Avisos i amenaces

Les energètiques ens avisen gentilment que si l’impost especial als beneficis del sector es prorroga, suspendran els plans d’inversió previstos per... millorar la seva competitivitat reconvertint-se en generadors d’energies netes, com l’hidrogen verd.

S’han posat de moda aquests avisos, n’hi ha que els qualifiquen d’amenaces, per part de grans empreses davant actuacions públiques. Actuacions sovint de caràcter fiscal, però també ambiental, de competència o estrictament polítiques. N’hi ha que adverteixen que deixaran d’actuar al país i que se n’aniran a fer-ho fora si els toquen els avantatges fiscals de què gaudien, avantatges que podien estar justificats en determinada conjuntura però no pas ara. D’altres avisen que deslocalitzaran la planta de producció si no aconsegueixen determinades ajudes públiques. N’hi ha que amenacen a traslladar la seu social -a Madrid o a Holanda, segons el cas. N’hi ha que anuncien que no es presentaran al concurs públic de prestació de serveis sanitaris si no milloren en un 40 % les condicions de l’oferta. N’hi ha que acorden no acudir a un concurs d’obra pública, també per forçar a l’alça el preu de sortida.

Si vols saber-ne més

Foment del Treball demana que no es faci definitiu l'impost a les energètiques

Cap administració s’estalvia aquests gentils advertiments. Abans semblava que només s’atrevien amb els municipis petits i amb les comunitats autònomes. Ara és l’administració de l’estat qui és contínuament qüestionada. Potser és que la vella pràctica d’elaborar les noves normatives amb els representants de l’IBEX35 al costat no està prou vigent. Fins i tot la Unió Europea es veu subtilment advertida quan dicta polítiques i estableix sancions per garantir la lliure competència, com ha passat recentment amb Booking.

Sovint les empreses que desafien els governs són grans oligopolis sorgits dels mercats regulats. O activitats amb un fort component especulatiu. El comú denominador és que sempre presenten elevats beneficis i previsions d’ampliar-los encara més.

"Fins i tot la Unió Europea es veu subtilment advertida quan dicta polítiques i estableix sancions per garantir la lliure competència, com ha passat recentment amb Booking"

Es dirà que sempre hi ha hagut pressions i que és legítim que cadascú defensi els mateixos interessos, però ara es traspassen sense pudor determinades barreres. La primera és que els advertiments són públics, perquè es pretén utilitzar l’opinió dels ciutadans per afegir pressió sobre les administracions. La segona és que la globalització ha propiciat uns augments de concentració i de dimensió de moltes empreses que així es veuen amb cor de dictar les polítiques públiques.

Per això és important que cada vegada més determinades mesures es prenguin amb un acord internacional, com la d’establir un percentatge mínim a l’impost sobre els beneficis de les grans multinacionals. O un eventual impost a les grans fortunes, com alguns països europeus ja han implantat i es va discutir a la recent cimera del G20. I els ciutadans farem bé de no deixar-nos intimidar per aquests gentils advertiments de les grans empreses. El creixent desequilibri entre poder polític i poder econòmic va en contra dels interessos de la gran majoria.