Atenció a la dependència i deslleialtat institucional
12
de Novembre
de
2016
La Generalitat de Catalunya suporta el 80% de finançament de l'aplicació de la Llei de Dependència, la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y de Atención a la Dependencia (LAPAD). El setembre del 2015, 11.816 dependents ja rebien algun tipus d'ajuda, però s'ha d'aclarir que la gran majoria havien aconseguit el reconeixement del grau de dependència abans de la moratòria imposada per Mariano Rajoy des de l'any 2012.
La moratòria unilateral, no negociada al Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, agreuja encara més la situació de risc d'exclusió social, no només de les persones amb incapacitat sinó també la dels treballadors socials, molts dels quals han anat a la cua de l'atur.
En termes mèdics, parlaríem d'una cronificació del procés de deslleialtat institucional de l'Estat espanyol envers Catalunya, un més d'aquells que cada divendres, després del Consell de Ministres, se'ns notifica a tots els catalans, indistintament de la papereta que hàgem triat a l'hora de votar. És per això que s'ha d'insistir que, de la mateixa manera que la ciutadania en el seu conjunt es beneficia quan es concreta una inversió en infraestructures per part del Govern d'Espanya, aquest conjunt de ciutadans, en una mesura molt més elevada, també es veu afectada negativament quan els greuges produïts per aquesta deslleialtat institucional són executats, incomprensiblement, via decret llei, via retallada pressupostària o via sentència judicial.
Una llei vital com és la LAPAD, que hauria d'estar nodrida d'un fons de liquiditat estable i suficient per a atendre totes les persones que es troben en situació de dependència, repercuteix, paradoxalment, de manera positiva en les arques públiques de l'Estat en ser capaç (la LAPAD) de crear milers de nous llocs de treball directes i estables, i produir uns retorns econòmics en virtut dels impostos i cotitzacions generats.
Res d'això s'ha tingut en consideració, al contrari: el Govern d'Espanya va suprimir l'aportació de l'Estat al nivell acordat de protecció (via Pressupost General de l'Estat) de manera efectiva des de l'any 2012, el que implica que, des de llavors, Catalunya deixa de rebre una mitjana de 43,3 milions d'euros anuals per a finançar la LAPAD; és a dir, 173 milions fins al pressupost del 2015.
L'any 2015, la consellera Neus Munté va dir que calia "posar en valor el sobreesforç del Govern de la Generalitat per mantenir els serveis i les prestacions de la Llei de dependència malgrat els incompliments de l'Estat, que se n'ha despreocupat", i té molta raó: des de l'entrada en vigor de la llei, l'any 2007, el Govern de la Generalitat ha destinat 7.796 milions d'euros, mentre que l'Estat només ha aportat 1.468,5 milions. La Generalitat no només ha de fer front a l'incompliment del nivell acordat de protecció que es manté fins a la data d'avui, sinó que també pateix les retallades al nivell mínim de protecció garantida, i en el balanç de l'any 2014 va arribar a comptabilitzar una diferència negativa de 31,5 milions en relació amb l'assignació pressupostària de l'any 2013.
Tot això dificulta enormement la tasca de la Generalitat per a complir amb el que estableix la LAPAD, i deixa els ciutadans de Catalunya que es troben en situació de dependència en desavantatge respecte als d'altres territoris amb diferents nivells d'acords de protecció, el que vulnera de manera flagrant el principi d'igualtat entre els ciutadans que estableix la tan pregonada Constitució espanyola.
La moratòria unilateral, no negociada al Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, agreuja encara més la situació de risc d'exclusió social, no només de les persones amb incapacitat sinó també la dels treballadors socials, molts dels quals han anat a la cua de l'atur.
En termes mèdics, parlaríem d'una cronificació del procés de deslleialtat institucional de l'Estat espanyol envers Catalunya, un més d'aquells que cada divendres, després del Consell de Ministres, se'ns notifica a tots els catalans, indistintament de la papereta que hàgem triat a l'hora de votar. És per això que s'ha d'insistir que, de la mateixa manera que la ciutadania en el seu conjunt es beneficia quan es concreta una inversió en infraestructures per part del Govern d'Espanya, aquest conjunt de ciutadans, en una mesura molt més elevada, també es veu afectada negativament quan els greuges produïts per aquesta deslleialtat institucional són executats, incomprensiblement, via decret llei, via retallada pressupostària o via sentència judicial.
Una llei vital com és la LAPAD, que hauria d'estar nodrida d'un fons de liquiditat estable i suficient per a atendre totes les persones que es troben en situació de dependència, repercuteix, paradoxalment, de manera positiva en les arques públiques de l'Estat en ser capaç (la LAPAD) de crear milers de nous llocs de treball directes i estables, i produir uns retorns econòmics en virtut dels impostos i cotitzacions generats.
Res d'això s'ha tingut en consideració, al contrari: el Govern d'Espanya va suprimir l'aportació de l'Estat al nivell acordat de protecció (via Pressupost General de l'Estat) de manera efectiva des de l'any 2012, el que implica que, des de llavors, Catalunya deixa de rebre una mitjana de 43,3 milions d'euros anuals per a finançar la LAPAD; és a dir, 173 milions fins al pressupost del 2015.
L'any 2015, la consellera Neus Munté va dir que calia "posar en valor el sobreesforç del Govern de la Generalitat per mantenir els serveis i les prestacions de la Llei de dependència malgrat els incompliments de l'Estat, que se n'ha despreocupat", i té molta raó: des de l'entrada en vigor de la llei, l'any 2007, el Govern de la Generalitat ha destinat 7.796 milions d'euros, mentre que l'Estat només ha aportat 1.468,5 milions. La Generalitat no només ha de fer front a l'incompliment del nivell acordat de protecció que es manté fins a la data d'avui, sinó que també pateix les retallades al nivell mínim de protecció garantida, i en el balanç de l'any 2014 va arribar a comptabilitzar una diferència negativa de 31,5 milions en relació amb l'assignació pressupostària de l'any 2013.
Tot això dificulta enormement la tasca de la Generalitat per a complir amb el que estableix la LAPAD, i deixa els ciutadans de Catalunya que es troben en situació de dependència en desavantatge respecte als d'altres territoris amb diferents nivells d'acords de protecció, el que vulnera de manera flagrant el principi d'igualtat entre els ciutadans que estableix la tan pregonada Constitució espanyola.