La recent aprovació de la reforma del disseny del mercat elèctric de la Unió Europea (UE) suposa una primera fita necessària per a la transició cap a un sistema energètic més sostenible i resilient. La crisi energètica i la necessitat de protegir els ciutadans davant de futurs escenaris d'escalada de preus va fer incrementar la urgència en l'agenda política d'emprendre aquesta renovació. No obstant això, subjeien per sota dues grans tendències a les quals Europa ha de donar resposta: la necessitat d'aconseguir una ràtio d'electrificació del sistema energètic al voltant del 60%-70% el 2050 -actualment estem una mica per sobre del 20%- i, per tant, també la d'establir els mecanismes que permetin reincentivar la construcció de generació de capacitat renovable. I, d'altra banda, la necessitat de digitalització.
La reforma ha centrat els seus esforços inicials -no cal obviar que s'ha dut a terme en poc més d'un any- a reduir la volatilitat dels preus impulsant els contractes per diferència i augmentant el compromís dels governs al voltant de la promoció i facilitació de les PPAs. Defineix per primer cop a escala europea el concepte de pobresa energètica i prohibeix la desconnexió dels col·lectius més vulnerables. La reforma, en el que és potser un dels seus èxits més grans, fixa un mecanisme comú de resposta en cas d'emergència que estarà supervisat per la Unió Europea.
Les bases per a un sistema més descentralitzat, flexible i digital
El camí per construir un mercat elèctric capaç de donar resposta a una Europa descarbonitzada és extremadament complex. Cal garantir la capacitat i estabilitat del sistema afavorint l'emmagatzematge i les quotes de flexibilitat més grans, però la reforma estableix ja algunes iniciatives. La velocitat d'adopció de les quals i com acabin concretant-se resultarà clau.
En primer lloc, facilita les comunitats energètiques entre petits generadors i ja apareix la figura de l'organitzador de consum compartit. Tot i això, deixa a decisió dels països la possibilitat que grans empreses puguin entrar a formar part de comunitats energètiques, clau en un mercat amb tanta solar com l'espanyol, i que afavoriria el creixement de les microgrids - donant major capacitat i alhora emmagatzematge i flexibilitat al sistema.
S'estima que a Europa podrem estalviar entre 11,1 i 29,1 bilions d'euros anuals d'inversió a la xarxa si connectem els actius de flexibilitat i les DSO tenen capacitat per recomprar i emmagatzemar energia
Un altre punt important que recull la normativa és la remuneració de mecanismes que ajudin a aplanar els pics de generació i demanda, podent acollir-se a partir dels 100kW. Si bé aquesta mesura és clau per a la flexibilitat, el govern haurà de simplificar els processos perquè els petits actors es puguin acollir.
Un dels grans reptes per emprendre la modernització de la xarxa -és a dir, dotar-la de més intel·ligència, software, automatització per poder gestionar l'augment exponencial de recursos distribuïts i amb alta variabilitat- era el model tarifari. L'adopció d'un model tarifari basat en el TOTEX -en les despeses totals i no només en les inversions CAPEX- era totalment necessari per poder emprendre aquestes modernitzacions. És important que, com més aviat millor, es doni visibilitat, transparència i es detalli com s'implementarà per tal que no es posterguin els esforços de modernització que ens permetran tenir una xarxa preparada per a la transició energètica. A més, s'estima que a Europa podrem estalviar entre 11,1 i 29,1 bilions d'euros anuals d'inversió a la xarxa si connectem els actius de flexibilitat i les DSO tenen capacitat per recomprar i emmagatzemar energia.
La necessitat de fer convergir incentius i regulació cap a uns mateixos objectius: més descentralització, flexibilitat i digitalització
Els governs de la UE han gastat 750 bilions d'euros per protegir els consumidors de la pujada de preus, l'equivalent al 4% del PIB. La majoria d'aquests subsidis han estat proporcionals al volum de consum, una cosa ineficient des del nostre punt de vista, donat que no incentiva que baixi la demanda, premiant els que menys esforç fan per gestionar millor els seus consums. També és injust, ja que dona més als que ja es poden permetre el luxe de gastar més. Sense anar més lluny, el govern espanyol va crear una "excepció ibèrica" perquè les centrals elèctriques de gas poguessin continuar cremant.
Si Espanya és capaç de redirigir els fons que es generin amb la implementació dels contractes per diferència, a premiar la reducció del consum i a crear un fons d'eficiència energètica que permeti als consumidors accedir a ajuts per a la renovació de la gestió energètica d'edificis, optimització de consums en petites i mitjanes empreses, electrificació de bombes de calor, carregadors intel·ligents per a vehicles elèctrics, sistemes de gestió energètica o generació solar al sostre (per esmentar algunes), tindríem una transició realment justa, assegurant que els beneficis de la modernització a un sistema flexible no es limitin a aquells que es poden permetre la inversió inicial.