L’Àrtic i Trump, un nou espai de conflicte
12
de Gener
de
2025
L'oceà Àrtic està al voltant del Pol Nord. Té una superfície de 14 milions de quilòmetres quadrats i hi habiten uns quatre milions de persones. Està envoltat per una massa de banquises de gel en continu moviment que tenen un gruix d’entre 2 i 3 metres.
Cinc països limiten amb l’Àrtic: Rússia, Noruega, Dinamarca (Groenlàndia), Canadà i els Estats Units (Alaska), que, junt amb Finlàndia, Suècia i Islàndia, van crear l’any 1996 el Consell de l’Àrtic com a fòrum internacional per estudiar-ne els efectes del canvi climàtic, la disponibilitat de petroli i gas, la navegació àrtica i els drets del poble indígena. No tracten assumptes militars, de seguretat ni de pesca. La Xina s'ha declarat un "estat gairebé àrtic", un títol autoproclamat no reconegut per les nacions de l'Àrtic ni pels organismes internacionals. Com a “països observadors”, hi són també, entre d’altres, la Xina, l’Índia, el Japó, Alemanya, Polònia, o Espanya.
Si vols saber-ne més
Un dels efectes del canvi climàtic és el progressiu escalfament del planeta, que causa el desglaç del gel. Les isotermes de les zones gelades de l’hemisferi nord, han avançat a un ritme de 50 km per dècada en els darrers trenta anys, de manera que els models prediuen que la desaparició total del gel es produirà entre els anys 2040 i 2100.
"Gairebé la meitat de la zona àrtica pertany a Rússia, la qual des de 2014 hi està fent exercicis militars"
El desglaç està provocant que es puguin obrir noves rutes marítimes a l’Àrtic i que sigui més fàcil accedir als recursos naturals, gas, petroli i minerals, que en gran quantitat hi ha en el subsol àrtic. S’estima que hi ha una quarta part de les reserves mundials de gas i una vuitena part de les de petroli.
Aquesta situació fa que es vagi considerant la ruta de l’Àrtic, que va des de l’estret de Bering (Sibèria-Alaska) al mar de Barents (Noruega), com una alternativa a la ruta actual pel canal de Suez, per navegar entre Àsia i Europa, ja que redueix la distància del viatge en unes 5.000 milles.
L’escalfament de la terra té unes implicacions enormes en l'estratègia geopolítica i en la lluita dels països pels recursos naturals. Els cinc països àrtics tenen limitada la seva àrea d’extensió econòmica protegida a 200 milles nàutiques (370 km) de la costa. Gairebé la meitat de la zona àrtica pertany a Rússia, la qual des de 2014 hi està fent exercicis militars. L’any 2007 dos batiscafs russos van baixar al llit marí sota el pol Nord i hi van deixar una bandera russa. La finalitat era reclamar els recursos naturals que hi ha en les seves 460.000 milles quadrades. L’any 2024 la Xina va participar en unes maniobres militars a l’Àrtic amb Rússia, la qual està militaritzant l’Àrtic.
"La geopolítica està canviant a mesura que el canvi climàtic en provoca el desgel, fins al punt que el president Trump ha anunciat que vol comprar Groenlàndia"
Històricament, l'Àrtic ha rebut poca atenció per part de Washington. Però la geopolítica està canviant a mesura que el canvi climàtic en provoca el desgel, fins al punt que el president Trump ha anunciat que vol comprar Groenlàndia, i si cal, annexionar-lo per la força, un territori autònom de Dinamarca que té un enorme valor geopolític, estratègic i econòmic. La possessió de Groenlàndia suposaria ampliar la zona d’extensió econòmica dels Estats Units en 2,1 milions de quilòmetres quadrats i a militaritzar-lo per frenar la militarització a l'Àrtic per part de Rússia i la Xina. Com es veu, l’oceà Àrtic està esdevenint una zona de gran interès que provocarà fortes tensions entre els països afectats i esdevindrà un espai més per la confrontació entre els Estats Units i Rússia i la Xina.