L’enèsim repte de l’aeroport del Prat

Fa pocs dies coneixíem els resultats de l’aeroport del Prat de l’any 2020. Com ens temíem, les xifres han estat dolentes: en total, gairebé 13 milions de passatgers i una caiguda superior al 75% respecte de l’exercici anterior. La pandèmia que colpeja fortament el país ha impactat acarnissadament en el funcionament de l’aeroport, transformant el 2020 en un any excepcionalment negatiu per a la infraestructura catalana. No ha estat pas l’únic, doncs la resta d’aeroports del nostre entorn han registrat resultats igualment negatius.

La paraula clau, però, és “excepcionalitat”. La situació que vivim avui és fruit d’unes circumstàncies excepcionals, amb la mobilitat de les persones fortament condicionada per dures restriccions, però al cap i a la fi amb data de caducitat. En la mesura que vencem la batalla contra la Covid-19, i en aquest sentit la vaccinació és essencial, les restriccions a la mobilitat podran relaxar-se i la recuperació de l’aeroport esdevindrà poc a poc un fet. Es tracta, en definitiva, d’una qüestió de temps. Però un temps que hem de saber aprofitar per fer els deures. I de deures en tenim.

Recuperar l’oferta de rutes de llarg radi és, amb diferència, el repte més important que tenim per endavant. Tot just abans de la pandèmia, El Prat creixia ininterrompudament en la creació de noves rutes intercontinentals. Per sobre de la quarantena de destinacions, l’aeròdrom barceloní consolidava la seva posició al món i començava a bastir amb èxit una estratègia guanyadora: transformar-se en l’aeroport de connexió entre els continents asiàtic i americà, esdevenir pont entre les economies tecnològiques de l’Extrem Orient i les nacions emergents del nou món. Avui en dia, en el més dur de la tercera onada de la pandèmia, aquesta vocació ha d’ésser més vigent que mai i cal treballar intensament per convertir-la en realitat. Però les coses no seran fàcils.

La recent supressió de la base intercontinental de la companyia noruega Norwegian de Barcelona, amb l’eliminació de tots els seus vols al continent americà, ha estat un cop molt dur per a la vocació intercontinental del Prat. Per si aquesta circumstància, per ella mateixa, no fos suficient, en dates més recents hem conegut la finalització del procés de compra d’Air Europa per part de la companyia espanyola Iberia, esdevenint la companyia resultant la més important de l’Estat. I amb una vocació que ens resulta familiar: transformar l’aeroport de Madrid-Barajas en el principal aeroport espanyol i hub de referència cap als mercats americà i asiàtic, és a dir, oficialitzar la competència directa amb l’aeroport barceloní. D’ara en endavant, doncs, caldrà ser conscients d’aquesta nova circumstància i esdevindrà més important que mai redoblar els esforços per recuperar rutes aèries perdudes, captar noves companyies aèries i assegurar, en darrer terme, aquelles que ja operen a l’aeroport.

Cal fer possible un esforç sense precedents de totes les institucions catalanes per endegar una estratègia de recuperació de l’aeroport. L’objectiu és clar: recuperar les rutes intercontinentals perdudes i crear-ne de noves. És el moment d’atraure noves companyies aèries internacionals i afavorir la seva implantació a Barcelona, però també s’obre davant de nosaltres una nova oportunitat: transformar el binomi Vueling-LEVEL en una aposta guanyadora. Les dues companyies del grup IAG, injustament demonitzades durant molt de temps, esdevenen perfectament complementàries i poden atorgar a l’aeròdrom català la possibilitat de seguir creixent a escala intercontinental, aportant noves rutes especialment cap als continents asiàtic i americà. Hem de ser capaços de seduir ambdues companyies i establir les bases per a una col·laboració de present, però sobretot de futur, amb la vista posada en l’objectiu de construir un aeroport global.