És molt corrent, i comprensible, la present actitud negativa de moltes empreses en relació als bancs, fruit de l'actual restricció i el cost del crèdit. Penso que hauríem de recuperar una situació anterior, en la que estava molt més separada una doble línia d'actuació de les institucions financeres, que coneixíem com a "banca comercial" i "banca d'inversió". La primera era clarament una activitat financera d'intermediació entre l'estalvi i la inversió. Rebre dipòsits i concedir crèdits, i fer un benefici amb el diferencial dels interessos, benefici que estava plenament justificat perquè l'activitat complia una doble funció social.
Cada vegada més s'hi va anar afegint una segona activitat d'inversió, que suposava la possibilitat de beneficis més elevats però també molt més risc. Quasi sempre té una part molt important d'especulació, és a dir de creació i de compra/venda d'actius, immobiliaris o financers, esperant que el seu preu augmenti, encara que no s'hagi creat cap valor real. És a dir, una activitat que té poc a veure amb l'economia productiva o amb les necessitats reals de les persones.
Crec que és urgent revisar la regulació bancària, per tornar a posar el sistema financer al servei de l'economia real, donant un millor servei, reduint el risc dels estalviadors, i ajudant més a les empreses. Aquell que vulgui invertir amb risc, ja trobarà institucions "d'inversió" especialitzades per fer-ho, i sabrà a què s'exposa.