Les opinions als diaris, tant digitals com en paper, solen tenir una ubicació preferent. Les notícies són les primeres a caducar -especialment les d'última hora-, els reportatges encara duren una mica més, però hi ha un gènere que no és perible: les opinions. Són el nord de la premsa, el pes pesant dels diaris... o ho haurien de ser. Perquè avui dia tothom pot dir la seva, des de qualsevol plataforma, i posar-se el vestit de columnista.
L'opinió bona és la que influeix d'alguna manera en el lector: la que desperta grans audiències, obre nous debats i es cola en cafès o converses de Whatsapp. Abans d'acabar l'any, i cinc minuts abans del compte enrere, hem volgut fer un recull de les 10 opinions més influents que ha publicat aquest diari el 2022. Cap ni una ha caducat. Hi ha debuts, hi ha un triplet i hi ha dos guanyadors: Josep M. Ganyet i Xavier Roig, els dos opinadors de VIA Empresa que més apareixen en el rànquing de les opinions més llegides del 2022.
1. L’empresa catalana: “Abans que algú altre se n’aprofiti, ho cremo!”
L'opinió més llegida de l'any parla de l'empresa catalana des d'una perspectiva crítica i analítica. L'ha escrit fa escasses setmanes l'enginyer i escriptor Xavier Roig com a segona part d'una primera columna on analitza aquelles limitacions que troba l'empresa catalana "per créixer, per fer-se gran, per adquirir uns volums considerables". En aquest article aporta una explicació: l'herència, el traspàs generacional. "Quin dels fills o filles gestionarà l’empresa? És curiós que mai s’accepti 'cap' com a resposta. Perquè, aleshores, de seguida es reacciona instintivament: 'Si ha de ser així, me la venc!'. I tot plegat esdevé un sense sentit.", afirma Roig.
2. La banca del futur
Xavier López García va escriure una oda a la banca cooperativa i, més en concret, i més local, a la Caixa d'Enginyers. Davant del procés de transformació i concentració dels bancs, les conseqüències de la crisi financera del 2008 i la "quantitat ingent de recursos públics" que es van destinar a sanejar i reflotar la banca, López ressalta "un model de banca que ha sobreviscut i no ha necessitat ni un euro dels contribuents, es tracta de la banca cooperativa". "Teníem un diamant en brut amagat a casa i ara l’hem descobert", afirma López, sobre la Caixa d'Enginyers.
3. D’Eufòria a e-ufòria
Josep M. Ganyet juga amb les xifres i amb les xarxes per mostrar un cas d'èxit de TV3 que enguany ha traspassat la televisió: Eufòria. La seva aposta transmèdia ha sigut part de l'èxit. La productora Veranda TV i la producció de TV3 van apostar, més enllà de la televisió, per Instagram, TikTok, Twitter, YouTube, Telegram i, sobretot, Twitch, "un canal que, a priori, és competició de la tele (si mires un directe a Twitch, encara que sigui una partida de Fortnite, no mires la tele)", apunta Ganyet. Eufòria va crear un cercle virtuós tv-xarxes-tv, que "a banda de ser una escola d’interpretació per als concursants, ha estat una escola per a programadors, productores i experts en mitjans socials."
4. Quan cau un arbre al bosc i no hi ha ningú, fa soroll?
Ganyet repeteix anomenament al rànquing, però ho fa, curiosament, amb un article publicat l'any 2016. Les opinions bones no caduquen, cert, i a més, poden tornar a viralitzar-se passats els anys. En aquest cas, han passat sis anys des que Ganyet va preguntar al lector si quan cau un arbre al bosc i no hi ha ningú, aquest fa soroll. La resposta empodera l'observador i posa el focus en el mòbil, que "fa que siguem alhora esdeveniment, mitjà de transmissió i observador".
