5 prediccions per al sector del 'crowdfunding' el 2015
15
de Març
de
2015
La imminent entrada en vigor de la coneguda com a Llei del crowdfunding (Llei de foment del Finançament Empresarial) està agitant el sector a Espanya. Sens dubte, la nova regulació marcarà un abans i un després a l'incipient mercat del finançament alternatiu. Segons un estudi recent de la Universitat de Cambridge i l'auditora Ernst & Young, l'any 2014, a Espanya, el crowdfunding va duplicar la xifra de milions canalitzats, en passar dels 29 milions als 62 milions d'euros, i, en el conjunt d'Europa, el sector va créixer un 144%, fins a arribar als gairebé 3.000 milions d'euros.
A més, si analitzem les cerques a Internet, veurem que el terme crowdfundingha estat una de les paraules més cercades el 2014 (així ho confirma Google Trends, l'eina de Google que mostra els termes de cerca més populars del passat recent). Així, i a l'espera que entri en vigor la nova norma, a continuació, cinc prediccions per al sector del crowdfunding de cara el 2015:
1. La regulació espanyola del crowdfunding donarà una gran empenta al sector
Tot i que la primera versió de l'avantprojecte de Llei del crowdfunding amenaçava el futur de tot el sector a Espanya, la bona predisposició del legislador per escoltar les propostes dels representants de les plataformes –aglutinats en un grup de treball- ha donat els seus fruits. A poc a poc, es van introduir canvis al text original i vam aconseguir que s'acceptessin algunes de les propostes enviades. La darrera d'elles va ser l'augment de la quantitat màxima que podran recaptar els projectes mitjançant el crowdfunding, que passa dels dos als cinc milions d'euros per any i plataforma (sempre i quan l'oportunitat d'inversió estigui destinada a inversors acreditats).
2. El mercat de crowdfunding començarà a consolidar-se
Algunes plataformes es veuran obligades a tancar o a integrar-se. Durant els darrers 12 mesos, a Espanya, s'ha produït una enorme eclosió de plataformes. En la nostra opinió, el mercat espanyol no és prou gran ni madur per a poder sostenir tal quantitat d'actors; si bé amb la futura regulació del crowdfunding es professionalitzarà el sector i això ajudarà que es consolidi, algunes plataformes tindran dificultats per mantenir un flux de projectes constant i obtenir ingressos recurrents que els permetin continuar amb la seva activitat. És molt probable que durant aquest any sorgeixin un o dos líders sectorials que despuntin sobre la resta i un gran nombre de plataformes de segon nivell, alhora que algunes altres es veuran obligades a tancar o seran absorbides per altres més consolidades.
3. Les institucions públiques començaran a interessar-se per les plataformes de crowdfunding d'inversió i crowdlending (préstecs)
Encara que a Espanya encara és aviat perquè algunes institucions públiques inverteixin a través de les plataformes, veurem com, a mesura que el sector es professionalitza, es duen a terme vies de col·laboració que han de fomentar la inversió en empreses de recent creació i pimes a través de canals com el nostre. Un clar exemple que hi ha molt recorregut per davant és el compromís del govern de Londres per canalitzar la inversió de 6,3 milions d'euros de fons públics en start-ups i pimes londinenques a través de Crowdcube (UK) adoptat a finals de l'any passat.
4. Els emprenedors i empresaris ja no recorreran a les plataformes com a últim recurs
A mesura que avancem, veiem com inversors professionals valoren molt positivament l'anàlisi i due diligencie previ que realitzen els analistes de les plataformes professionals, permetent als inversors centrar-se en l'anàlisi de l'equip humà i l'oportunitat detectada. A més, ja hi ha casos en els quals hem vist com a grans i petits inversors interverteixen de manera conjunta en una mateixa operació, com la ronda realitzada per la start-up de drones Hemav, que va aconseguir 450.000 euros de 73 inversors en sis dies. Fets com aquest demostren que la barreja entre inversor acreditat i no acreditat funcionarà. Uns (no acreditats) aporten liquiditat i validació del producte o servei, a més d'esdevenir prescriptors de l'empresa, i els altres (acreditats o professionals) s'uneixen a l'empresa per aportar coneixements, contactes i experiència.
5. La banca tradicional deixarà de flirtejar amb les plataformes, per involucrar-s'hi de forma activa
A mesura que el sector es professionalitzi, la banca tradicional començarà a mantenir reunions freqüents amb les principals plataformes per conèixer les seves intencions i evolució. Actualment, l'únic interès de la banca és mantenir-se informada per reaccionar i actuar ràpid. La crisi financera ha demostrat que els mateixos inversors poden prendre fins i tot millors decisions sense la necessitat d'assessors bancaris o intermediaris. Moltes persones comencen a demanar nous productes en els quals invertir els seus estalvis directament, i les plataformes de crowdfunding són el mercat perfecte per a això. Per tot això, i gràcies a Internet, l'economia col·laborativa és la tendència més radical d'aquest segle. I no només afecta la mateixa economia, sinó que també revela un factor prometedor a l'alça: la confiança.
