Actitud com a valor d'èxit
09
de Maig
de
2015
Des de fa vuit anys dedico una bona part de la meva jornada laboral a la docència universitària a Catalunya. Abans, durant tres anys, i com a part de la meva formació, també vaig estar exposat a la docència en l'àmbit dels graus als EUA. Com a odontòleg, la docència és sense dubte la part més enriquidora de la meva professió, juntament amb el tractament de pacients i la investigació clínica.
L'Odontologia, com la majoria de les professions, és una disciplina mèdica canviant i dinàmica que requereix actualització constant i revisió dels coneixements en tècniques i materials. Això és el que fem els professors per oferir als estudiants de grau i màster una formació en excel·lència d'atenció assistencial basada en la darrera evidència científica.
Davant nostre tenim un grup de joves, ja no tan joves, amb comportaments i actituds ben diferenciades. Aquells qui són conscients de les dificultats del mercat laboral, i uns altres que no ho veuen, no ho volen veure o són inconscients. Aquests dos grups d'estudiants presenten un tarannà completament oposat.
Els primers assisteixen a classe puntualment amb una actitud proactiva, il·lusionada i il·lusionant, demanant formació de qualitat i amb fam per aprendre. En la majoria de casos, a més a més, aprecien l'esforç del professor i són agraïts.
L'altre grup d'estudiants, oposadament, és molt decebedor. L'únic objectiu universitari sembla ser aprovar i no aprendre, no mostren motivació ni inquietuds i són indiferents als avenços o modernitat en la formació. Aquest col·lectiu minoritari, especialment als últims cursos del grau, representa la deixadesa i la mediocritat.
Avui dia a cap dels estudiants, independentment al grup descrit que pertanyi, se li escapa que la seva propera situació laboral serà difícil o molt difícil. Tant és així que dels graduats en odontologia dels últims anys, entre un 40-50% han de marxar al nord d´Europa i Regne Unit per exercir amb un sou digne.
El que veiem a la nostra professió, entenc, és comparable a moltes altres. El nostre mercat laboral actual no té lloc per a mediocres amb una formació acceptable, només tenen espai els que, a més d'estar molt ben formats, presenten una molt bona actitud envers la vida, les dificultats i l'aprenentatge.
Només destacaran els proactius, els inquiets, els que volen més i millor, els entregats i els que no escatimen esforç. Estic convençut que pertànyer al primer grup dels estudiants és un factor predictiu d'èxit. L'efecte actitud pot amb quasi tot. Per què no els hi contagiem?
L'Odontologia, com la majoria de les professions, és una disciplina mèdica canviant i dinàmica que requereix actualització constant i revisió dels coneixements en tècniques i materials. Això és el que fem els professors per oferir als estudiants de grau i màster una formació en excel·lència d'atenció assistencial basada en la darrera evidència científica.
Davant nostre tenim un grup de joves, ja no tan joves, amb comportaments i actituds ben diferenciades. Aquells qui són conscients de les dificultats del mercat laboral, i uns altres que no ho veuen, no ho volen veure o són inconscients. Aquests dos grups d'estudiants presenten un tarannà completament oposat.
Els primers assisteixen a classe puntualment amb una actitud proactiva, il·lusionada i il·lusionant, demanant formació de qualitat i amb fam per aprendre. En la majoria de casos, a més a més, aprecien l'esforç del professor i són agraïts.
L'altre grup d'estudiants, oposadament, és molt decebedor. L'únic objectiu universitari sembla ser aprovar i no aprendre, no mostren motivació ni inquietuds i són indiferents als avenços o modernitat en la formació. Aquest col·lectiu minoritari, especialment als últims cursos del grau, representa la deixadesa i la mediocritat.
Avui dia a cap dels estudiants, independentment al grup descrit que pertanyi, se li escapa que la seva propera situació laboral serà difícil o molt difícil. Tant és així que dels graduats en odontologia dels últims anys, entre un 40-50% han de marxar al nord d´Europa i Regne Unit per exercir amb un sou digne.
El que veiem a la nostra professió, entenc, és comparable a moltes altres. El nostre mercat laboral actual no té lloc per a mediocres amb una formació acceptable, només tenen espai els que, a més d'estar molt ben formats, presenten una molt bona actitud envers la vida, les dificultats i l'aprenentatge.
Només destacaran els proactius, els inquiets, els que volen més i millor, els entregats i els que no escatimen esforç. Estic convençut que pertànyer al primer grup dels estudiants és un factor predictiu d'èxit. L'efecte actitud pot amb quasi tot. Per què no els hi contagiem?