Liquiditat pandèmica: grans empreses i pimes

L'entorn pandèmic que estem patint i les seves conseqüències econòmiques i socials està provocant anomalies en les característiques essencials de rendibilitat, risc i liquiditat. En l'àmbit empresarial, emprenem i invertim per a obtenir una rendibilitat sobre l'actiu, assumim un risc major o menor segons el palanquejament i els recursos propis i gestionem de la millor forma possible la tresoreria i liquiditat empresarial per a fer front als pagaments en el curt termini. La liquiditat ha estat determinant en la gestió de la política monetària i ha condicionat aspectes macroeconòmics, microeconòmics, d'inversió i finançament, en el passat recent i al sistema financer. Ara és determinant, tant el risc de liquiditat de mercat com el de finançament.

El risc de liquiditat pot esdevenir en insolvència, i està comprometent el futur immediat de milers d'empreses, sense recursos monetaris per a fer front a pagaments pendents o futurs. En condicions d'esdevenir econòmic podríem denominar com a normals, encara que fa temps que no sabem el que és i ja es parla de “Never Normal”, s'han desenvolupat mesures per a millorar les previsions i gestió de la liquiditat. A nivell empresarial, amb la limitació del període d'emissió i pagament/cobrament de factures, les mesures davant un impagament i les clàusules abusives, per a evitar l'asfíxia financera i millorar la gestió eficient de la tresoreria, mesures que actualment poc serveixen davant l'aturada econòmica mundial.

Aquesta proliferació passada de liquiditat en el mercat i actualment potser “embassada” excessiva, ha estimulat l'aparició de multitud d'empreses denominades zombis, aquelles amb escassa rendibilitat, alts palanquejaments i deute, que han pogut continuar en el mercat per les condicions i facilitats de liquiditat i a Europa per l'alt percentatge d'intermediació financera i millores en la transmissió del crèdit del sistema financer. Per contra, sorgeixen oportunitats per les tristes circumstàncies, els canvis empresarials i de valors, dificultats econòmiques i personals i canvis en els patrons de consum. Un exemple d'aquests canvis conjunturals forçats, el cas de l'empresa Zoom amb una capitalització borsària superior a les set majors companyies aèries mundials. També la comparació d'una nouvinguda al mercat borsari espanyol amb una històrica del mercat. En cinc anys, Cellnex ha superat en capitalització borsària a les denominades antigament “Matildes” (Telefónica) amb capitalitzacions de 26,06 mil milions de € vs 19,02 mil milions de €, respectivament. Segur que podem trobar biaixos conductuals en les maneres d'invertir en empreses conegudes vs a desconegudes, un senyal per a reforçar l'assessorament independent professional.

Les empreses, avui dia, són bàsicament intangibles, el famós goodwill o fons de comerç, la qual cosa fa que 2+2 no siguin 4 i fins i tot està provocant un canvi en la normativa comptable que estava enfocada bàsicament a tangibles. Perquè si anem a temps enrere, quan identificàvem una empresa amb quantitats ingents de liquiditat en el seu actiu i inversions a curt termini (segons sector), era un senyal que no era susceptible de generar ingressos i beneficis futurs amb el negoci recurrent de l'empresa. Al contrari del que ha passat en aquesta ascensió tecnològica de les majors empreses a nivell mundial, les denominades FAANG (Facebook, Amazon, Apple, Netflix i Google-Alphabet) més Micrososft que amb la generació de quantitats aclaparadores de liquiditat en aquests últims anys, recompren les seves pròpies accions i reparteixen dividends en la majoria de casos. Podríem identificar diferents causes d'aquesta ascensió, en alta rendibilitat de les seves idees, productes i serveis, fiscalitats laxes en mercats en els quals opera i d'origen (Tax Cuts and Jobs Act, 2017) i inversió exclusivament en la seva empresa, per a què comprar altres empreses si sóc la més rendible i els meus accionistes continuen gaudint de creixements de dos dígits, any rere any, en el preu de les accions. Per posar un exemple, el cash i inversions a curt termini d'Apple a la fi de 2019, era de 149.401 milions de $ per un total d'actiu de 338.516 milions de $, en perspectiva una quantitat similar a les ajudes directes que rebrà Espanya de la “fumata blanca” històrica europea de part dels 750.000 del fons d'emergència.

