etnògraf digital

Anatomia d'un 'selfie' amb el Bruce Springsteen

05 de Maig de 2016
Act. 30 de Maig de 2016
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa
L'Eliza Sollers és una noia de 13 anys que el dia 20 d'abril del 2016 era al concert que el Bruce Springsteen va fer a Baltimore. L'Eliza era davant de tot tocant la tanca que separa el públic del fossat on sovint els artistes baixen a fer-se un bany d'humanitat. En un moment del concert el Bruce baixa micròfon en mà vora la tanca i comença a saludar i a encaixar mans amb els fans mentre s'apropa inexorablement cap a l'Eliza, que està emocionadíssima en veure el seu ídol de prop. El clímax arriba quan el Bruce abraça la noia mentre s'hi fa un selfie.

La cara de la noia quan s'adona del que li ha passat és la cara de la felicitat. De tot plegat en tenim un vídeo a càmera lenta de poc més d'un minut que ja s'ha fet viral. El vídeo és hipnòtic. L'alta definició i la càmera lenta permeten veure tots els detalls del moment i en conserven tota la metainformació. A cada visionat hi descobrireu nous detalls.

El primer que sobta és que els fans en lloc d'abraonar-se damunt del seu ídol per tocar-lo, abraçar-lo o esquinçar-li la samarreta el que fan és enretirar-se prudencialment. No ho fan perquè els americans respectin més la bombolla personal que els llatins ni perquè els guardaespatlles els obliguin (només n'hi ha un i més baix que l'1,77 del Bruce), ho fan per respectar la distància focal de la càmera dels mòbils. Els fans de manera inconscient s'enretiren per a poder enquadrar bé el seu ídol i fer-ne la foto perfecta que abans no hagi acabat la cançó ja hauran compartit amb el món.

Però el gran moment del vídeo és el selfie que l'Eliza es fa amb el Bruce que té dues parts. A la primera part el protagonista és el cantant. Quan després de saludar els primers fans s'adona que hi ha una noia d'esquena provant de fer-se un selfie amb ell s'hi apropa decidit, l'abraça pel coll i espera que ella faci fins a tres fotos del moment màgic (es veu clarament gràcies a la càmera lenta del vídeo). Posteriorment l'Eliza va manifestar que veia el Bruce de lluny a l'angle del seu mòbil i buscava sortir ella sense tapar-lo i que mai no s'hauria imaginat que el cantant s'hi apropés fins a abraçar-la per a què ella hagués fet el selfie perfecte.

De fet ella no va veure res de tot això en directe; ho va veure en diferit, en 2D i en la baixa definició de la càmera frontal del seu mòbil. L'emoció no era la del moment sinó la d'estar fent el selfie perfecte.

La segona part del selfie –la màgica– és quan ella sap que ha fet la foto de la seva vida i es gira mentre el Bruce continua cantant a un pam escàs de la seva cara. Aquest és el clímax del vídeo. Si hi ha una fotografia de la felicitat és la de la cara de la noia: allò que ha vist la pantalla –una realitat digital de segona mà– és real, existeix i li està passant a ella! El pas de l'analògic al digital ens va deixar de semblar màgic fa molt temps però el del digital a l'analògic encara el trobem màgic. La cara de la noia és la d'aquest moment.