Aïllar la X
06
de Desembre
de
2024
A l’escola ens ensenyaven a aïllar la X per trobar la solució als nostres problemes. Ara resulta que el nostre problema és si cal aïllar la X o no.
Obro Instagram i repasso les històries de la gent a qui segueixo. "Nou perfil a BKSY", posa a moltes de les publicacions. “Què és Bansky?”, penso rient, imaginant que a la meva mare li agradarà una xarxa social que es diu com un dels seus artistes preferits. Aleshores parlo amb un amic, li faig la pregunta que em ronda pel cap i em diu que és el nou espai digital on ha migrat tothom perquè “Twitter ja no és el que era”.
Si vols saber-ne més
Recordo quan em vaig fer Twitter, el que ara s’anomena X pel canvi de nom a càrrec del seu nou excèntric propietari. Va ser durant una classe de llengua i literatura catalana, on la professora ens va dir que era un nou mitjà on podíem tant parlar amb amistats com estar al dia de les notícies. Fins i tot va organitzar un exercici a classe on havíem de fer un tuit de cada capítol que llegíem i un concurs per Sant Jordi, on la millor resposta al tuit guanyaria un premi. El vaig guanyar perquè, a vegades, sóc prou ocurrent quan no penso massa.
"No és que abans Twitter fos perfecte, però, com a mínim, no era descaradament mal·leable en mans dels seus interessos"
És sortir de la trinxera realment una bona solució? Twitter va aparèixer com un espai en línia de debat i intercanvi d’idees, que tots sabíem que podia comportar malentesos, però on, justament, residia la seva gràcia: com a espai públic digital, Twitter era una àgora on podíem parlar de moltes coses, amb resultats més o menys desitjables. Tanmateix, des que Elon Musk va decidir comprar la companyia fa uns mesos, l’espai s’ha convertit en una plataforma mercantilitzada que dóna prioritat a certs continguts respecte d’altres, fet que ha fet augmentar notablement el nombre de comentaris polèmics i minimitzar aquells que no generen tant engagement, com si això fos un fet desitjable a qualsevol preu. No és que abans Twitter fos perfecte, però, com a mínim, no era descaradament mal·leable en mans dels seus interessos. I el descaro és el que molesta les persones, no el trencament de normes.
Si vols saber-ne més
Una persona que s’ha negat a marxar és el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente. En un comunicat a la xarxa social, deia: "Jo no me n’aniré d’aquí. No deixaré de lluitar. Sé que la meva vida seria molt millor si deixés aquesta xarxa. Però les meves causes són més importants que la meva vida. Així que aquí seguiré. No penso cedir aquest espai només a aquells que intoxiquen o difamen." És una opció, però no crec que sigui molt rellevant si tothom marxa en massa o si, encara que es mantingui com a espai, ja no el fem servir de la mateixa manera.
"La reflexió sobre si marxar o no de la trinxera és una decisió personal, però el mal ja està fet"
Hi ha qui ha comparat X amb una relació tòxica que podries resoldre, però de la qual val més la pena marxar, o amb una planta que hem de deixar de regar fins que mori. La reflexió sobre si marxar o no de la trinxera és una decisió personal, però el mal ja està fet. Elon Musk ha comprat un espai públic. Elon Musk ha destruït un espai públic. I, encara que no hagi estat només ell, que la casa ja feia temps que queia a trossos, que l’extrema dreta feia molts anys que estava latent en silenci i això només ha estat el punt d’inflexió, el cas és que “Twitter ja no és el que era”. I ara no sabem si ens hem de quedar, marxar o no fer res. Si fer resistència o prioritzar altres batalles. La plaça ja està en flames i no sabem cap a on fugir. I, com estudiants ofuscats i frustrats davant d’una equació, encara no sabem com aïllar la X per trobar-ne la resposta.