Apocalipsi? Quina apocalipsi?

Les enquestes han tornat a fallar i ha tornat a guanyar Trump. El frec a frec que pronosticaven, la lluita pels estats frontissa i la llarga nit electoral només va passar a la bombolla mediàtica de cadascú. En tot cas una apocalipsi en tots els sentits, tant per a demòcrates com per a republicans. M’explico.

Els humans tenim una dèria per conèixer el nostre futur i poder-lo així condicionar a favor nostre. Els nostres avantpassats pintaven bisons a les coves d’Altamira ara fa 35.000, segurament perquè creien que això els atrauria. Quan ens vam fer pagesos, interpretar bé els signes de la natura ens condicionava què i quan havíem de plantar. Les religions naixen perquè una majoria prou gran de gent es creu que un dels seus té el poder de veure-hi més enllà, que té el privilegi de parlar amb els déus, i que li diuen els sacrificis que han de fer perquè la cosa els vagi bé. Abraham, Moisès, Jesús o Mahoma en són els més coneguts, però la història és plena de xamans, bruixots, sacerdots i profetes que tenen el poder de veure-hi més enllà. No cal que sigui cert, només cal que sigui útil per una minoria i la resta s’ho cregui.

I aquí és on entra l’apocalipsi. Per a la majoria de gent, apocalipsi és sinònim de desastre a escala planetària. Es parla d’apocalipsi nuclear, d’apocalipsi zombi, i, durant la pandèmia i aquests dies a València, d’escenaris apocalíptics. Fins i tot, l’apocalíptic és un subgènere del cinema de catàstrofes. Seria massa fàcil —i segurament erroni— de titllar la segona vinguda de Trump com una apocalipsi fatxa tot i que per la meitat dels americans (i bona part del món) ho sigui. Aquest seria el sentit del terme apocalipsi per a un demòcrata nord-americà o per a un progressista alter-mundista.

"Una apocalipsi en tots els sentits, tant per a demòcrates com per a republicans"

L’apocalipsi dels republicans és, en canvi, més subtil i alhora més fidel a l’origen del terme. Apocalipsi deriva del terme grec ἀπoκάλυψις, formada pel prefix apo- (separar), pel verb kalyptein (cobrir, amagar) i pel sufix -sis (acció). La traducció literal és, doncs, l’acció de treure el vel; de revelar. I només es pot revelar allò que està amagat. L’equivalència potser us sona perquè el llibre de l’Apocalipsi de la Bíblia també es coneix com a Llibre de les Revelacions. Però el llibre de l’Apocalipsi no és l’únic llibre apocalíptic. De fet, a partir del segle II aC hi havia el que es coneix com a literatura apocalíptica (en el sentit de revelació, no de catàstrofe). Tenia la funció de donar esperances futures al poble jueu en moments en què el present era molt fotut.

Donald Trump, guanyador de les eleccions als Estats Units | EP

Esperances i un manual d’actuació per a quan arribés el moment del triomf. Hi ha llibres apocalíptics en temps de l’hel·lenització d’Antíoc IV Epifani, que va consagrar el temple de Jerusalem a Zeus (150 aC); de l’ocupació romana de Palestina (63 aC); de la persecució dels seguidors de Jesús (95 dC); o la destrucció del temple de Jerusalem de l’emperador Tit (70 dC).

"El món no es veu igual des d’un barri llatí als afores de Detroit que des del mòbil al sofà de casa a Barcelona"

Els textos apocalíptics eren escrits amb codis, metàfores, mems i referències culturals només comprensibles per als seus destinataris. A qui els comprenia, se li revelava un futur on el seu déu triomfava sobre el mal. En canvi, si qui els llegia era l’enemic, els textos no revelaven res. En termes moderns podríem dir que anaven encriptats. Proveu de llegir el llibre de l’Apocalipsi de Joan i veureu que, des del segle XXI estant, no s’entén absolutament res.

La segona vinguda de Trump ha estat una revelació per a tothom, en el sentit apocalíptic del terme —per alguns és l’Anticrist— i en el sentit literal: ens ha fet caure el vel. El món no es veu igual des d’un barri llatí als afores de Detroit que des del mòbil al sofà de casa a Barcelona.

Podríem pensar que tot ha canviat molt d’aquells temps de literatura apocalíptica, però no. Avui també tenim sacerdots que tenen més informació que nosaltres, que veuen el futur, que el condicionen i que ens preparen per a quan arribi el triomf. La diferència és que ara no escriuen sobre rotlles de papir sinó que ho fan en xarxes digitals. Sí, estic parlant de Musk i tota la colleta de broligarques de Silicon Valley.

És especialment Musk qui encaixa perfectament amb la figura de profeta apocalíptic: qualificat sovint de visionari i de persona que ens ha de portar al futur, té a més línia directa amb el cel (més del 50% dels satèl·lits en òrbita són de la seva empresa SpaceX). Com passava en la literatura apocalíptica, la seva línia de temps de Twitter és plena de codis, metàfores, mems i referències culturals només comprensibles per als seus. El Department of Government Efficiency que Trump li ha promès forma les inicials DOGE, que és una criptomoneda que ell promociona. Quan es va saber com es diria, la criptomoneda va pujar un 15%. Qui comprèn aquests codis veu un futur que a la resta ens és opac.

"És especialment Musk qui encaixa perfectament amb la figura de profeta apocalíptic"

I com feien els seus homòlegs de fa 2.000 anys Musk també apel·la a la fi dels dies —cridant a la guerra civil—, diu que transcendirem el nostre cos —ens fusionarem amb internet amb els seus xips Neuralink—, que el futur serà millor i que creixerem i ens multiplicarem per tot el sistema solar. Missatges apocalíptics, en el sentit de velats, que cal revelar a la humanitat.

Una de les seves publicacions de la nit electoral és un retuit que diu “Vox Vopuli, Vox Dei”, un eslògan populista que fa servir sovint i que ve a dir que el poble sempre té raó. El text és una cita incompleta d’una de més llarga del religiós anglès Alcuí de York, que l’any 798 escrivia: “Nec audiendi qui solent dicere, Vox populi, vox Dei, quum tumultuositas vulgi semper insaniae proxima sit”. En català: “No hem d'escoltar aquells que solen dir la veu del poble és la veu de Déu, ja que la tumultuositat del poble sempre és propera a la bogeria”.

El Llibre de l’Apocalipsi, Alcuí de York i Twitter. No podem dir que no estiguéssim avisats.