Alguna responsabilitat hi deuen tenir
15
de Gener
de
2025
Act.
15
de Gener
de
2025
Tenim el pati esverat. La performance de Trump tot just començar l'any ha preocupat tothom. Governs i cancellers, partits i organitzacions internacionals, premsa i mitjans de comunicació... Una onada de pessimisme i de preocupació s'ha estès arreu, especialment entre els socis occidentals dels Estats Units. No n'havia dit gaire cosa durant la campanya electoral i, per això, ha agafat tothom una mica a contrapeu. Va de catxa o realment té intenció d'envair el canal de Panamà, quedar-se Groenlàndia de grat o per força i annexionar-se el Canadà? Per no parlar del seu soci Elon Musk, que difama el govern laborista britànic, reforça els neonazis alemanys i sedueix Meloni per fer d'Itàlia el seu cavall de Troia a Europa.
L'hegemonia mundial dels Estats Units, establerta després de la I Guerra Mundial i consolidada després de la II Guerra Mundial, havia desenvolupat un sistema híbrid de predomini: la supremacia militar, més o menys dissimulada a través de l'OTAN, i l'anomenat softpower, o poder tou, tant o més eficaç que el militar. La gran majoria de les societats occidentals aspiraven a viure com els americans, a ser com ells. Primer va ser la fàbrica dels somnis de Hollywood, després la societat del consum dels anys 60, després l'hegemonia cultural, sobretot en termes de cultura de masses. I encara més recentment, les xarxes socials, sorgides i controlades des de territori americà. Per cert, durant la Guerra Freda, ningú o quasi ningú volia ser rus o viure com ells i aquest va ser un factor decisiu en l'enfonsament inesperat del món soviètic.
"Ara es tracta d'expansionisme a ultrança, sense els matisos del 'softpower', per molt que Silicon Valley s'hi hagi apuntat"
Ara sembla que aquests mecanismes tradicionals ja no són suficients. Silicon Valley no compensa prou els llocs de treball industrials perduts per les importacions xineses i alemanyes. La innovació tecnològica ja no és un monopoli nord-americà: siguin cotxes o bateries elèctriques, siguin vols espacials. El monstruós dèficit comercial finançat a un cost ridícul a força de fer anar la maquineta d'imprimir dòlars duu pel camí de fer-se insostenible. I fins i tot una xarxa social nascuda a la Xina, Tiktok, fa la competència amb èxit a les xarxes americanes.
Si vols saber-ne més
La recepta de Trump enllaça amb la tradició nord-americana d'engrandir el país, comprant i conquerint: des de les possessions franceses i espanyoles, a més d'Alaska, fins a Texas, Puerto Rico i Cuba. El hinterland nord-americà no en té prou amb Amèrica Llatina, aquell pati de darrere massa pobre i inestable. Ni amb uns aliats europeus liderats per una Alemanya i una França, sempre fent equilibris amb russos i xinesos. I no diguem amb un Regne Unit esdevingut una ombra de si mateix on, a més, ara hi governa Stamer.
Per tant, ara ja no es tracta de la guerra d'aranzels promesa i assajada ja amb la Xina. Ara es tracta d'expansionisme a ultrança, sense els matisos del softpower, per molt que Silicon Valley s'hi hagi apuntat, no fos cas que els límits ètics i econòmics a les seves xarxes i la seva IA li impedissin continuar creixent sense aturador. Musk, però més sibil·lí, té clar que l'aquiescència dels governs occidentals a través de la presa del poder per part de populismes de dretes resulta vital per a la continuïtat de l'hegemonia nord-americana en ple segle XXI.
Si vols saber-ne més
No és pas segur que els nous populismes siguin més dòcils a l'amic americà si finalment es generalitza la seva arribada al poder. Però de moment, aquesta és l'opció que ja promovia Steve Bannon i que ara, amb més diners i més mitjans, promou Musk.
"Trump ja va poder comprovar al mandat anterior que quatre anys és un temps limitat per a capgirar-ho tot"
Parlàvem al principi de les preocupacions de bona part de les elits dirigents europees i occidentals. Una preocupació que, amb matisos, podem compartir. Trump ja va poder comprovar al mandat anterior que quatre anys és un temps limitat per a capgirar-ho tot. Encara que ara el seu poder sigui més omnímode.
Tanmateix, en aquestes lamentacions, perquè resultin realment creïbles, es troba a faltar algun bri d'autocrítica. Perquè alguna responsabilitat deuen tenir partits, institucions i mitjans de comunicació que han liderat l'escena europea i occidental durant les darreres dècades perquè una part creixent de la població se senti temptada a atendre els cants de sirena dels populismes reaccionaris. És evident que moltes coses no s'han fet bé, començant per una mala gestió de la globalització. Els qui ara es llepen les ferides per endavant, a més de lamentar-se, haurien de proposar-nos alguna cosa nova, engrescadora i que omplís d'esperança la gran majoria. Perquè l'alternativa a la trumpització d'Europa i d'Occident no podrà ser continuar fent com fins ara.