Dues amenaces, dos reptes i un desig

30 d'Octubre de 2018
Act. 30 d'Octubre de 2018
Anna Gener

Barcelona Meeting Point, la fira immobiliària de la nostra ciutat, finalitza el certamen d’enguany certificant l’excel·lent salut del sector. Així ho testifiquen les dades de contractació d’oficines i de logística, el nombre d’habitatges venuts, el ritme de l’activitat promotora i el volum d’inversió immobiliària.

Dues amenaces

El sector està creixent d’una manera sòlida i sostinguda, però els professionals immobiliaris no estem tranquils. Hem après que el cel mai tornarà a ser del tot blau i sentim els núvols a sobre.

1. Tipus d'interès a l’alça: El proper increment dels tipus d’interès provocarà dos efectes directes. D’una banda, el finançament esdevindrà més car i restringirà l’accés als actius immobilliaris, i d’altra banda, part de la liquiditat que fins ara es destinava a l’immobiliari, es redirigirà a la inversió en renda fixa, pel que és molt probable que el volum d’inversió immobiliària no experimenti, a partir d’ara, el ritme de creixement d’aquests darrers anys. 

"El sector està creixent d’una manera sòlida i sostinguda, però els professionals immobiliaris no estem tranquils" 

2. Escassetat de sòl finalista: Les ciutats que compten amb una major demanda d’habitatge pateixen una gran manca de sòl finalista. Això fa que cada vegada que un sòl es posa a la venda sigui disputat per les principals promotores del país com si es tractés d’una subhasta. L’elevat preu que acaba assolint el sòl es repercuteix al preu de venda dels habitatges resultants.

Per altra banda, la manca de mà d’obra i l’increment de preus que estan experimentant alguns materials bàsics per a la construcció, també contribueixen a l’actual escalada de preus de l’habitatge. 

Dos reptes

El sector immobiliari té dos grans desafiaments: configurar un gran parc d’habitatge de lloguer i constituir un gran parc d’habitatge públic. 

1. Habitatge de lloguer: Durant els darrers anys la població que viu de lloguer ha passat del 10% al 22%, un increment rellevant, però encara llunyà a la xifra de la mitjana europea, on suposa un 30%, o a la d’Alemanya, per sobre del 50%.

No hi ha dubte que la demanda d’habitatge de lloguer seguirà creixent, tant per qüestions conceptuals (els millennials no volen hipoteques, ni desitgen ser propietaris), com pel fet que gran part de la població no compleix amb els requisits necessaris per accedir a una hipoteca, pel que es veu indefectiblement abocada al mercat de lloguer. És doncs, imprescindible, que es generi un adequat parc d’habitatge de lloguer per atendre aquesta demanda creixent.  

"Els millennials no volen hipoteques, ni desitgen ser propietaris"

La bona notícia és que d’uns mesos a ençà, diversos fons institucionals han decidit a actuar en aquest mercat, fet que aportarà professionalització i eficiència en la gestió del parc de lloguer. 

2. Habitatge públic: No s’han destinat prou recursos per dur a terme una adequada política d’habitatge, de manera que ens trobem en una situació en la qual l’habitatge públic existent (només un 1,5% de la totalitat del parc) és del tot insuficient per satisfer la demanda actual.

Promoure habitatge és car i els fons de l’Administració Pública són escadussers, pel que la solució haurà de passar, necessàriament, per posar en marxa fórmules de col·laboració públic-privades, un model de gestió que pràcticament no s’han explorat a casa nostra. 

I un desig

Que les nostres ciutats proporcionin el nombre adequat d’habitatge protegit, assequible i lliure, així com, que tinguin capacitat per atraure empreses que generin llocs de treball de qualitat, suposen un reptes tan complexes, que requereixen, necessàriament, que el sector públic i el sector privat treballem de manera coordinada.

Som molts els professionals immobiliaris que, des del sector privat, volem posar el nostre coneixement i la nostra experiència al servei de la societat. I hauríem de ser capaços d’aparcar les posicions interessades (en el cas del sector públic, en forma de vots a curt termini, i en el cas del privat, en forma de diners immediats), per tal de configurar un sector immobiliari que tingui una major consciència social, que contribueixi, sense egoisme, al bé comú.