Sant Benet de Núrsia (480-547) va fundar l’orde dels benedictins, posant en marxa el seu primer monestir a Montecassino (Itàlia) l’any 529, que encara avui segueix funcionant. També va escriure la Regla de Sant Benet. El 1964, el papa Pau VI, en el monestir italià de Montecassino, va proclamar Sant Benet patró d'Europa. Actualment, hi ha al món 6.802 monjos benedictins i les comunitats femenines tenen 13.725 membres.
Tot i el temps transcorregut, la Regla segueix aplicant-se avui dia als monestirs de l’orde, com el de Montserrat i el de Sant Miquel de Cuixà, i també en d’altres ordes a Occident. La Regla s’ha editat en català en diverses ocasions, com el 1981 per part de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Al llarg dels seus 73 capítols, es regula la vida al monestir. Entre les diferents temàtiques tractades, n’hi ha que tenen a veure amb el lideratge i s’exposen, essencialment, en referir-se a l’abat, al prior i al majordom (ecònom o administrador).
L’abat, que és escollit pels mateixos monjos, és la màxima autoritat del monestir. És l’abat qui nomena el prior i els altres càrrecs després d’escoltar la comunitat. Una particularitat de la Confederació Benedictina, a diferència d’altres ordes religiosos, és que tot i que hi ha un superior general (l’abat primat), aquest té menys atribucions que en altres ordes, però té funcions de representació i comunió entre els monestirs. Vegem a continuació els trets més rellevants de la Regla que tracten aspectes relacionats amb el lideratge:
- Vocació de servei: la persona que lidera ha d’entendre que ha de servir més que no pas manar. Ha de ser més estimada que temuda.
- Autoritat versus poder: el líder que té autoritat fa créixer les persones i mostra amb fets com s’ha de treballar, com s’han de tractar els altres i com s’han de prendre decisions. És més important ser convincent que autoritari. Per tant, cal liderar amb l’exemple, més que amb les paraules.
La persona que lidera és dipositària de la confiança de la resta. Per això, ha d'acceptar retre comptes i que tothom sigui molt exigent amb ella
- Humilitat: ser humil implica reconèixer els propis defectes i valorar els altres. Cassià Maria Just, abat de Montserrat entre 1966 i 1989, parlava així del lideratge (referint-se al pare abat): “Ha de ser valent, perquè és una càrrega. Ha de ser humil i que no busqui el càrrec, sinó que l’accepti. Que tingui capacitat de treball en equip, però en un equip plural; si no, hi ha el perill del pensament únic”.
- Retiment de comptes: la persona que lidera és dipositària de la confiança de la resta. Per això, ha d’acceptar retre comptes i que tothom sigui molt exigent amb ella.
- Prudència: cal actuar amb prudència per no fer malbé el que funciona. Sant Benet deia: “Procedeix amb prudència i no siguis extrem en res, no sigui que, per voler rascar massa el rovell, trenquis el vas".
- Discreció: no es pot dir tot a tothom.
- Comunicació: no s’ha de ser amic de parlar molt, sinó d’escoltar. Com deia Sant Benet, citant la Bíblia: “En molt xerrar, no faltarà pecat”. Quan no es té el que es demana, cal donar una bona paraula per resposta. La persona que lidera ha de tenir contacte directe sovintejat amb totes les persones de l‘organització.
- Meritocràcia: no s’ha de promocionar per antiguitat, sinó per mèrits.
A les persones que assumeixen responsabilitats, si cometen errors, se'ls ha de corregir fins a tres vegades. Si no rectifiquen, se'ls ha de destituir
- Incentius: cal animar als que obren bé.
- Equanimitat: no s’ha d’apreciar a unes persones més que a unes altres.
- Resolució de conflictes: les diferències s’han de resoldre amb diàleg. Ha de regnar el respecte i la convivència pacífica.
- Errors: cal ser comprensiu amb els defectes dels altres i això implica paciència. De tota manera, cal donar missatges molt clars als que no actuen bé. Per altra banda, a les persones que assumeixen responsabilitats, si cometen errors, se’ls ha de corregir fins a tres vegades. Si no rectifiquen, se’ls ha de destituir.
Els trets exposats són només una part del que s’inclou a la Regla, però tenint en compte que la majoria d’organitzacions tenen una vida molt curta i que molts monestirs resisteixen molt bé el pas dels segles, val la pena no perdre de vista la saviesa de la Regla de Sant Benet.