Avui acaba la Setmana Europea de la Mobilitat que s’ha celebrat a Catalunya del 16 al 22 d’enguany. A Catalunya som de setmanes; acaba la del llibre en català per a fomentar els bons hàbits en consum cultural, i comença la de la mobilitat, per fomentar els bons hàbits en mobilitat. Resulta que ambdues tenen més a veure del que ens pensem.
Un dels temes de la setmana de la mobilitat ha estat la taxa d’adopció del vehicle elèctric i les diferents velocitats d’implantació en els diferents territoris. Les dades les donava Elena Busquets en Quines regions aposten més pel vehicle elèctric?: al primer semestre del 2022 els vehicles elèctrics purs i els híbrids ja suposen el 18,7% dels cotxes nous matriculats a la Unió Europea (dades d’ANFAC). Catalunya supera la mitjana de la UE amb un 4,77% de matriculacions de vehicles elèctrics purs i un 15,6% d’híbrids. Catalunya progressa adequadament. Què cal per obtenir l’excel·lent?
Doncs resulta que fa només un parell d’anys els punts febles de la mobilitat elèctrica eren l’autonomia limitada dels vehicles i els llargs temps de càrrega. Poc a poc aquestes limitacions van desapareixent: un vehicle elèctric de gamma mitjana ja surt amb 500 km d’autonomia i els punts de càrrega ràpids (55 kW) carreguen 100 km en 15 minuts o el 100% de la bateria en una hora. L’empresa suïssa ABB ha llençat aquest any al mercat el Terra 360, un carregador superàpid capaç de carregar un vehicle en menys de 15 minuts o de carregar 100 km en tres minuts i de carregar quatre vehicles alhora.
Ara els problemes són en l’escala del model: la infraestructura de càrrega i en la producció de les bateries. N’haureu sentit la versió del cunyat crema-rodes de “està molt bé això del cotxe elèctric però si tots en comprem no hi ha prou electricitat/bateries per a tothom”.
Theodor Swedjemark, el CCSO d’ABB (Chief Communications and Sustainability Officer) deia: “L'adopció de la mobilitat elèctrica per a nosaltres va del client, l'usuari final. Quan sentin que tenir un cotxe elèctric és tan còmode i emocionant com un cotxe amb motor de combustió, haurem arribat al punt d'inflexió".
La lentitud en la càrrega en carregadors públics i el fet que siguem encara pocs crea complicitats similars a les del principi de Twitter
Jo els diria, al CCSO Swedjemark i al cunyat que no cal córrer. De fet l’anar poc a poc és una de les gràcies de la mobilitat elèctrica. Des que puges al cotxe i veus l’indicador de bateria que t’esforces per conservar cada kWh i gestionar l’angoixa de la bateria baixa com millor pots: el cotxe elèctric és un mòbil gegantí amb rodes. L’encara lentitud en la càrrega en carregadors públics i el fet que siguem encara pocs conductors de vehicles elèctrics crea complicitats similars a les del principi de Twitter, que quan algú et començava a seguir l’hauries convidat a dormir al sofà de casa.
Els carregadors elèctrics públics es converteixen en hubs d’interacció presencial, aquella que, poc a poc també, anem perdent i que substituïm per xarxes socials (dilluns vaig fer anys i només vaig rebre dues trucades, això sí, infinitat de tuits, whatsapps, telegrams i IG). Models de cotxes, kilòmetres d’autonomia, estacions de càrrega, comparatives amb Noruega i la distància a l’estació de càrrega més propera que fa són els grans temes de conversa amb gent que com jo s’espera mentre el cotxe es carrega.
Els carregadors elèctrics públics es converteixen en hubs d’interacció presencial, aquella que, poc a poc també, anem perdent
Això i llibres, que seure al cotxe mentre es carrega et deixa molt de temps per llegir. Els de la Setmana del llibre en català podrien buscar patrocinadors entre les marques de vehicles elèctrics, comparteixen filosofia públic i velocitat.