Aplaudint ens quedem tranquils

Una de les característiques del sistema informatiu català és que el que explica no s’ajusta a la realitat. I quan aquesta realitat es fa inevitable -quan ja no es pot amagar més, vull dir- aleshores tothom fa cara de sorprès. Quan jo era petit, quan vivia a Tarragona, i algú mentia, es deia “menteixes més que el Diari de Tarragona”, que aleshores pertanyia a la Prensa del Movimiento i es publicava en espanyol. No érem conscients que publicar mentides no era, només, una característica del franquisme. Em temo que els catalans ho portem a la massa de la sang.

Fa un temps, ja bastant, alguns van caure del cavall: “O sigui que això del cava era una aixecada de camisa?”. Després ha vingut el sistema sanitari: “No era el millor del món?”... Ara li ha tocat al Priorat. Resulta que se’ns omple la boca de dir que els vins del Priorat són internacionalment reconeguts i apreciats: “A Alemanya en paguen fortunes!”. Doncs bé, resulta que el Priorat ha entrat en crisi. Perquè, és clar, la fama, sense una realitat econòmica que la sustenti mai ha posat el rostit a taula. I ara, quina mala sort!, resulta que la cançoneta ja no dona més de sí. I el turisme que es projecta sobre la comarca -ja ho saben, els kamakus i els pixapins- no soluciona res, perquè el turisme només serveix que per sortir del tercermundisme. Al final, la realitat s’estampa contra la paret i el Priorat va malament.

"Resulta que el Priorat ha entrat en crisi. Perquè, és clar, la fama, sense una realitat econòmica que la sustenti mai ha posat el rostit a taula"

Som un cas únic al món? S’imaginen que això tingués lloc a una regió vitivinícola d’un altre país? La Rioja? La Toscana? Alguns diran que la DO Priorat és petita i només té cultivades 1.900 hectàrees. Altres podem adduir que Châteauneuf-du- Pape també és petita, unes 3.000 hectàrees. Bé, deixem-ho aquí.

Fa uns dies s’ha publicat un vídeo que toca un problema que he mirat d’anar denunciant aquí en diferents articles. L’han editat els joves pagesos del Priorat i el poden veure aquí. Protesten perquè mai s’aprofundeix en els temes i mai s’explica per què el camp està mal pagat, ni qui n’és el responsable que, sovint, és a tocar. La premsa, només, intenta escandalitzar la població mitjançant notícies -escandalitzar vol dir mentir- negatives, amb informació sobre la inflació de productes alimentaris sense arribar al moll de l’os. Jo, insisteixo, crec que els productes agrícoles són escandalosament barats al nostre país. No valorem el valor afegit de les coses, sinó el valor de mercat. No premiem al que s’ho treballa. Com bé denuncia una pagesa del vídeo, estem disposats a pagar una barbaritat per un telèfon mòbil i ens queixem quan l’oli d’oliva puja de preu, per exemple. Un quilo de pollastre de factoria costa 4 euros. Un de pagès en costa 9 d’euros. I aquells que mai compraran un pollastre de pagès per 9 euros -perquè el troben escandalosament car- es dediquen a pagar 15 euros per un llobarro de factoria, provinent de Grècia, i que no val res.

"Crec que els productes agrícoles són escandalosament barats al nostre país. No valorem el valor afegit de les coses, sinó el valor de mercat. No premiem al que s’ho treballa" 

La moda de parlar bé d’un sector, d’aplaudir-lo (recorden els ridículs generalitzats als balcons, quan la pandèmia?) i de dir que allò sí que és bo, després no es correspon amb actes conseqüents. Ningú es posa la mà a la butxaca. I els que governen toleren les irregularitats, les trampes i els intermediaris innecessaris.

El Priorat ha entrat en crisi, ves quina sorpresa! Farem res per evitar, un cop més, la frustració que provoca el fracàs d’allò que, pensàvem, havia de ser un cavall guanyador?