5G: més infraestructures, més compartició

A l'espera del seu desplegament gradual entre 2020 i 2025 als principals mercats d'Amèrica del Nord, Europa i Àsia, el 5G anima tots els debats. Una velocitat 100 vegades superior al 4G, latències –o temps de resposta de les aplicacions– properes al mil·lisegon, impulsaran l'aparició i generalització de nous usos i la multiplicació d'objectes connectats, alimentant la curiositat i la impaciència dels usuaris. Per la seva banda, els operadors i, en general els actors del sector de les telecomunicacions, analitzen la millor manera d'aprofitar l'oportunitat d'un 5G que redissenya els perfils i els límits del mercat en el qual venien operant.

Com conciliar les inversions en desplegament de nova infraestructura necessàries per fer realitat aquest salt tecnològic amb la generació de valor i la construcció de models econòmics sostenibles?

Les inversions en infraestructures creixeran

Si bé l'arribada del 5G es percep com un gran salt endavant, la veritat és que també planteja moltes incògnites per als actors del sector.

En opinió de McKinsey & Company (McKinsey and Company Network sharing and 5G: a turning point for lone riders, Febrer de 2018), la inversió destinada d'una banda a l'operació de la xarxa d'accés ja desplegada i, per una altra, al creixement i densificació associats al 5G, podria gairebé duplicar-se en 2025 respecte el 2018, en un escenari en el qual cada operador de veu i dades assumís aquestes inversions. Una forta intensitat inversora en un context ja conegut a Europa en el qual els marges del sector són estrets per l'alta pressió competitiva i la fragmentació d'un mercat −en realitat 28 mercats en un únic espai econòmic− que dificulta la materialització de les economies d'escala.

La transició del 4G al 5G no es produirà de la nit al dia, ni farà taula rasa de les infraestructures i les inversions realitzades. És sobre la capacitat instal·lada sobre la qual l’anomenada “capa 5G” –noves torres, fibra òptica i les small cells– es desplegarà gradualment, començant molt possiblement, per la cobertura d'espais singulars, tancats o oberts, que per les seves característiques de freqüentació i acumulació de gran nombre d'usuaris accedint simultàniament a la xarxa, requeriran d'actuacions més a curt termini per assegurar les prestacions d'una més gran velocitat i menor latència pròpies de la banda ampla en mobilitat i, especialment, del nou estàndard del 5G. El seu desplegament serà, doncs, més evolutiu que disruptiu.

"La transició del 4G al 5G no es produirà de la nit al dia, ni farà taula rasa de les infraestructures i les inversions realitzades" 

Un desplegament d'infraestructures capaces de canalitzar un consum ingent de dades: l'explosió del vídeo en mobilitat; les dades en el núvol i els objectes connectats que faran possible, entre altres, un canvi de paradigma en la gestió dels recursos i serveis urbans; els vehicles autònoms; les aplicacions i-health; o la robotització de processos en la indústria. Sumem-li també el repte d'integrar a l'àmbit rural i suburbà de manera que disposem d'una cobertura altament fiable “sense costures” i eliminant les anomenades “zones blanques”.

El desafiament no és menor. Ho és en termes de competitivitat de la nostra indústria amb altres regions econòmiques com Àsia o Amèrica del Nord; ho és en termes d'acceleració del desplegament extensiu de les infraestructures i equips que ho facin possible i d'equitat territorial; i ho és en termes del cost que això significa. Aquesta última no hauria de ser en tot cas la barrera d'entrada que situï a Europa en una posició de retard respecte a altres països.

Més compartició

L'ús compartit de les infraestructures de telecomunicacions mòbils entre operadors d'accés a la xarxa no és una cosa nova. És una realitat molt estesa als Estats Units, superant el 80% i creixent a Europa on en els últims sis anys ha passat de cotes pràcticament inexistents al 15%-20% que s'estima actualment. En el mateix informe de McKinsey and Company s'indica que l'aposta per un ús compartit de les infraestructures permetria en el cas del futur desplegament de la “capa 5G”, reduir l'increment d'inversió prevista fins a 2025 en un 40%.

La paraula clau és "compartició", no "propietat". Traduït a les infraestructures suposa reduir l'assignació d'inversions en xarxes redundants per part dels operadors d'accés a la xarxa, la qual cosa permet concentrar els recursos disponibles en serveis i aplicacions innovadores basades en la banda ampla, que impulsin un ecosistema digital competitiu.

"La compartició és, doncs, un dels factors destinat a jugar un paper clau en el desplegament amb èxit de les infraestructures necessàries per al 5G"

Un resposta adequada només serà possible si tots els actors –Administracions locals i supralocals, operadors d'accés a la xarxa i gestors d'infraestructures– treballen coordinadament. La densificació de xarxes condicionarà la planificació i desplegament de les infraestructures necessàries: localització a l'espai urbà, grans corredors viaris, així com els criteris d'eficiència en el desplegament. La compartició és, doncs, un dels factors destinat a jugar un paper clau en el desplegament amb èxit de les infraestructures necessàries per al 5G. L'acceleració d'aquest desplegament, una vegada els casos d'ús i els models de negoci estiguin suficientment madurs, serà determinant per al compliment dels objectius de l'agenda digital europea i per fer dels països de la UE pols atractius i competitius. Amb les condicions necessàries per atreure i retenir el talent i amb ell la capacitat d'innovació.