Directora de negoci internacional d’Acció

Trump, aranzels i un possible pacte amb la Xina: on queda Europa?

02 de Febrer de 2025

El comerç global fa algunes setmanes que viu pendent d’un sol home: Donald Trump. La tornada a la Casa Blanca del magnat estatunidenc ha generat inquietuds i incerteses sobre les regles de joc del comerç internacional. I ho ha fet pel seu posicionament obertament proteccionista durant la campanya electoral, amb l’amenaça d’establir aranzels a qualsevol producte fabricat fora de les seves fronteres i la voluntat de “tornar a fer gran Amèrica”. La guerra comercial és una possibilitat real, malgrat que les primeres decisions de Trump ja des del Despatx Oval (encara) no han tractat la qüestió aranzelària.

En aquest context, Trump ha estat especialment bel·ligerant amb la Xina, el país que els Estats Units identifiquen com una amenaça a la seva hegemonia econòmica i, sobretot, tecnològica. De fet, aquest discurs no és precisament el més polèmic de Trump, atès que evitar que la Xina qüestiona el lideratge econòmic mundial estatunidenc és, segurament, un dels pocs consensos que queden als Estats Units entre republicans i demòcrates. De fet, aquesta visió de la Xina com una amenaça no és nova, sinó que ja va viure els seus primers capítols amb l’administració de George W. Bush i Barack Obama a principis d’aquest segle. Sí que és cert que el primer mandat de Trump va obstinar-se a reduir el dèficit comercial amb la Xina que va derivar en una guerra comercial amb increment aranzelari per ambdues parts entre 2018 i 2020 que, tot i així, no va reduir significativament aquest dèficit comercial.

Amb Biden a la Casa Blanca, els Estats Units han seguit el camí de desacoblament amb la Xina, on s’hi va sumar -moderadament- Europa arran de la pandèmia. Els últims anys, doncs, s’ha anat aplicant una política restrictiva amb la Xina anomenada “small yard, high fence” (jardí petit, tanques altes), que ha consistit a restringir l’accés a un nombre reduït de tecnologies amb potencial militar o de seguretat important mentre es mantenia un intercanvi econòmic normal en altres àrees. L’objectiu és garantir el lideratge nord-americà en tecnologies clau per evitar que el govern xinès aprofiti les seves capacitats tecnològiques per promoure un model de govern autoritari, modernitzar el seu exèrcit i beneficiar els seus interessos en el concert internacional. Un exemple d’aquesta política són els aranzels del 100% als vehicles elèctrics xinesos, els controls a l’exportació de certs tipus de xips a una llista de més de 200 empreses xineses o els controls a la inversió.

Les conseqüències de tot plegat ja les estem comprovant amb les diferents webs i aplicacions que no es poden utilitzar a la Xina i viceversa. S’està produint un desenvolupament en paral·lel que ens condueix a una clara bifurcació tecnològica i de sistemes entre els Estats Units i la Xina, on l’últim exemple és el de ChatGPT i DeepSeek en intel·ligència artificial.

A escala comercial, aquest desacoblament té més matisos. La participació de la Xina en les importacions dels Estats Units va baixar del 22% l’any 2018 a menys del 14% el 2023; i ha estat igualada o superada per altres estats asiàtics, la UE, Mèxic o el Canadà. Tanmateix, l'exposició comercial indirecta dels Estats Units a la Xina pot augmentar, ja que els productes xinesos representen una part més gran de les importacions de socis comercials nord-americans com el Vietnam, Corea del Sud o Mèxic. També la inversió estrangera directa (IED) a la Xina es va enfonsar el 2023 a menys d'una desena part del nivell de la IED als Estats Units.

"La participació de la Xina en les importacions dels Estats Units va baixar del 22% l’any 2018 a menys del 14% el 2023"

Malgrat tot, la situació actual té una diferència fonamental respecte l’anterior mandat de Donald Trump: disposar d’experiència prèvia. Per al president xinès, Xi Jinping, ja no és una novetat la retòrica agressiva de Trump per un cantó mentre per l’altre manté una actitud clarament transaccional. En aquest sentit, el mandatari xinès veu més factible arribar a acords amb Trump del que ho hauria estat amb Kamala Harris. De fet, un acord entre els dos presidents tampoc seria una novetat si recordem la “Fase 1” de l’anterior administració Trump per la qual es van reduir els aranzels a les exportacions xineses a canvi de 600.000 milions de dòlars en importacions i accés preferencial de certes empreses estatunidenques al mercat xinès.

Alhora, l’aïllacionisme de Trump també pot suposar una benedicció a les aspiracions xineses de posicionar-se com a líder del sud global i, fins i tot, provocar que aliats tradicionals dels nord-americans s’acostin a les seves posicions.

Tot plegat ens situa en una enorme incertesa. Trump s’ha envoltat tant de persones manifestament anti-Xina, com Peter Navarro o Marco Rubio; com d’empresaris amb molts interessos en aquell país i bones relacions amb el govern xinès com Elon Musk. Mentre no descobrim quina visió s’acaba imposant, el cert és que la possibilitat de passar dels discursos abrandats cap als acords més pragmàtics és real. Ho és per a dos presidents que ho podrien vendre internament com una victòria i una fita destacada.

De fet, Trump recentment ja ha rebaixat les expectatives d’uns aranzels a les importacions xineses del 60%, el que deia en campanya, al 10%. Una xifra fins i tot inferior al 25% que planteja per a Mèxic o el Canadà.

I a tot això, on queda Europa? Sembla evident que en cas d’acord el nostre continent patiria desavantatge a l’hora de fer negocis a la Xina i tindria més dificultats per vendre als Estats Units certs productes on la competència xinesa ofereix igual o millor tecnologia.

Ara bé, en cas que els Estats Units i la Xina encetin una nova guerra comercial ens podríem trobar Europa inundada de productes xinesos competint i amenaçant la indústria europea mentre seguiria sent difícil exportar als Estats Units.

La partida que s’està disputant té un gran valor atès que, al capdavall, els Estats Units són la primera destinació de les exportacions europees mentre la Xina és l’origen de gran part de les importacions de fora del continent.

Tot i així, Europa ha de mirar cap al futur amb l’expectativa de trobar llum al final del túnel. La Unió Europea que encara el segon mandat de Trump també l’afronta amb l’experiència acumulada entre 2016 i 2020. És una Europa amb una política comercial més assertiva, reforçada per la nova Comissió Europea d’Ursula von der Leyen que té entre cella i cella aconseguir que Europa pugui competir de tu a tu amb els Estats Units i la Xina. En aquesta línia, presentava aquesta setmana la seva ‘Brúixola per a la competitivitat’, alçant les banderes de l’impuls a la innovació i la reducció de la burocràcia per tal de situar Europa en un triumvirat del lideratge mundial. De l’encert d’aquesta brúixola a marcar el camí correcte en depèn que el nostre continent no perdi el nord de la competitivitat global.