Apple: 40 anys de més per menys
07
d'Abril
de
2016
Avís d'exempció de responsabilitat: sóc usuari de fa molts anys dels productes d'Apple. Si tot el que m'hi he gastat ho hagués invertit en accions ara seria milionari.
"Menys és més". És una cita que es pot aplicar al disseny, a la música, a la política o a una dieta i sempre queda bé. Tot i que apareix per primer cop en un poema de Robert Browning del 1855, la més coneguda és la de l'arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe del 1947 referida al disseny i l'arquitectura. Per Mies, els elements d'un espai s'han de disposar de manera que donin la impressió de màxima simplicitat pel qui s'hi troba. Si aneu al pavelló homònim a Montjuïc fareu una immersió al menys és més.
Posteriorment l'enginyer, arquitecte i visionari nord-americà Buckimnster Fuller ho va evolucionar a "Fer més amb menys". Fuller ho portà a la pràctica amb les seves cúpules geodèsiques basades en la simple forma del triangle amb el resultat que una d'aquestes estructures pot sostenir el seu propi pes sense ajut de cap altra. Si heu estat al Teatre Museu Dalí de Figueres heu estat dins d'una d'aquestes estructures.
Una altra iteració de la cèlebre cita és la del dissenyador industrial alemany Dieter Rams –cap de disseny de Braun la segona meitat del segle XX– que la transformà en "Menys però millor" com a resum dels seus 10 principis del bon disseny. Si mai heu tingut un producte de la marca Braun de l'època haureu experimentat com el minimalisme ben aplicat fa millor els productes. Els productes dissenyats per Rams als 60 i als 70 del segle passat són ara en museus i estan considerats icones del disseny. Si no heu conservat el transistor o la liquadora de la iaia és difícil que en tingueu un a mà.
Però el que sí que veieu més sovint són els productes d'Apple (un 31% dels que llegiu VIA Empresa hi esteu llegint aquest article). Minoritaris un temps i omnipresents avui són la darrera iteració del "Menys és més". I això va molt més enllà del disseny visual dels seus productes. En paraules del fundador d'Apple Steve Jobs, "el disseny no és només l'aspecte i la percepció un producte. El disseny és com funciona". Si ens fixem en els "menys" de la marca al llarg d'aquests 40 anys d'història ho comprovarem.
Al 1998 Steve Jobs decideix que el disquet era una tecnologia arcaica i enmig de moltes crítiques decideix llençar l'iMac G3 sense disquetera; el CD ROM era el futur. El futur va durar fins el 2012 quan Apple decideix llançar els seus darrers macs sense CD ROM amb les mateixes crítiques inicials i el mateix èxit final.
Un "menys" que va canviar una indústria és el del teclat de l'iPhone. Encara recordo els executius de Nokia dient que vendre mòbils no era el mateix que vendre ordinadors; i als de RIM –BlackBerry– dient que ningú no volia un mòbil sense teclat. Doncs bé, Apple el va treure. Com ningú, Steve Jobs va saber veure que el mòbil –que sempre portem a sobre– serveix per treballar unes estones i per divertir-se unes altres i que la major part del temps el teclat era inútil. Al final va resultar que el negoci no era vendre mòbils, sinó ordinadors de butxaca.
I tot i que la llista podria ser molt llarga, un dels darrers exemples de "menys" d'Apple seria el de les capses de programari. Abans de les botigues d'aplicacions com l'App Store, el programari arribava en disquets o CD ROM dins d'una capsa plena, bàsicament, d'aire. Aquelles prestatgeries plenes de capses –del DOS, Windows, Office i dels pocs programes que compràvem– van desaparèixer. Apple no va inventar la distribució de programari en línia però sí que ens ha posat a tots una botiga a la butxaca i comprem més programari que mai.
A Apple i als seus 40 anys li devem molt per tot el que ens ha donat –venut– però també pel que ens ha tret. El seu gran encert ha sigut trobar la fórmula per cobrar més per menys, i això val molt.
