Abacus i el cooperativisme al servei de la cultura i l’educació

El curs dels anys 1967-68 els meus pares em van portar a una escola acabada d'estrenar, l'Escola Cossetània, promoguda per un grup de famílies de Vilanova i la Geltrú que volien un model educatiu diferent del que oferia l'escola del règim franquista. El Cossetània -que prenia el nom de la tribu d'Ibers que habitava el litoral de la Costa Daurada- era una cooperativa que feia seus els principis de laïcitat, catalanitat, democràcia i arrelament a la comunitat.

Amb tot, aquesta escola no va ser un cas aïllat; al conjunt del país van anar apareixent un bon grapat d'iniciatives que, com el Cossetània, compartien els mateixos principis i valors. Des dels seus inicis, aquestes experiències es connecten i coordinen amb el Moviment d'Escola Activa que s'inicia poc abans al voltant de l'escola de mestres Rosa Sensat, amb l'empenta i lideratge de la pedagoga Marta Mata.

"Proveir-se de bon material pedagògic per a l'educació dels infants i en les millors condicions de qualitat i preu no era gens fàcil a finals dels anys seixanta"

Proveir-se de bon material pedagògic per a l'educació dels infants i en les millors condicions de qualitat i preu no era gens fàcil a finals dels anys seixanta. És així com un grup de pares, mares i mestres s'organitzen, i des de la secció de Coordinació Escolar de Rosa Sensat neix Abacus, l'any 1968, com una cooperativa de consum especialitzada per a l'escola, les famílies i els béns culturals. Amb la visió i el lideratge del Juli Vela, mestre i cooperativista, el projecte es va desenvolupar amb un creixement sostingut al llarg dels anys.

No sabria dir exactament des de quan sóc soci d'Abacus, però en el meu imaginari l'Escola Cossetània -ara forma part del sistema públic- i l'Abacus van estretament lligats. El món ha canviat molt en els més de 50 anys de vida de la cooperativa. Ens trobem en un context en què la digitalització ha comportat un procés de concentració en grans operadors. Aquesta situació pot esdevenir una amenaça real per a la diversitat lingüística, la pluralitat i per a la mateixa democràcia.

Abacus és un model d'èxit, una cooperativa compromesa amb la cultura i el país. Si parlem de números, factura al voltant de 130 milions i té un milió de socis consumidors. Però el veritable problema treu el cap amb l'ombra d'Amazon, el gran gegant de la venda en línia, que cotitza prop de 1,419 bilions d'euros i factura 470.000 milions.

"Mai serem com Amazon, seria d'il·lusos només pensar-ho; el model d'Abacus és un altre"

Mai serem com Amazon, seria d'il·lusos només pensar-ho i el model d'Abacus és un altre, però cal disposar d'una major dimensió que garanteixi la sostenibilitat a llarg termini. Per assolir-ho, a banda del creixement orgànic també cal teixir aliances estratègiques. Si des del cooperativisme volem mantenir el compromís amb els valors fundacionals, l'aposta per a la creació i distribució de continguts educatius i culturals de qualitat que arribin a tota la societat i que serveixin per garantir la diversitat lingüística -també per reforçar el català- i la pluralitat, ens caldrà ser més forts. Per això, és convenient créixer per generar més impacte i alhora disposar de més musculatura i capacitat.

Precisament aquest diumenge Abacus, un model de cooperativa mixta de socis consumidors i socis treballadors inspirat en els seus inicis amb Eroski i el cooperativisme de Mondragón, celebrarà l'assemblea general. Les persones, autèntiques protagonistes, debatrem i decidirem el futur igual que en els seus inicis van fer els pioners. D'aleshores ençà han canviat algunes formes; ara votem digitalment en comptes de fer-ho a mà alçada, però el fons és el mateix amb la voluntat de continuar sent útils a la societat per molts anys en favor de la cultura i l'educació.