S'ha acabat Ada Lovelace: Necessitem un nou relat sobre dones i tecnologia
10
de Març
de
2025
Marie Curie va guanyar dos premis Nobel en una època en què les dones amb prou feines podien estudiar. Ada Lovelace va escriure els primers algoritmes abans que existís un ordinador capaç d'executar-los. Són històries increïbles. Però si cada cop que parlem de dones i tecnologia només traiem aquestes cartes, estem enviant un missatge perillós: que per destacar en aquest món s’ha de ser una pionera llegendària, una heroïna aïllada, una anomalia històrica. I això no és cert.
El problema és que aquest tipus de narrativa no només allunya les dones de la tecnologia, sinó que també crea una barrera psicològica innecessària. Si només es parla de dones que van desafiar tot un sistema per aconseguir un lloc en la història, s’està insinuant que aquest és l’únic camí possible: un d'excepcionalitat, de lluita constant, d'heroïcitat gairebé sobrehumana, i materialment un camí molt difícil i solitari. Però dedicar-se a la tecnologia no hauria de ser una batalla infecte, sinó una oportunitat apassionant i oberta a tothom.
Si vols saber-ne més
Quan es diu que "ser dona en tecnologia és molt difícil", no estem enviant el millor missatge de marketing per motivar un col·lectiu, sinó advertint-lo que potser no val la pena intentar-ho. Quan se celebra cada enginyera graduada com si fos un miracle, reforcem la idea que les dones no hi són de manera natural. I si només posem exemples d’èpoques passades, sembla que des de llavors res hagi canviat.
"Quan se celebra cada enginyera graduada com si fos un miracle, reforcem la idea que les dones no hi són de manera natural"
Una manera d'atraure que genera rebuig, i a més a més, contribueix a invisibilitzar les professionals que avui lideren projectes científics, empreses tecnològiques i avenços en innovació. Si no mostrem aquests referents actuals, estem deixant una generació sencera sense models propers als quals emmirallar-se. I n'hi ha un munt!
I per si no n'hi hagués prou, hi afegim un problema més: són referents llunyanes, històriques i fa anys que són mortes. No són properes, i les noies d'avui en dia no vesteixen amb enagos com elles: comparteixen mems, juguen a videojocs, i agafen el metro com qualsevol altra persona del segle XXI.
La realitat és que hi ha dones fent tecnologia d’avantguarda avui mateix a Catalunya. No cal anar-les a buscar a altres països i altres èpoques, però no tenen el màrqueting que porten les altres. Parlem de l’Elisenda Bou Balust, pionera en intel·ligència artificial. De la Judit Giró Benet, que ha desenvolupat un test de càncer de mama casolà que podria salvar milers de vides. De la Montserrat Alsina Aubach, que ha dedicat la seva carrera a millorar l’ensenyament de les matemàtiques. De la Caterina Biscari, directora del sincrotró ALBA, una infraestructura científica puntera. De l’Albà Padró, que ha investigat i exposat la veritat de la lactància materna en una app per totes. I podria estar-me així hores, perquè n'hi ha moltes més que no necessiten haver nascut fa cent anys molt lluny d'aquí per ser referents.
"Si no mostrem aquests referents actuals, estem deixant una generació sencera sense models propers als quals emmirallar-se"
Un altre exemple? La Carlota Bruna no és tecnòloga, però ha utilitzat la tecnologia per sacsejar el món i impulsar el canvi climàtic a l’agenda global. No és la Greta Thumberg, però és més propera, i fa una tasca molt similar. Això també és innovació al servei d’un propòsit. Oi que no la coneixíeu?
És urgent canviar el relat. No es tracta només d’afegir dones a les llistes de referents, sinó de normalitzar la seva presència en el present. De parlar d’elles no com a excepcions històriques, sinó com a part de la norma del nostre dia a dia. I de deixar de presentar la tecnologia com un camp hostil. No ho és... sempre que expliquem la història com toca.
I sobretot, no esperem només al 8 de març per fer-ho. Reivindicar el paper de les dones a la tecnologia ha de ser una conversa constant, perquè el talent i la feina no són estacionals. Les dones no som com els calçots que només es consumeixen durant uns mesos molt concrets. Si volem normalitzar la presència de les dones en tecnologia, potser hem de començar per deixar de tractar-les com a verdures, i començar a reconèixer i valorar la seva aportació continua, cada dia de l'any, mentre fomentem la seva participació activa en els àmbits d'innovació i tecnologia.