Nota final: si odieu Apple i tot el que representa podeu canviar el títol de l'article d'"Apple: 40 anys de més per menys" a "Apple: 40 anys de menys per més" i tornar-lo a llegir.
"Menys és més". És una cita que es pot aplicar al disseny, a la música, a la política o a una dieta i sempre queda bé. Tot i que apareix per primer cop en un poema de Robert Browning del 1855, la més coneguda és la de l'arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe del 1947 referida al disseny i l'arquitectura. Per Mies, els elements d'un espai s'han de disposar de manera que donin la impressió de màxima simplicitat pel qui s'hi troba. Si aneu al pavelló homònim a Montjuïc fareu una immersió al menys és més.
Posteriorment l'enginyer, arquitecte i visionari nord-americà Buckimnster Fuller ho va evolucionar a "Fer més amb menys". Fuller ho portà a la pràctica amb les seves cúpules geodèsiques basades en la simple forma del triangle amb el resultat que una d'aquestes estructures pot sostenir el seu propi pes sense ajut de cap altra. Si heu estat al Teatre Museu Dalí de Figueres heu estat dins d'una d'aquestes estructures.
Una altra iteració de la cèlebre cita és la del dissenyador industrial alemany Dieter Rams –cap de disseny de Braun la segona meitat del segle XX– que la transformà en "Menys però millor" com a resum dels seus 10 principis del bon disseny. Si mai heu tingut un producte de la marca Braun de l'època haureu experimentat com el minimalisme ben aplicat fa millor els productes. Els productes dissenyats per Rams als 60 i als 70 del segle passat són ara en museus i estan considerats icones del disseny. Si no heu conservat el transistor o la liquadora de la iaia és difícil que en tingueu un a mà.
Però el que sí que veieu més sovint són els productes d'Apple (un 31% dels que llegiu VIA Empresa hi esteu llegint aquest article). Minoritaris un temps i omnipresents avui són la darrera iteració del "Menys és més". I això va molt més enllà del disseny visual dels seus productes. En paraules del fundador d'Apple Steve Jobs, "el disseny no és només l'aspecte i la percepció un producte. El disseny és com funciona". Si ens fixem en els "menys" de la marca al llarg d'aquests 40 anys d'història ho comprovarem.
Al 1998 Steve Jobs decideix que el disquet era una tecnologia arcaica i enmig de moltes crítiques decideix llençar l'iMac G3 sense disquetera; el CD ROM era el futur. El futur va durar fins el 2012 quan Apple decideix llançar els seus darrers macs sense CD ROM amb les mateixes crítiques inicials i el mateix èxit final.
Un "menys" que va canviar una indústria és el del teclat de l'iPhone. Encara recordo els executius de Nokia dient que vendre mòbils no era el mateix que vendre ordinadors; i als de RIM –BlackBerry– dient que ningú no volia un mòbil sense teclat. Doncs bé, Apple el va treure. Com ningú, Steve Jobs va saber veure que el mòbil –que sempre portem a sobre– serveix per treballar unes estones i per divertir-se unes altres i que la major part del temps el teclat era inútil. Al final va resultar que el negoci no era vendre mòbils, sinó ordinadors de butxaca.
I tot i que la llista podria ser molt llarga, un dels darrers exemples de "menys" d'Apple seria el de les capses de programari. Abans de les botigues d'aplicacions com l'App Store, el programari arribava en disquets o CD ROM dins d'una capsa plena, bàsicament, d'aire. Aquelles prestatgeries plenes de capses –del DOS, Windows, Office i dels pocs programes que compràvem– van desaparèixer. Apple no va inventar la distribució de programari en línia però sí que ens ha posat a tots una botiga a la butxaca i comprem més programari que mai.
A Apple i als seus 40 anys li devem molt per tot el que ens ha donat –venut– però també pel que ens ha tret. El seu gran encert ha sigut trobar la fórmula per cobrar més per menys, i això val molt.
Nota final: si odieu Apple i tot el que representa podeu canviar el títol de l'article d'"Apple: 40 anys de més per menys" a "Apple: 40 anys de menys per més" i tornar-lo a llegir.