Acords de lliure comerç: com menjar-se un plat d'espaguetis

Si agaféssim un mapa del món i ens dediquéssim a dibuixar amb línies tots els Acords de Lliure Comerç (ALC) existents entre països acabaríem amb un paper ben ratllat i un dibuix que molts comparen amb el d'un plat d'espaguetis. A més d'haver-n'hi molts, el nombre d'ALC en vigor al món creix any rere any. La impossibilitat d'arribar a acords multilaterals entre els 160 països membres de l'Organització Mundial del Comerç ha provocat que molts països vegin en els ALC l'alternativa per millorar l'accés als mercats estrangers i afavorir la competitivitat.

Per això, quasi totes les economies del món estan negociant acords d'aquests tipus – sovint amb motivacions geopolítiques que van molt més enllà de les econòmiques. A casa nostra, la política comercial internacional és competència de la Unió Europea i aquests acords es negocien en l'àmbit europeu.

La UE té una agenda d'ALC molt activa, sent una de les economies que més acords amb altres països té en vigor i que més n'està negociant. Per exemple, l'Acord de Lliure Comerç entre la UE i el Canadà està en procés de ratificació i les negociacions per un acord amb els EUA (conegut com a TTIP per les sigles en anglès) o el Japó es van iniciar el 2013.

Efectes dels ALC
Un operador que vulgui exportar al Japó cava fet a Catalunya haurà de pagar d'aranzel uns 1,34 euros per litre importat. Però si aquest mateix producte s'exporta a la veïna Corea del Sud, es pot evitar el pagament d'aranzel. I si un importador vol introduir al mercat català una jaqueta feta a l'Argentina, haurà d'assumir un aranzel del 12% en entrar a la UE, però si el producte és xilè, l'aranzel és del 0%.

Això és així perquè tant Corea del Sud com Xile tenen ALC vigents amb la Unió Europea. Tradicionalment, aquests acords han comportat una baixada o desaparició d'aranzels a la importació entre els dos o més països signataris. Fins i tot quan aquests no són elevats (la UE té de mitjana un 3%, xifra relativament baixa en l'àmbit mundial), estalviar-se el cost que pot representar l'aranzel pot suposar un avantatge significatiu davant d'altres competidors.

Com que aquests acords són entre dos o més països, l'avantatge competitiu per la reducció d'aranzels existeix per a un exportador i per a un importador en un mateix país. Per això quan un ALC entra en vigor representa un canvi en l'statu quo amb diferents efectes. Per exemple, suposem que un acord entre el país A i el país B entra en vigor.

Els efectes en el país A són, d'una banda, la reducció de costos per als productors d'A quan exporten a B i la possible baixada de preus que afavoreix a consumidors i importadors d'A que adquireixen productes fets a B. Però de l'altra, l'ALC també pot comportar la pèrdua de competitivitat i quota de mercat per als productors d'A o de tercers països davant productes vinguts de B que ja no han d'assumir el cost de l'aranzel.

En aquest article ens centrem en el primer grup d'efectes. A banda de disminuir aranzels, la tendència global en aquests acords de lliure comerç és que siguin cada cop més ambiciosos. Amb la intenció de crear mercats comuns entre dos o més països diversa legislació que repercuteixi l'accés als mercats pot ser impactada. Temes com els estàndards, la cooperació administrativa o la inversió estrangera poden ser, entre moltes altres, matèries dins l'àmbit d'un ALC.

Espaguetis: oportunitats vs. normes a seguir 
Com hem dit, que cada país negociï acords amb altres estats i que aquests ho facin alhora amb tercers genera a escala global el que alguns anomenen el plat d'espaguetis. Això és una teranyina d'acords que dificulten el seu seguiment i generen una complexitat afegida als operadors.

Perquè un importador o exportador es pugui beneficiar d'una eliminació o reducció d'aranzels cal que es compleixin certs requeriments legals. Per exemple, el producte ha de ser considerat "originari" dels territoris on l'ALC és aplicable i la producció ha de complir certs requeriments com ara tenir un percentatge mínim de components locals.

A més, per evitar pagar aranzels a la duana cal també complir els preceptes de certificació com haver de presentar un certificat o declaració d'origen. Aquestes condicions varien en cada acord i en el nostre plat cada espagueti pot ser una oportunitat però també un conjunt de normes a seguir.

Així doncs, els ALC poden ser una porta per a la internacionalització, ja que donen avantatges significatius a l'hora d'importar i exportar amb alguns països. Però per treure'n els guanys cal tenir la preparació i eines adequades per complir amb la legislació. Que aprofitin els espaguetis!