Any nou, tot continua

M’ha semblat massa descarat titular aquest article com el que obre el volum Les Hores de Josep Pla: “Any nou, vida la de sempre”. Però la realitat és aquesta. Tot, més o menys, continua. Potser tot sembla alterat per la presa de possessió de Trump, però no és degut a l’any nou, sinó a les eleccions de l’any vell. A massa errors dels anys vells.

Començar l’any amb bons desitjos o amb mals auguris és una banalitat com qualsevol altra. D’entrada, perquè el dia u de gener té una característica que és comuna a tots els dies: té vint-i-quatre hores més que el dia trenta-u de desembre. Si de cas, el més excepcional és que, per a moltes empreses, comença un nou pressupost a complir: vendes, compres, etc. Però tampoc som majoria els països que, fiscalment, comencen l’any l’u de gener. Per tant, res de massa nou.

"Començar l’any amb bons desitjos o amb mals auguris és una banalitat com qualsevol altra"

Com acaba l’any 2024? Malgrat els intents de les notícies d’intentar vendre més diaris a cop d’escàndols i catàstrofes, la veritat és que l’any 2024 acaba bastant bé. Que hi ha algunes guerres? És que d'ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut algun any sense cap guerra regional? Per contra, el món ha avançat de forma bastant positiva. Per primer cop hem viscut un any en què les emissions de CO₂ dels països rics s’ha reduït. Els amants de les males notícies diran que no pas a la resta del món. Ja. Però la resta del món m’és una mica igual -per cert, hauríem de deixar de preocupar-nos pel que passa a l’altre extrem del món, si no ens afecta-. Si els països rics no contaminem i la Xina i l’Índia controlen les seves emissions -cosa que, pel que fa a la Xina, està garantit- la resta poc importa. El millor que podem fer els països desenvolupats és consolidar noves energies per tal que els països en desenvolupament no tinguin excuses per utilitzar energia d’origen fòssil.

L’ascens al poder de Trump tampoc hauria de causar paüra, com pretenen els mitjans de comunicació i la classe política. Les raons són diverses. En Trump és un eixelebrat, però no pas un imbècil. Farà el que podrà i el que li deixaran. I, encara que la majoria de les seves accions ens puguin molestar, també n’hi haurà que ens beneficiaran. Europa haurà de prendre decisions importants sobre el seu futur com a Unió Europea (UE). En temes de defensa i en implementació de mesures que implicaran modificar el sistema de presa de decisions. Seria bo, des d’Espanya estant, que la UE apliqués noves lleis sobre immigració i que el debat passés a ser tècnic i no ideològic. També caldrà veure com acaba la guerra d’Ucraïna quan la població lligui que les cues del metge s’allarguen en proporció directa a les aportacions econòmiques a aquesta guerra. Una guerra que no acabarà com es deia que volíem, perquè va començar amb errors d’Ucraïna no denunciats per nosaltres. A Rússia, ens agradi o no, no se la pot guanyar. Sembla mentida que la ignorància hagi campat amb tanta facilitat.

"Per primer cop hem viscut un any en què les emissions de CO2 dels països rics s’ha reduït"

Coses que no canviaran aquest any que comencem? A casa nostra, la mala governança continuarà. És lògic. Si no canvia la classe política -fixin-se que no parlo de partits- la cosa no pot millorar. No va ser Einstein qui va definir com a boig aquell que, sense canviar res del que fa, espera que el resultat dels seus actes sigui diferent? Doncs això.

En resum, qui posi grans esperances en el nou any ho té magre. Qui hi projecti males astrugues, també. Tot continuarà anant tirant. Amb alts i baixos. Montaigne ens recorda que “la vie est ondoyante”.