Serps, pisos i la llei de les conseqüències no intencionades
05
de Febrer
de
2025
Tornem al tema dels pisos i la dificultat per accedir-hi via lloguer. Avui, però, no insistiré en el meu punt de vista, sinó que us explicaré un parell d’anècdotes: una personal i una que ens arriba de l’Índia. I tot per parlar de la "llei de les conseqüències no intencionades" (en anglès, "law of unintended consequences"), un concepte economicosocial prou interessant.
El concepte fou introduït formalment pel sociòleg Robert K. Melton que en diversos estudis acadèmics suggeria la possibilitat de resultats no previstos davant de les intencions d’un agent social. Dit d’una altra manera, qualsevol acció humana, especialment les que afecten un col·lectiu extens, pot tenir conseqüències inicialment no contemplades. Intentaré fer-ho més fàcil amb un parell d’exemples.
Un cas clàssic de la llei de les conseqüències no desitjades és ”l'efecte cobra", una anècdota que ens arriba de l'Índia colonial. Davant del problema que suposava una població excessiva de cobres, el govern britànic va oferir una recompensa per cada cobra morta amb l’objectiu de reduir-ne el número. Amb aquest incentiu, alguns ciutadans van començar a criar cobres per matar-les posteriorment i obtenir la recompensa. Quan el govern va cancel·lar el programa de recompenses, les cobres van ser alliberades i el problema va ser encara més gros.
Si vols saber-ne més
Arribats a aquest punt, molts de vosaltres us preguntareu si no us heu confós d’article. En teoria havíem de trobar-nos aquí per parlar d’immobles i inversions. Cap problema, ara ens hi posem. Arribem així a la segona anècdota que us volia exposar, una anècdota personal que suposa un exemple claríssim de les conseqüències no desitjades:
Un parell de setmanes abans de festes, vaig fer una trucada de seguiment a un dels meus clients. Li comentava que, revisant les meves notes de la darrera trobada (uns mesos abans), veia que desestimava continuar invertint en el sector residencial, ja que tenia una exposició considerable en aquesta tipologia d’immobles. En resum, allò que en diríem wait and see. Li vaig preguntar si tenia intenció de mantenir aquesta posició. La seva resposta em va descol·locar: “No”.
El meu desconcert va durar dos segons, fins que em va argumentar la seva negativa: no, no mantenim l’estratègia. Hem decidit vendre’ns-ho tot. És a dir, en qüestió de mesos va passar de ser inversor en el sector residencial (amb un portafolis important de pisos destinats al lloguer) a vendre-s’ho tot (passant així tots aquests pisos de lloguer a nous propietaris que lògicament no els llogaran). Per dir-ho d’una manera clara i rotunda, les accions dutes a terme per les administracions per fomentar el mercat de lloguer han aconseguit que aquest client (i molts altres) vagin retirant del mercat de lloguer cada vegada més pisos.
"Les accions dutes a terme per les administracions per fomentar el mercat de lloguer han aconseguit que es vagin retirant del mercat de lloguer cada vegada més pisos"
No només aquest client o altres grans tenidors han decidit desinvertir en el sector residencial i vendre tot el seu estoc de pisos. Si aquest degoteig de desercions al sector ja és prou greu de cara a l’oferta de pisos de lloguer, imagineu-vos què passarà quan vencin els contractes dels pisos que gran fons d’inversió tenen en règim de lloguer a Catalunya. Fa uns dies la premsa especialitzada se’n feia ressò i les perspectives no són gaire encoratjadores: centenars i centenars de pisos de lloguer passaran al mercat de compravenda.
Aquí es podria acabar la publicació d’avui, reflexionant sobre les conseqüències no desitjades del topall de renda en el mercat de l’oferta de pisos de lloguer. Permeteu-me, però, que comparteixi amb vosaltres el dubte que tinc: són conseqüències no desitjades o a algú ja li va bé que el problema no es resolgui? “Ahí lo dejo”...