.
Aquesta vegada, el debat se centra en la potestat de l'empresari per interceptar les comunicacions dels seus empleats: es tracta d'una extralimitació del deure vigilància de l'empresari i en conseqüència es tracta d'una vulneració a l'esfera privada dels treballadors o ha de considerar-se una acció preventiva més? El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg sembla haver resolt la qüestió pronunciant-se a favor de la intervenció de l'empresa en el correu electrònic dels empleats, fins i tot en les publicacions realitzades en xarxes socials com Facebook o Whatsapp, sempre que l'actuació de l'empleat s'hagi produït durant la jornada laboral, utilitzant els mitjans de l'empresa i sobretot, que hagi existit previ avís de l'empresa.
Correu protegit però, sempre?
A Espanya, de forma secular, la Constitució Espanyola mitjançant l'article 18.3 ha garantit el secret de les comunicacions, que si bé, es refereix expressament a comunicacions postals, telegràfiques i telefòniques, ha d'adaptar-se la seva interpretació a la nostra realitat tecnològica i estendre la seva protecció a les comunicacions informàtiques. D'una altra part, l'article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors recull expressament que “l'empresari podrà adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat humana […]”.
"El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg sembla haver resolt la qüestió pronunciant-se a favor de la intervenció de l'empresa"
Arribats a aquest punt s'ha de contextualitzar l'origen del debat, que és l'organització empresarial. No hi ha dubte que un entorn laboral, els empleats es deuen a l'empresa i, durant la seva jornada laboral, dediquen o han de dedicar els seus esforços a obtenir els resultats esperats, acatar les directrius i instruccions de direcció per procurar la pervivència de l'activitat empresarial. Per la seva banda, l'empresari, entre altres funcions, ha de protegir els drets dels seus treballadors, vetllar per un correcte desenvolupament de l'activitat laboral, dirigir l'actuació dels subordinats, dotar dels mitjans necessaris, definir les pautes i objectius a seguir i, finalment, implantar les mesures correctives i preventives necessàries per contenir el risc o minimitzar el seu impacte, respectant a tot moment el dret a la dignitat de les persones.
És més, el mateix funcionament de l'activitat empresarial requereix i exigeix l'existència de determinades mesures que serveixin com a eines de control al mateix empresari, no només per garantir la seguretat dels treballadors sinó per dotar d'eficiència als processos productius, en definitiva, les mesures de control empresarial específicament previstes en l'Estatut dels Treballadors. I aquest control ha de fer-se amb tots els mitjans lícits que tingui al seu abast, amb l'únic límit del respecte als drets fonamentals de les persones, com el dret a la dignitat, que no desapareix pel fet de trobar-se la persona en un entorn laboral.
Desconfiança on hi ha d’haver compromís
Però què ocorre quan l'exercici d'aquests controls no es realitza amb la diligència deguda o quan s'extralimita l'abast de l’autorresponsabilitat del treballador? Que es produeix una lesió als principis de confiança i bona fe, que han de regir tota relació laboral. Això succeeix quan el treballador s'excedeix en l'ús dels mitjans posats a disposició per l'empresa, o quan l'empresari espia les comunicacions dels seus empleats sense motiu.
En definitiva, les conductes socialment rebutjades (del treballador o de l'empresari) que es perceben com a amenaça en un entorn laboral, acaben per sembrar desconfiança entre empresaris i treballadors. A pesar que, com diem, l'empresari en la seva funció d'alter ego de l'empresa ha de prevenir, amb els mitjans que tingui al seu abast, conductes irregulars i abusos (que a voltes poden derivar en un il·lícit), no és menys cert que el treballador no pot estar totalment desconnectat de la seva vida personal, fins i tot durant la jornada laboral, però aconseguir un equilibri en aquest sentit sembla complex, sobretot quan una de les parts ha infringit els principis bàsics de la relació laboral.
"Els drets fonamentals de les persones han de prevaler fins i tot en un entorn laboral"
Per actuar amb prudència i diligència en el context de l'empresa convé:
-Definir la política empresarial en matèria de vigilància de les comunicacions i de l'ús dels mitjans de l'empresa posats a la disposició dels treballadors abans de posar-la en pràctica, és a dir, concretar l'ús que ha de donar-se als mitjans empresarials i fitar a priori els supòsits en els quals l'empresari pot interceptar les comunicacions dels empleats i les conseqüències que s'aplicaran en cas de produir-se qualsevol anomalia.
-Emprar el canal de comunicació adequat amb els treballadors per transmetre la informació de forma indubtable, això és, que tota l'organització conegui la política empresarial en matèria de comunicacions personals en horari laboral.
-Establir determinats controls empresarials que alertin de possibles contingències que permetin detectar de forma precoç de conductes irregulars.
-Efectuar un seguiment de la política empresarial establerta i del nivell de compliment dels treballadors, per extreure les conclusions oportunes que al seu torn, conduiran a la millora del procés.
En conclusió, els drets fonamentals de les persones han de prevaler fins i tot en un entorn laboral, sent que han de ser respectats per tota l'organització empresarial. Per exigir respecte a la dignitat personal convé seguir primerament les instruccions empresarials; en aquest sentit, l'empresari està obligat a establir les regles i limitacions que entren en joc en l'entorn laboral i a implantar un sistema lícit de controls que li permetin detectar irregularitats i establir els mitjans idonis de prevenció.