• Opinió
  • L'expert
  • Què hem de tenir en compte a l'hora de presentar la declaració de la renda?

Què hem de tenir en compte a l'hora de presentar la declaració de la renda?

La campanya per declarar l'impost sobre la renda de les persones físiques comença aquest dimecres amb algunes novetats

Tret de sortida a una declaració de la renda, la predeclaració de la qual no es podrà fer en paper
Tret de sortida a una declaració de la renda, la predeclaració de la qual no es podrà fer en paper
Carmen Jover
05 d'Abril de 2017
Aquest dimecres 5 d'abril comença el període per sol·licitar l'esborrany i presentar la declaració de la renda del 2016, que finalitzarà el 30 de juny de 2017. En cas que es vulgui domiciliar el pagament de la declaració, el termini acabarà una mica abans: el dia 26 de juny. En aquest context, qui té l'obligació de presentar la declaració per l'Impost sobre la Renda?

La Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) no indica qui té l'obligació de presentar la declaració, sinó qui no té aquesta obligació. D'aquesta manera no hauran de declarar els contribuents que obtinguin rendes procedents exclusivament de les següents fonts:

1. Rendiments íntegres del treball amb el límit de 22.000 €. Aquest límit és de 12.000 € quan:

 
  • Procedeixin de més d'un pagador, excepte en el cas que el segon i restants pagadors no superi en el seu conjunt els 1.500 €.
  • Quan es perceben pensions compensatòries del cònjuge.
  • Quan el pagador dels rendiments no estigui obligat a retenir.
  • Quan es perceben rendiments íntegres subjectes a tipus fix de retenció.

2. Rendiments íntegres del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció amb el límit conjunt de 1.600 €.


3. Rendes immobiliàries imputades, rendiments de Lletres del Tresor i subvencions per a l'adquisició d'habitatge amb el límit conjunt de 1.000 €.

4. En cap cas hauran de declarar aquells que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d'activitats econòmiques, així com guanys patrimonials amb el límit conjunt de 1.000 € anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 € anuals.

Qualsevol persona física pot obtenir l'esborrany de la declaració?
Com a novetat en aquest exercici, qualsevol persona podrà obtenir-lo. L'any passat no podien obtenir-lo aquells contribuents que tinguessin rendiments d'activitats econòmiques o guanys i pèrdues patrimonials no sotmeses a retenció.

No obstant això, una vegada obtingut l'esborrany és imprescindible comprovar que totes les dades coincideixen amb els justificants de rendiments que tenim. És a dir, hem de comprovar que les dades que apareixen per exemple al resum de la nostra nòmina, als justificants bancaris o als arrendaments d'immobles meritats coincideixen amb els consignats a l'esborrany.

En aquest sentit, la declaració de l'IRPF es fonamenta en el sistema d'autoliquidació, per tant en confirmar l'esborrany davant l'Agència Tributària l'estem convertint efectivament en una autoliquidació en la qual l'únic responsable de les dades declarades és el mateix contribuent, i mai l'Administració tributària.

Quines novetats hi ha a la declaració per l'exercici del 2016?
La reforma fiscal pel que fa a l'IRPF va entrar en vigor en l'exercici del 2015, per tant aquest any existeixen poques novetats legislatives. Les principals es van aprovar en la mencionada reforma però han anat entrant en vigor de manera gradual. Entre elles destacaríem les següents:

 
  • Els socis de societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, a partir del 2016 ja no tributaran en règim d'atribució de rendes, sinó que seran contribuents de l'Impost sobre societats.
  • Si l'empresa on treballem ens paga les primes per assegurances mèdiques privades, tant del treballador com del seu cònjuge o algun dels seus descendents menor de 25 anys i algun d'ells és discapacitat, el límit de retribució en espècie exempta s'eleva des de l'1/1/2016 des de 500 €/any i persona a 1.500 €/any per cadascun d'ells.
  • Els tipus impositius de la base imposable de l'estalvi que l'any passat eren d'entre un 19,5% i un 23,5%, aquest any s'han reduït a entre un 19% i un 23%.
  • Si algun dels components de la base imposable de l'estalvi és negatiu, podrà compensar-se amb l'altre amb un límit del 15% del positiu, sent el límit en l'any anterior únicament del 10%.


Un altre aspecte destacat és l'aprovació del Reial Decret-Llei 1/2017 de mesures urgents de protecció dels consumidors en matèria de clàusula sòl, que regulava entre d'altres la tributació de la devolució de la clàusula sòl i les seves conseqüències en relació a la presentació de declaracions complementàries o a la seva inclusió en la mateixa declaració de l'exercici 2016.