Barcelona vol dir modernitat

04 de Desembre de 2018
Anna Gener

A finals del segle XIX, a Barcelona va cristal·litzar una nova consciència que, en essència, no va ser altra cosa que la modernitat. La personalitat moderna de Barcelona es va projectar en l’urbanisme i l’arquitectura, i es va basar en la configuració d’un món econòmic similar al de les ciutats europees industrialitzades, així com en la consegüent configuració d’una burgesia ambiciosa i una classe obrera organitzada.

L’Exposició Universal de 1888 va fer de Barcelona una ciutat internacional i cosmopolita. I un cop la nostra ciutat va tastar aquest gust, ja no va saber imaginar-se de cap altra manera. L’esperit modern de Barcelona també es va apuntalar en la fe en la tecnologia, que a l’època, van ser els mitjans de transport i el procés d’industrialització.

"L’esperit modern de Barcelona també es va apuntalar en la fe en la tecnologia"

La societat es va transformar gràcies a una economia capdavantera i a l’exhibició d’un determinat gust estètic. Els diners de la indústria tèxtil es van invertir, en gran part, en obres d’art i en projectes arquitectònics. L’abundància dels encàrrecs va posar a treballar als arquitectes i pintors locals, i els va permetre desenvolupar la seva creativitat amb llibertat. 

El Liceu, un teatre de dimensions superiors a la Scala de Milà, va ser el paradigma de l’ambició de la burgesia catalana, que s’equiparava a l’europea. Una burgesia que va ser exigent amb el repertori operístic, però que, per damunt de tot, va convertir les nits a l’òpera en un potent fòrum d’interacció social. 

Existeixen molts paral·lelismes entre la societat de finals del s. XIX i el moment actual. Malgrat no haver tingut l’adequat impuls del món públic, avui la nostra economia continua sent forta gràcies a la iniciativa privada que ens segueix definint. Així mateix, la tecnologia, ara sota les formes de la indústria digital, continua sent cabdal pel nostre teixit empresarial.

"Malgrat no haver tingut l’adequat impuls del món públic, avui la nostra economia continua sent forta gràcies a la iniciativa privada que ens segueix definint"

La burgesia clàssica ja no té un paper destacat en el món econòmic ni en la configuració del nostre gust estètic. Actualment, les elits són les persones que tenen capacitat d’influir en la societat amb absoluta independència de la seva classe social. Aquestes persones són de perfils molt diversos: els emprenedors digitals que treballen al Pier01, els professionals liberals que desenvolupen la seva feina amb èxit, i una multitud de persones que han trobat la manera de fer-nos arribar els seus valors i la seva manera de veure el món.

Els fòrums d’interacció social s’han multiplicat i han guanyat en diversitat, però trobo a faltar que estiguin més ben travats i que treballin de manera focalitzada, per tal d’assolir objectius concrets. 

Pel que fa als referents estètics i l’impuls del món de la cultura, hi ha molta dispersió conceptual; falten propostes que defineixin l’època actual. Les classes socials de major poder adquisitiu, a diferència de les del s. XIX, semblen no tenir prou interès a invertir els seus diners en art i en arquitectura. Aquesta desconnexió entre el món dels diners i el món de la cultura ofega els creadors actuals.

Els barcelonins, en general, hauríem de viure una vida cultural molt més intensa, perquè la cultura és el que ens defineix i, sense tenir-la a la vora, perdem entitat. Venim d’una tradició magnífica, d’una societat amb vocació cosmopolita que es va mobilitzar per construir una ciutat basada en la modernitat. És la nostra obligació rescatar aquesta tradició, actualitzar-la i lluir-la.