5. La teva marca no és el teu ego
"L'ego és el que ens queda quan ens distanciem de nosaltres mateixos". Amb aquesta cita va començar la Consol Vancells una columna on reflexiona sobre l'ego i la marca, i exposa el mètode Teal, un mètode que convida les persones a treure's "la màscara de l'ego", a "ballar" amb els canvis i imprevistos i que aposta per l'autogestió dels equips. L'article compta amb cites de tercers autors sobre la matèria, com la de Frederic Laloux: "Sovint ens adonem de fins a quin punt les pors, les ambicions i els desitjos del nostre ego han estat secretament dirigint les nostres vides". Vancells va debutar a VIA Empresa l'1 de febrer del 2022.
6. Barcelona, un lloc per invertir
Barcelona ha sigut reconeguda per The Financial Times com la ciutat europea amb la millor estratègia per captar inversió estrangera, per davant de ciutats com Madrid o Lisboa, amb un total de 612 milions d'euros, més de 3.000 llocs de treball generats i més de dos mil mantinguts. Però, què col·loca a Barcelona en aquesta posició? El consultor Alexander Phimister respon a la pregunta i planteja tres deures per "continuar consolidant l'ecosistema."
7. #CatalanGate, la violació
Malauradament, l'opinió amb què Ganyet assoleix el triplet és en la qual denuncia ser víctima de l'espionatge que es va fer amb el programari maliciós Pegasus. "Encara no l’havia picat que el meu cervell em deia que allò era un missatge maliciós", explica l'etnògraf digital sobre el moment en què, evidentment, va picar i va caure "de quatre grapes al truc d’enginyeria social més antic del món: el pescaclics". La columna acaba citant Albert Pla, amb un extracte del seu tema “La violació”.
8. Tornar a casa amb bicicleta
Ariadna Romans va escriure les seves primeres línies a VIA Empresa també el febrer del 2022. Primer a una secció que surt únicament un cap de setmana al mes, La VIA filosòfica, i després sumant-se al format opinió. La politòloga i filòsofa que parla sobre desenvolupament sostenible, sobre feminismes, drets socials i civils i sobre l'ètica digital, va aturar-se, en aquesta columna, a un fet tan mundà com "tornar a casa amb bicicleta", una excusa per parlar sobre felicitat -"La felicitat no s’ha de projectar cap a res ni ningú, sinó a tot arreu"- i sobre una filosofia de vida -"Vull agrair poder sortir amb el cap ple de núvols de casa i tenir un espai per mi sola on enviar-ho tot a la merda i rodar, rodar, rodar fins a la meva pròxima destinació. I continuar tenint la garantia de la bicicleta com un espai d’alliberament"-.
9. Treballar, fer feina i jubilar-se
Roig apareix per segona vegada al rànquing de les opinions més influents de l'any parlant sobre la feina i la jubilació. Ell, que mai ha "entès aquesta obsessió per deixar de treballar", defensa que és una gran desgràcia considerar la feina com una maledicció. I afegeix: "I és que l'impuls de l'espècie humana -de fet, de qualsevol ésser viu- consisteix a treballar. Altrament, què fas?"
10. 10 coses per fer aquest estiu
El millor d'aquest decàleg que va escriure Genís Roca és que es pot fer sigui estiu o hivern, primavera o tardor. La clau? Tenir temps lliure per fer-les. I com aquests dies -entre àpats familiars i compres nadalenques- molts dels lectors tindran temps lliure, és bo que tinguin a mà les 10 coses que Genís va voler fer aquest estiu, "per aturar-se, carregar piles i ser capaç de tornar amb totes les ganes del món."
- Parar una mica, que per això són les vacances.
- Inspirar pau i calma a tothom que em trobi.
- Llegir només novel·les i poesia.
- Aprendre a fer més coses amb les mans.
- Riure sense vergonya.
- Aprofitar qualsevol oportunitat.
- Repassar coses maques.
- Guanyar temps cada dia, enlloc de perdre’l.
- Felicitar tothom que fa coses ben fetes.
- Somiar.