Avancem cap a uns horaris saludables
09
de Setembre
de
2015
Quan la tendència històrica ens hauria de portar a reivindicar la jornada laboral de 35 hores, ens trobem encara exigint el compliment del màxim de 40 hores setmanals. Pràcticament un segle més tard de l'aprovació del Conveni núm. 1 de la OIT subscrit el 1919 que estableix una jornada laboral màxima de 8 hores diàries, a Catalunya la mitjana d'hores realitzada per la població ocupada supera aquesta reivindicació obrera de la vaga de La Canadenca. Més de la meitat de les persones ocupades en el conjunt del mercat laboral espanyol excedeixen del màxim de 40 hores setmanals, superant la mitjana de la Unió Europea i desmarcant-se d'altres països europeus com els Països Baixos, França, Dinamarca o Alemanya (OCDE, 2014).
L'Estatut dels Treballadors estableix una limitació de la jornada de treball de 9 hores diàries o 40 hores setmanals. Ara bé, el model de super flexibilitat laboral introduït amb les darreres reformes laborals espanyoles afegit a la necessitat econòmica de molts treballadors de realitzar hores extraordinàries ha donat lloc a una intensificació del treball i perillós perllongament de la jornada laboral. La facultat unilateral de l'empresa de distribuir unilateralment el 10% de la jornada dels seus treballadors o la possibilitat d'incrementar fins a un 90% les hores inicialment pactades en el contracte a temps parcial, són evidències que, lluny de la racionalització horària, la tendència legislativa neoliberal busca incrementar la flexibilitat i intensitat del treball. En aquesta línia, les dues darreres enquestes de l'Eurofound (2005 i 2010) han evidenciat un augment, entre la població assalariada, dels nivells d'exigència quantitativa i del ritme de treball; el que és conegut com, la intensificació del treball.
Les excessives jornades de treball –juntament amb la inseguretat laboral, salaris de vergonya, falta de protecció de la salut i de cobertura social– són les pitjors formes de precarietat laboral. Precarietat que, en tant que deriva en una afectació sobre la salut dels treballadors, resulta en més precarietat. Tot i la dificultat de determinar de forma quantitativa o qualitativa la incidència de les condicions de treball en la salut, existeix consens en afirmar que la intensificació del treball i les llargues jornades laborals afecten negativament a la seguretat i salut dels treballadors. Produeixen un augment de les exigències psicològiques dels treballadors envers la feina que, alhora, augmenta els riscs psicosocials, tals com l'estrès, la fatiga, la síndrome burnout o del treballador cremat, trastorns del son o, a més llarg termini, malalties cardiovasculars, trastorns gastrointestinals, reproductius o mentals.
Així mateix, les maratonianes jornades de treball redueixen la seguretat laboral tot augmentant les probabilitats de patir un accident de treball. Així, un estudi realitzat per la Universitat de Massachusetts (2005) conclou que les feines amb hores extraordinàries habituals tenen una taxa d'accidents el 61% superior a aquelles amb horaris regulars i les jornades laborals de més de 60 hores setmanals incrementen aquesta taxa en el 23%. No és d'estranyar que, com a conseqüència també d'altres factors com l'elevada temporalitat o l'escassa cultura de prevenció de riscs laborals, l'Estat espanyol ocupi sempre les primeres posicions en els rànquings europeus d'accidents de treball.
Aquestes afectacions sobre la salut, a més d'afectar als mateixos treballadors, tenen també un important impacte personal i econòmic sobre llurs famílies, la societat, com a conseqüència de l'abonament de prestacions social, i les empreses, en haver de fer front a majors costos laborals associats als accidents i baixes laborals.
La situació descrita evidencia la necessitat de revertir l'actual deteriorament de l'entorn laboral per millorar la seguretat i salut dels treballadors. És urgentment imprescindible incidir en la reforma dels horaris per assolir horaris saludables i, a més d'afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i garantir la coresponsabilitat, apostar per l'èxit escolar, facilitar el compromís social o incrementar la productivitat, millorar la seguretat i salut dels treballadors. Hem d'avançar cap a uns horaris saludables per a millorar la nostra salut personal i social.
L'Estatut dels Treballadors estableix una limitació de la jornada de treball de 9 hores diàries o 40 hores setmanals. Ara bé, el model de super flexibilitat laboral introduït amb les darreres reformes laborals espanyoles afegit a la necessitat econòmica de molts treballadors de realitzar hores extraordinàries ha donat lloc a una intensificació del treball i perillós perllongament de la jornada laboral. La facultat unilateral de l'empresa de distribuir unilateralment el 10% de la jornada dels seus treballadors o la possibilitat d'incrementar fins a un 90% les hores inicialment pactades en el contracte a temps parcial, són evidències que, lluny de la racionalització horària, la tendència legislativa neoliberal busca incrementar la flexibilitat i intensitat del treball. En aquesta línia, les dues darreres enquestes de l'Eurofound (2005 i 2010) han evidenciat un augment, entre la població assalariada, dels nivells d'exigència quantitativa i del ritme de treball; el que és conegut com, la intensificació del treball.
Les excessives jornades de treball –juntament amb la inseguretat laboral, salaris de vergonya, falta de protecció de la salut i de cobertura social– són les pitjors formes de precarietat laboral. Precarietat que, en tant que deriva en una afectació sobre la salut dels treballadors, resulta en més precarietat. Tot i la dificultat de determinar de forma quantitativa o qualitativa la incidència de les condicions de treball en la salut, existeix consens en afirmar que la intensificació del treball i les llargues jornades laborals afecten negativament a la seguretat i salut dels treballadors. Produeixen un augment de les exigències psicològiques dels treballadors envers la feina que, alhora, augmenta els riscs psicosocials, tals com l'estrès, la fatiga, la síndrome burnout o del treballador cremat, trastorns del son o, a més llarg termini, malalties cardiovasculars, trastorns gastrointestinals, reproductius o mentals.
Així mateix, les maratonianes jornades de treball redueixen la seguretat laboral tot augmentant les probabilitats de patir un accident de treball. Així, un estudi realitzat per la Universitat de Massachusetts (2005) conclou que les feines amb hores extraordinàries habituals tenen una taxa d'accidents el 61% superior a aquelles amb horaris regulars i les jornades laborals de més de 60 hores setmanals incrementen aquesta taxa en el 23%. No és d'estranyar que, com a conseqüència també d'altres factors com l'elevada temporalitat o l'escassa cultura de prevenció de riscs laborals, l'Estat espanyol ocupi sempre les primeres posicions en els rànquings europeus d'accidents de treball.
Aquestes afectacions sobre la salut, a més d'afectar als mateixos treballadors, tenen també un important impacte personal i econòmic sobre llurs famílies, la societat, com a conseqüència de l'abonament de prestacions social, i les empreses, en haver de fer front a majors costos laborals associats als accidents i baixes laborals.
La situació descrita evidencia la necessitat de revertir l'actual deteriorament de l'entorn laboral per millorar la seguretat i salut dels treballadors. És urgentment imprescindible incidir en la reforma dels horaris per assolir horaris saludables i, a més d'afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i garantir la coresponsabilitat, apostar per l'èxit escolar, facilitar el compromís social o incrementar la productivitat, millorar la seguretat i salut dels treballadors. Hem d'avançar cap a uns horaris saludables per a millorar la nostra salut personal i social.