4 errors a evitar en una presentació pública
07
de Juny
de
2016
Act.
07
de Juny
de
2016
Una de les feines que em toquen com a CEO de Homuork és preparar desenes de presentacions de projectes per a clients. En les primeres no em vaig sentir gens còmoda, però amb el temps he acabat gaudint en un escenari que aterra a la majoria de gent. Tant és així que ara, fins i tot, ensenyo sobre el tema.
Però com d'on s'aprèn és de l'error, en aquest article parlaré sobre la meva primera experiència parlant en públic. Per resumir-ho en una paraula, va ser HORRIBLE. Estava en període de pràctiques pel departament de màrqueting d'una multinacional amb seu a Milà, davant dels caps de l'empresa, que havien de decidir si contractar-me.
SPOILER ALERT: no vaig aconseguir la feina.
Sabent ja com va acabar la cosa, anem per les lliçons apresses. La presentació no va començar del tot malament. Sí, la veu em tremolava, però em limitava a seguir els punts marcats a cada diapositiva. Fins que va arribar la pregunta.
-"Perdona, com has calculat aquest segment?"
No esperava una pregunta en meitat de la presentació! Vaig quedar-me petrificada, mirant fixament a la responsable de màrqueting que m'acabava de desmuntar i allargant un silenci incòmode en un intent desesperat de trobar una resposta.
Amb el temps vaig entendre que allò no va passar per casualitat i em va servir per identificar el que he anomenat "els 4 pecats capitals de les presentacions públiques":
1. Excés de confiança
Durant les setmanes prèvies vaig dedicar hores i més hores a preparar el disseny de la presentació, els materials, l'estratègia,... però no tenia ni idea de què havia d'explicar. Vaig arribar a la sala confiada d'haver preparat a fons la meva intervenció, però la veritat era que no havia dedicat ni un minut a pensar com explicaria la proposta. El meu pla era, simplement, seguir els punts marcats a les slides. Més que un pla, un suïcidi. Així que, lliçó 1: NO IMPROVISIS.
2. Obviar a l'audiència
Tenia al davant als meus caps, però la realitat és que hauria preparat la mateixa presentació per uns estudiants de primer de carrera.ERROR. Un superior espera que el sorprenguis, que aportis idees noves, i no que tornis a revisar anàlisis de mercats que ells mateixos han aprovat.
Però com d'on s'aprèn és de l'error, en aquest article parlaré sobre la meva primera experiència parlant en públic. Per resumir-ho en una paraula, va ser HORRIBLE. Estava en període de pràctiques pel departament de màrqueting d'una multinacional amb seu a Milà, davant dels caps de l'empresa, que havien de decidir si contractar-me.
SPOILER ALERT: no vaig aconseguir la feina.
Sabent ja com va acabar la cosa, anem per les lliçons apresses. La presentació no va començar del tot malament. Sí, la veu em tremolava, però em limitava a seguir els punts marcats a cada diapositiva. Fins que va arribar la pregunta.
-"Perdona, com has calculat aquest segment?"
No esperava una pregunta en meitat de la presentació! Vaig quedar-me petrificada, mirant fixament a la responsable de màrqueting que m'acabava de desmuntar i allargant un silenci incòmode en un intent desesperat de trobar una resposta.
Amb el temps vaig entendre que allò no va passar per casualitat i em va servir per identificar el que he anomenat "els 4 pecats capitals de les presentacions públiques":
1. Excés de confiança
Durant les setmanes prèvies vaig dedicar hores i més hores a preparar el disseny de la presentació, els materials, l'estratègia,... però no tenia ni idea de què havia d'explicar. Vaig arribar a la sala confiada d'haver preparat a fons la meva intervenció, però la veritat era que no havia dedicat ni un minut a pensar com explicaria la proposta. El meu pla era, simplement, seguir els punts marcats a les slides. Més que un pla, un suïcidi. Així que, lliçó 1: NO IMPROVISIS.
2. Obviar a l'audiència
Tenia al davant als meus caps, però la realitat és que hauria preparat la mateixa presentació per uns estudiants de primer de carrera.ERROR. Un superior espera que el sorprenguis, que aportis idees noves, i no que tornis a revisar anàlisis de mercats que ells mateixos han aprovat.
3. No tenir un objectiu
Què volia vendre en aquella presentació? Mai em vaig fer aquesta pregunta. L'objectiu era deixar una bona imatge de mi i que em contractessin, però ni tan sols hi vaig pensar. El resultat va ser una presentació lineal, soporífera, sense moments destacats,...
4. Falta d'autoanàlisi
Aquell dia ni tan sols vaig entendre quina era la meva situació. Jo era una simple estudiant en pràctiques reclamant un contracte laboral, no un ponent estrella davant d'una audiència expectant, pel que no va ser una bona idea presentar-me amb un discurs pla. Pregunta't qui ets per a la teva audiència i podràs endevinar què esperen de tu i quins prejudicis tenen. Si no, hauràs mobilitzat a set directius amb una agenda pleníssima per escoltar-te a canvi de res.