Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Aturar la guerra d'Ucraïna

18 de Setembre de 2024
Francesc Raventós | VIA Empresa

Després de tantes guerres i dolor, semblava que Europa seria un territori de pau per sempre. La invasió russa d'Ucraïna ha fet acabar el somni i la cultura pacifista. Aquesta guerra està tenint grans repercussions en el món. D'entrada, dos països geogràficament propers a Rússia -Finlàndia i Suècia- han abandonat la seva llarga posició d'estat neutral i s'han incorporat a l'OTAN. Els Estats Units, la UE i molts governs occidentals estan donant suport militar i econòmic a Ucraïna. La Xina i altres països del seu entorn estan ajudant a Rússia. La majoria dels governs del "Gran Sud", com l'Índia o el Brasil, no prenen partit.

 

Inicialment, el govern de Putin havia plantejat la invasió com una "operació especial" que duraria pocs dies. Després de dos anys i mig, la situació militar està estancada. Rússia ha conquerit militarment una gran part de les regions de parla russa, el Donetsk i Luhansk, i continua ocupant Crimea, mentre que Ucraïna ofereix una forta resistència militar i ha conquerit una mica de territori rus a la regió de Kursk.

"A mesura que la guerra s'allarga i exigeix més recursos, creix el nerviosisme i la divisió entre els aliats i els compromisos militars i econòmics es van reduint"

La guerra s'allarga i no es veu cap proposta seriosa de negociació per trobar una sortida al conflicte. Els Estats Units pressionen als països europeus a ajudar a Ucraïna en finançament i armament i, al mateix temps, a que destinin més recursos a la pròpia defensa. Però, a mesura que la guerra s'allarga i exigeix més recursos, creix el nerviosisme i la divisió entre els aliats i els compromisos militars i econòmics es van reduint.

 

En general, els ciutadans han donat suport als governs en condemnar a Rússia i en la necessitat de potenciar la política de defensa, però comença a haver-hi cansament i dubtes sobre què cal fer. Molts creuen que la guerra s'hauria pogut evitar i lamenten profundament la pèrdua de vides humanes, les ferides físiques i psicològiques i les enormes destrosses materials. I comencen a ser conscients que els recursos que es destinen a la guerra i a rearmar-se estan afectant el finançament de l'estat del benestar.

Per la majoria de la gent és molt difícil prendre partit. A uns els preocupa que Putin, en la seva paranoia, pugui tenir somnis imperialistes i decideixi envair altres territoris. D'altres creuen que s'ha creat interessadament un clima d'histèria sobre les intencions de Rússia com agressor per crear un clima armamentista que beneficia els interessos dels Estats Units i de la seva indústria militar.

La guerra no pot durar eternament. A mesura que passi el temps, la situació es radicalitzarà. Sembla que el risc que Moscou iniciï una guerra amb armes nuclears és mínim, ja que la Xina li ha dit que no ho permetrà, i que en cap cas Rússia es veurà en cor d'envair cap país pertanyent a l'OTAN.

"El resultat de les eleccions americanes seran determinants per forçar una sortida a la guerra. Cal acabar amb tant patiment de forma realista i justa"

Si es vol posar fi al conflicte, és imprescindible una entesa de països com els Estats Units, la Xina, la UE, l'Índia, Brasil, Turquia o algun altre, per forçar un alto el foc. Després s'haurien d'iniciar les gestions diplomàtiques per delimitar la separació de territoris, tenint molt en compte l'opinió dels seus habitants i, finalment, aconseguir signar un tractat de pau, que donés estabilitat i seguretat a Europa. El resultat de les eleccions americanes seran determinants per forçar una sortida a la guerra. Cal acabar amb tant patiment de forma realista i justa. Voldríem que Europa recuperés la pau, que es reduís la despesa militar i que la cultura pacifista tornés a dominar.