A més, si analitzem les cerques a Internet, veurem que el terme crowdfundingha estat una de les paraules més cercades el 2014 (així ho confirma Google Trends, l'eina de Google que mostra els termes de cerca més populars del passat recent). Així, i a l'espera que entri en vigor la nova norma, a continuació, cinc prediccions per al sector del crowdfunding de cara el 2015:
1. La regulació espanyola del crowdfunding donarà una gran empenta al sector
Tot i que la primera versió de l'avantprojecte de Llei del crowdfunding amenaçava el futur de tot el sector a Espanya, la bona predisposició del legislador per escoltar les propostes dels representants de les plataformes –aglutinats en un grup de treball- ha donat els seus fruits. A poc a poc, es van introduir canvis al text original i vam aconseguir que s'acceptessin algunes de les propostes enviades. La darrera d'elles va ser l'augment de la quantitat màxima que podran recaptar els projectes mitjançant el crowdfunding, que passa dels dos als cinc milions d'euros per any i plataforma (sempre i quan l'oportunitat d'inversió estigui destinada a inversors acreditats).
2. El mercat de crowdfunding començarà a consolidar-se
Algunes plataformes es veuran obligades a tancar o a integrar-se. Durant els darrers 12 mesos, a Espanya, s'ha produït una enorme eclosió de plataformes. En la nostra opinió, el mercat espanyol no és prou gran ni madur per a poder sostenir tal quantitat d'actors; si bé amb la futura regulació del crowdfunding es professionalitzarà el sector i això ajudarà que es consolidi, algunes plataformes tindran dificultats per mantenir un flux de projectes constant i obtenir ingressos recurrents que els permetin continuar amb la seva activitat. És molt probable que durant aquest any sorgeixin un o dos líders sectorials que despuntin sobre la resta i un gran nombre de plataformes de segon nivell, alhora que algunes altres es veuran obligades a tancar o seran absorbides per altres més consolidades.
3. Les institucions públiques començaran a interessar-se per les plataformes de crowdfunding d'inversió i crowdlending (préstecs)
Encara que a Espanya encara és aviat perquè algunes institucions públiques inverteixin a través de les plataformes, veurem com, a mesura que el sector es professionalitza, es duen a terme vies de col·laboració que han de fomentar la inversió en empreses de recent creació i pimes a través de canals com el nostre. Un clar exemple que hi ha molt recorregut per davant és el compromís del govern de Londres per canalitzar la inversió de 6,3 milions d'euros de fons públics en start-ups i pimes londinenques a través de Crowdcube (UK) adoptat a finals de l'any passat.
4. Els emprenedors i empresaris ja no recorreran a les plataformes com a últim recurs
A mesura que avancem, veiem com inversors professionals valoren molt positivament l'anàlisi i due diligencie previ que realitzen els analistes de les plataformes professionals, permetent als inversors centrar-se en l'anàlisi de l'equip humà i l'oportunitat detectada. A més, ja hi ha casos en els quals hem vist com a grans i petits inversors interverteixen de manera conjunta en una mateixa operació, com la ronda realitzada per la start-up de drones Hemav, que va aconseguir 450.000 euros de 73 inversors en sis dies. Fets com aquest demostren que la barreja entre inversor acreditat i no acreditat funcionarà. Uns (no acreditats) aporten liquiditat i validació del producte o servei, a més d'esdevenir prescriptors de l'empresa, i els altres (acreditats o professionals) s'uneixen a l'empresa per aportar coneixements, contactes i experiència.
5. La banca tradicional deixarà de flirtejar amb les plataformes, per involucrar-s'hi de forma activa
A mesura que el sector es professionalitzi, la banca tradicional començarà a mantenir reunions freqüents amb les principals plataformes per conèixer les seves intencions i evolució. Actualment, l'únic interès de la banca és mantenir-se informada per reaccionar i actuar ràpid. La crisi financera ha demostrat que els mateixos inversors poden prendre fins i tot millors decisions sense la necessitat d'assessors bancaris o intermediaris. Moltes persones comencen a demanar nous productes en els quals invertir els seus estalvis directament, i les plataformes de crowdfunding són el mercat perfecte per a això. Per tot això, i gràcies a Internet, l'economia col·laborativa és la tendència més radical d'aquest segle. I no només afecta la mateixa economia, sinó que també revela un factor prometedor a l'alça: la confiança.