Una diferència més entre Wall Street i el Main Street, com mostrava la portada del The Economist, és el resultat degut a la liquiditat en el mercat i el diferencial entre mercats financers i economia real, així com la sorprenent recuperació dels mercats financers, sobretot d'índexs americans i tecnològics al capdavant que contrasta amb dades macroeconòmiques històricament negatives, desocupació i recessió econòmica mundial. Les borses anticipen i els resultats empresarials ens ho han confirmat. Durant el primer semestre de l'any aquestes empreses tecnològiques han reforçat els seus resultats, han guanyat més diners i cotitzen en màxims històrics, ignorant el fet que els CEO de Google, Apple, Facebook i Amazon (GAFA) van declarar via una plataforma digital davant les recerques antimonopoli del Departament de Justícia de la Comissió Federal de Comerç. En aquesta línia de competència deslleial, a Espanya, la CNMC ha iniciat expedients sancionadors a 14 empreses siderúrgiques per pràctiques restrictives de la competència, amb ArcelorMittal al capdavant com la major de totes elles.

Amb tot, una dificultat afegida per a les pimes per a sortir d'aquesta crisi sense precedents, amb descensos històrics de dos dígits del PIB, en la majoria de països desenvolupats, confirmant el que ja sabíem, el component més important en el PIB és el consum, i l'estructura empresarial en la majoria de països està basada en pimes.

"Es confirma el que ja sabíem, el component més important en el PIB és el consum, i l'estructura empresarial en la majoria de països està basada en pimes"

En aquesta cerca de liquiditat, cal destacar el cas de Tesla, la major empresa de fabricants de cotxes per capitalització borsària, superant recentment a Toyota, amb una fabricació de cotxes en el primer trimestre de 103.000 vs 2.400.000 respectivament. Més diferencial entre expectatives i realitat. I ens preguntem, quins han estat les majors entrades de liquiditat en l'últim trimestre de Tesla? La venda de crèdits mediambientals, emissions de CO2 no consumides a altres productors de cotxes contaminants, sent major que el free cash flow de la companyia i quatre vegades més que el benefici generat durant el segon trimestre del present any. Ja en el 2009, Tesla va rebre un préstec del departament federal d'Energia de 465 milions de $, en aquest moment en una situació delicada per a la seva viabilitat, que va servir per a subsistir i avançar en el disseny de cotxes elèctrics i fabricació a Califòrnia, una aposta verda amb participació de l'Estat i amb un president dels Estats Units demòcrata acabat de triar, en aquells dies més procliu i sensible amb el canvi climàtic i energies netes.
Aquest és l'enfocament que prendrà el pla de recuperació de 750.000 milions d'euros (transferències i préstecs) de l'acord històric de la UE, amb conseqüències com a major participació de l'Estat en les empreses i aparició de tributs comunitaris, relacionats amb el CO₂, consum de plàstic, taxa digital, etc. Del total de la suma europea, aproximadament el 30%, es destinarà al gran repte ecològic europeu. Una BBB (Build Back Better) consistent i una reconstrucció enfocada a mitigar el Gap existent en els recursos necessaris per a l'alineament als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i al Green Deal europeu, reformant l'economia i remodelant la societat europea. Primer pas per a aconseguir la porta de sortida, com si estiguéssim en escape room de crisi econòmica, inversions futures i instants de terror.

És precisa una recuperació de les empreses en la totalitat de sectors, no sols les enfocades i amb els deures fets en aspectes de transició i ecològics, sinó en la totalitat de sectors estratègics. Amb condicions. Els sectors no financers més perjudicats com a energia, turisme, aerolínies, etc hauran de rebre fons, finançament i liquiditat, encara que amb plans de viabilitat i alineats a un creixement pròsper a llarg termini tant en aspectes financers com extrafinanciers i digitalització de l'economia.

AQUEST ARTICLE CONTINUARÀ EN UNA SEGONA PART