La prohibició com a oportunitat

Davant d’un entorn global amenaçador, la Unió Europea malda per evitar que la hiper regulació que caracteritza el vell continent faci perdre encara més competitivitat a les nostres empreses. I és comprensible. Millor dit, ho seria, si no fos perquè les regulacions que ens han de conduir a una economia neutra en carboni són l’única forma de garantir que a les futures generacions encara els quedi un planeta on viure.

Aprovar normatives mediambientals amb una mà mentre, amb l’altra, decretem pròrrogues i excepcions a la seva aplicació és una política bipolar que difícilment ens portarà enlloc. Ni serem competitius, ni sostenibles. Per això és tan esperançador veure que d’algunes restriccions en neixen nous models de negoci que alineen ambdós objectius a partir de la innovació.

Recovo és un marketplace català de teixits sobrants que permet a les empreses de la indústria tèxtil reduir el rebuig i, alhora, obtenir ingressos extraordinaris. L’startup Bio2Coat produeix embolcalls comestibles que es poden cuinar conjuntament amb els aliments que protegeixen. Too Good to Go evita el malbaratament alimentari amb una aplicació que connecta restaurants, supermercats o forns amb consumidors que estan interessats a comprar, a preus reduïts, aliments que han sobrat, però que encara són aptes per al consum.

"No es tracta d’evitar que les lleis perjudiquin el dia a dia de les empreses; més aviat es tracta de procurar que els nous marcs normatius siguin també generadors de nous negocis i noves empreses, competitives i sostenibles alhora"

El problema que realment hem de resoldre a Europa no és si regulem o no. La qüestió és com regulem. Perquè és cert que la tramitació de qualsevol normativa requereix informes d'impacte econòmic i social que han de justificar-ne la necessitat i els efectes que tindrà sobre l’economia; però, a l’hora de la veritat, aquests informes són documents redactats des d’un despatx i sense una visió precisa de l’impacte que cada norma tindrà en el món real.

Hem de revisar com avaluem l’impacte de cada legislació. Sí. Però, al contrari del que defensen els regulafòbics del món empresarial, no es tracta d’evitar que les lleis perjudiquin el dia a dia de les empreses; més aviat es tracta de procurar que els nous marcs normatius siguin també generadors de nous negocis i noves empreses, competitives i sostenibles alhora. ¿O algú dubta que la futura implantació del passaport digital de producte -una obligació que facilitarà la traçabilitat de cada peça de roba- generarà noves i innovadores oportunitats de negoci?

Quan una innovació tecnològica sacseja el taulell on es juga la partida entre l’oferta i la demanda de serveis, hi ha empreses que pateixen -de vegades fins a la desaparició- i n’hi ha que neixen. Aquest procés de selecció el tenim assumit. L’impacte de la regulació no és tan diferent de l’impacte de la tecnologia. No hauria de ser-ho, si més no, sempre que regulem pensant a generar noves oportunitats. Per fer-ho, potser el que ens caldria és que els informes d'impacte econòmic i social els fessin emprenedors i emprenedores en comptes de buròcrates. I ja posats, fer el possible des de les administracions públiques per donar suport a les empreses en els costos associats al seu procés d’adaptació.