• Opinió
  • L'opinió
  • Es pot passar de 6 milions a 8 milions sense morir en l’intent?
Enginyer i escriptor

Es pot passar de 6 milions a 8 milions sense morir en l’intent?

31 de Desembre de 2025
Xavier Roig | VIA Empresa

El país està patint una sèrie de tensions en els serveis públics i ningú -els polítics els que menys- es pregunta l’origen dels problemes. Em recorda la gota freda que va patir el País Valencià. Els polítics -mestres en la tècnica de la distracció- continuen centrats en la discussió de si el president Mazón ha de dimitir, o no. Però ningú parla de l’origen del problema: els efectes de la gota freda foren mortals a causa de la corrupció. L’origen del mal està a haver construït on no tocava. És clar que és més discret que edificar al crater de Vesuvi.

 

"Els polítics continuen centrats en la discussió de si el president Mazón ha de dimitir, o no. Però ningú parla de l’origen del problema: els efectes de la gota freda foren mortals a causa de la corrupció"

Els problemes de manca de serveis públics que estem patint a Catalunya provenen d’un increment esbojarrat de la població a partir de l’any 2000. Si analitzem el que fan els països entenimentats per fer front a les necessitats de mà d’obra, podríem establir les següents etapes:

  1. Establir polítiques de plena ocupació, fins a arribar a allò que es coneix com a atur tècnic zero i que vol dir que no hi ha altres aturats que aquells que estan en transició d’una empresa a una altra. Alguns països l’han establert entre el 4% el 6%. Catalunya mai ha baixat del 7% excepcionalment l’any 2007 -un miratge econòmic mal girbat que va acabar com tots sabem: destrossa del sistema bancari català-. L’atur català s’ha mantingut normalment per sobre del 10%. Cal recordar que vam arribar al 24% el 2012 (dades INE)?
     
  2. Quan s’està convençut que la taxa d’atur ja no es pot reduir més, s’analitza la qualitat dels llocs de treball que es creen i que estan provocant les tensions de manca de treballadors. Es purga l’economia i es castiguen els sectors de baixa professionalització i pobre valor afegit, al mateix temps que es premien i s’estimulen aquells sectors que creen llocs de treball d’alta qualificació. És a dir, es promou el transvasament de treballadors de sectors poc interessants per al país cap a sectors més productius. És el moment del reciclatge professional, la formació, etc. I de l’increment de la productivitat.
     
  3. Si amb això no n’hi ha prou, es crida a la immigració per tal que aquesta cobreixi els llocs de treball que els nacionals del país no poden cobrir. Per tant, la demanda es fa orientada als professionals que fan falta. No es tracta d’una crida indiscriminada.
     
  4. Si el país ha de créixer en població, s’han de crear nous llocs de treball i infraestructures (habitatges inclosos) per donar serveis a aquells que arribaran. Com que aquests serveis que s’han de crear no han de significar un deteriorament de la seva qualitat, el pas anterior (qui ha de venir?) ha d’estar ben estudiat per tal que els nou vinguts tinguin salaris decents que permetin finançar, amb els seus impostos, l’increment dels serveis públics que es demandaran.

Aquestes són les passes que fan els governs dels països seriosos, els que volen donar un servei al seu país. No es pot arribar al pas 3 sense haver passat pels passos 1 i 2, i sabent que s’haurà d’arribar al pas 4 indefectiblement.

 

Doncs bé, els governs de la Generalitat dels darrers vint anys no han tingut en compte cap, cap, de les condicions que s’han d’establir per gestionar l’increment de població immigrant. Les tensions que està creant el deteriorament dels serveis públics -inclosa la manca d’habitatge- tenen un origen i uns responsables. Amb noms i cognoms.

Algú dirà que “aquest és un fenomen universal!“. Mentida. Mentre Catalunya ha crescut un 28% en població, Alemanya ho ha fet un 2,7%, França un 11% (bàsicament perquè té un índex de fertilitat molt elevat). O també s’afirma que la Generalitat no té competències en immigració. No calen. O hem de parlar del País Basc? Han crescut un 6%. Calla, que oblidava que els polítics francesos, alemanys i bascos, de qualsevol color polític, han anat a escola! Em sembla que no cal que hi insisteixi, no els sembla?

_________________________________________

Nota: totes les dades provenen de Idescat i de INE.