Algunes empreses molt respectables, aconsegueixen vendre els seus productes, a base de què el preu sigui més baix que el de la competència. Això es pot fer quan el producte és simple: si tu vas a comprar farina segurament no et fixaràs massa en l'etiqueta i agafaràs el de millor preu.
Però això obliga a tenir costos baixos, i en els països desenvolupats cada vegada és més difícil. Empreses com les nostres han de trobar altres elements per ser competitives internacionalment: més qualitat, millor imatge, més innovació... A vegades s'oblida un altre element: afegir més valor en el producte final.
Alguns exemples ho aclariran. Si un país té molts boscos, és millor que en comptes d'exportar fusta, exporti mobles. Si un país te molts fruiters, és millor que en comptes d'exportar peres i taronges, exporti confitures. Si un país té moltes vaques, és millor que en comptes d'exportar llet, exporti formatges refinats.
I si un país té moltes oliveres, és millor que en comptes d'exportar oli, exporti marques de qualitat. Alguns d'aquests sectors – el raïm seria un altre exemple – ja ho estan fent. Però crec que hi ha, encara queda molt espai per recórrer: transformar, afegir més valor, i crear marca.