A ritme de bytes: L'impacte del fet digital al negoci de la música
18
d'Abril
de
2016
Poques indústries han viscut una transformació tan profunda com el sector musical, causada principalment pel gran impacte del fet digital a tota la cadena de valor del negoci. Fa encara no 10 anys el producte oferit, la seva distribució i la seva promoció no tenien res a veure amb la situació actual. Si analitzem l'actual evolució del negoci musical, podem observar el següent:
Existeix una progressiva convergència entre les tres principals línies de negoci del sector
La indústria musical, com molt bé argumenta el fundador de Songkick, Ian Hogarth, s'ha caracteritzat històricament per tres línies diferenciades de negoci: la músicaon demand, des del vinil fins a les actuals plataformes de streaming; la ràdio, principal canal per a descobrir nous artistes; i els concerts, actualment una de les principals fonts d'ingressos dels artistes. Aquestes tres línies de negoci sempre havien coexistit de forma separada, però les plataformes de streaming (Apple Music, Spotify, Deezer…) s'estan convertint en un espai de convergència de les tres àrees. El gran volum d'informació que tenen dels seus usuaris converteixen aquestes plataformes en el canal ideal per a la venda d'entrades d'una forma personalitzada. D'altra banda, plataformes com Apple Music i Spotify tenen l'estratègia de posicionar-se com el canal principal per a descobrir nous artistes, ocupant un territori que tradicionalment pertanyia a les emissores de ràdio.
El sector de les plataformes de streaming és poc madur i es troba a la seva fase inicial
Per alguns actors del sector les plataformes de streaming ja suposen la principal font d'ingressos, esdevenint per tant en un canal estratègic pel seu negoci. Aquesta tendència a l'alça dels ingressos ha provocat l'atenció d'altres jugadors, com per exemple Youtube Red que arribarà a Europa durant aquest 2016. La situació actual sembla indicar que el sector pot viure una evolució molt semblant a la que varen experimentar altres sectors impactats pel fet digital, on inicialment també va haver-hi un gran nombre de jugadors i posteriorment va haver-hi un procés de consolidació, també dels seus models de negoci.
Actualment els principals serveis de música on-demand en model de subscripció (Deezer, Spotify, Apple Music o Google Music) tenen més de 30 milions de cançons als seus catàlegs. La diferenciació de la resta de plataformes serà un element clau per a esdevenir competitiu en aquest mercat. Alguns d'aquests elements de diferenciació poden ser la millora dels serveis basats en la personalització i en el coneixement més gran de l'usuari, la integració amb altres plataformes per afegir valor al servei, o les aliances amb operadores de telefonia per a incloure els seus serveis dins l'oferta.
El cicle de vida del concert: una nova manera d'experimentar la música en viu
Gràcies a la pressió del fet digital, els punts de contacte entre els usuaris i els artistes s'han multiplicat, afavorint la interacció entre ells. Segons l'estudi Social Media and the Live Event Fan 2014, els assistents a concerts als EUA tenen un patró molt clar d'activitats digitals en relació als concerts; abans (veure concerts antics de l'artista o anunciar a les xarxes socials que tenen previst anar-hi); durant (publicar fotos de l'esdeveniment a les xarxes socials); i després (veure vídeos del concert al qual han anat).
Aquest patró estableix el que podríem denominar com a cicle de vida del concert, i representa una oportunitat tant pels artistes com per a les discogràfiques i productores. Una oportunitat que pot ajudar a la indústria a aconseguir un dels seus principals objectius, que com argumenta el responsable de nous negocis mundials d'Universal Music, Olivier Robert Murphy, és convertir els consumidors en fans.
De les notes a les dades
La gestió de les dades està experimentant un fort impacte a la majoria d'indústries, i la musical no és cap excepció. Spotify va ajudar al cantant nord-americà de country Hunter Hayes a dissenyar la seva gira pels EUA, triant les ciutats on el consum per streaming dels seus àlbums havia estat superior a la mitjana nacional. A més a més, durant els concerts es varen fer accions de fidelització i engagement basades en les dades recollides per la plataforma. Aquest només és un exemple del potencial que tindran les dades al sector, i les plataformes ho tenen molt present (Apple i Spotify ja han comprat empreses de Big Data) però que de moment ni discogràfiques ni la majoria d'artistes han incorporat encara a la seva estratègia. El potencial és molt gran, i qui el sàpiga aprofitar obtindrà un avantatge competitiu sobre la resta. Veurem si amb el temps es confirma una de les demandes de l'artista canadenca Zoe Keating, que va dir que preferia cobrar amb dades generades per la seva activitat que no pas amb diners, ja que d'aquesta manera es podria centrar en el que realment li interessa: fer (vendre) concerts.
La indústria musical és un exemple més de la capacitat transformadora que el fet digital pot tenir en un sector, sometent els jugadors tradicionals a una forta pressió. Només aquells que sàpiguen integrar de manera correcta el factor digital a les seves organitzacions i funcionament podran seguir al mercat. En els darrers anys hem vist el pas d'un sector tradicionalment basat en productes a un altre ja basat en serveis, i també l'aparició de nous models disruptius que han transformat completament el món de la música. En els pròxims anys ens tocarà veure la consolidació dels principals jugadors i els seus respectius models de negoci.
Existeix una progressiva convergència entre les tres principals línies de negoci del sector
La indústria musical, com molt bé argumenta el fundador de Songkick, Ian Hogarth, s'ha caracteritzat històricament per tres línies diferenciades de negoci: la músicaon demand, des del vinil fins a les actuals plataformes de streaming; la ràdio, principal canal per a descobrir nous artistes; i els concerts, actualment una de les principals fonts d'ingressos dels artistes. Aquestes tres línies de negoci sempre havien coexistit de forma separada, però les plataformes de streaming (Apple Music, Spotify, Deezer…) s'estan convertint en un espai de convergència de les tres àrees. El gran volum d'informació que tenen dels seus usuaris converteixen aquestes plataformes en el canal ideal per a la venda d'entrades d'una forma personalitzada. D'altra banda, plataformes com Apple Music i Spotify tenen l'estratègia de posicionar-se com el canal principal per a descobrir nous artistes, ocupant un territori que tradicionalment pertanyia a les emissores de ràdio.
El sector de les plataformes de streaming és poc madur i es troba a la seva fase inicial
Per alguns actors del sector les plataformes de streaming ja suposen la principal font d'ingressos, esdevenint per tant en un canal estratègic pel seu negoci. Aquesta tendència a l'alça dels ingressos ha provocat l'atenció d'altres jugadors, com per exemple Youtube Red que arribarà a Europa durant aquest 2016. La situació actual sembla indicar que el sector pot viure una evolució molt semblant a la que varen experimentar altres sectors impactats pel fet digital, on inicialment també va haver-hi un gran nombre de jugadors i posteriorment va haver-hi un procés de consolidació, també dels seus models de negoci.
Actualment els principals serveis de música on-demand en model de subscripció (Deezer, Spotify, Apple Music o Google Music) tenen més de 30 milions de cançons als seus catàlegs. La diferenciació de la resta de plataformes serà un element clau per a esdevenir competitiu en aquest mercat. Alguns d'aquests elements de diferenciació poden ser la millora dels serveis basats en la personalització i en el coneixement més gran de l'usuari, la integració amb altres plataformes per afegir valor al servei, o les aliances amb operadores de telefonia per a incloure els seus serveis dins l'oferta.
El cicle de vida del concert: una nova manera d'experimentar la música en viu
Gràcies a la pressió del fet digital, els punts de contacte entre els usuaris i els artistes s'han multiplicat, afavorint la interacció entre ells. Segons l'estudi Social Media and the Live Event Fan 2014, els assistents a concerts als EUA tenen un patró molt clar d'activitats digitals en relació als concerts; abans (veure concerts antics de l'artista o anunciar a les xarxes socials que tenen previst anar-hi); durant (publicar fotos de l'esdeveniment a les xarxes socials); i després (veure vídeos del concert al qual han anat).
Aquest patró estableix el que podríem denominar com a cicle de vida del concert, i representa una oportunitat tant pels artistes com per a les discogràfiques i productores. Una oportunitat que pot ajudar a la indústria a aconseguir un dels seus principals objectius, que com argumenta el responsable de nous negocis mundials d'Universal Music, Olivier Robert Murphy, és convertir els consumidors en fans.
De les notes a les dades
La gestió de les dades està experimentant un fort impacte a la majoria d'indústries, i la musical no és cap excepció. Spotify va ajudar al cantant nord-americà de country Hunter Hayes a dissenyar la seva gira pels EUA, triant les ciutats on el consum per streaming dels seus àlbums havia estat superior a la mitjana nacional. A més a més, durant els concerts es varen fer accions de fidelització i engagement basades en les dades recollides per la plataforma. Aquest només és un exemple del potencial que tindran les dades al sector, i les plataformes ho tenen molt present (Apple i Spotify ja han comprat empreses de Big Data) però que de moment ni discogràfiques ni la majoria d'artistes han incorporat encara a la seva estratègia. El potencial és molt gran, i qui el sàpiga aprofitar obtindrà un avantatge competitiu sobre la resta. Veurem si amb el temps es confirma una de les demandes de l'artista canadenca Zoe Keating, que va dir que preferia cobrar amb dades generades per la seva activitat que no pas amb diners, ja que d'aquesta manera es podria centrar en el que realment li interessa: fer (vendre) concerts.
La indústria musical és un exemple més de la capacitat transformadora que el fet digital pot tenir en un sector, sometent els jugadors tradicionals a una forta pressió. Només aquells que sàpiguen integrar de manera correcta el factor digital a les seves organitzacions i funcionament podran seguir al mercat. En els darrers anys hem vist el pas d'un sector tradicionalment basat en productes a un altre ja basat en serveis, i també l'aparició de nous models disruptius que han transformat completament el món de la música. En els pròxims anys ens tocarà veure la consolidació dels principals jugadors i els seus respectius models de negoci.