Barcelonesos per elecció
23
de Setembre
de
2015
Act.
24
de Setembre
de
2015
Elegir una parella és la declaració d'amor més profunda, ho és també elegir la ciutat en la qual vivim? Escoltant a uns quants estrangers que han vingut a viure a Barcelona, diuen que per sempre, és descobrir una història d'amor. Una història de superació. Una història d'èxit.
Alguns van venir de viatge i s'hi han quedat, d'altres han acompanyat a la seva parella a casa, i encara d'altres han retornat després de molts anys d'haver-hi passat una temporada (estic pensant en els Erasmus). Tots, pel camí, han hagut d'adaptar-se: alguns han tingut un aterrament dur, però finalment s'hi han trobat bé; d'altres no han superat aquesta etapa i han marxat.
Han marxat tips de la burocràcia, d'esperar una visa que no acaba d'arribar, de no rebre uns diners aturats per problemes de blanquejos de capital o, senzillament, de la dependència tan forta d'advocats i consultors. Vénen de països a on tot és ràpid i hi ha confiança, encara que el clima sigui molt més fred.
Una ciutat oberta, una societat diversa, una comunitat de diferents colors i cultures és molt enriquidora. És, també, més productiva, més innovadora, més ràpida incorporant els canvis. Tenim bons exemples a Silicon Valley i a Berlín, la seva internacionalització va de la mà de la seva capacitat innovadora.
Si volem competir amb aquestes dues ciutats atraient talent a Barcelona, hem de fer encara moltes coses. N'hi ha moltes que no depenen de nosaltres: ens serà difícil canviar la cultura garantista de la nostra societat, en la que s'ha de demostrar tot abans d'actuar; la manca de confiança; la suspicàcia. Això serà difícil. Però podem crear un clima on els nou vinguts es vulguin quedar pels nostres valors, per una cultura de l'esforç, perquè valorem la seva presència, perquè ens agrada la diversitat. També podem treballar per baixar les dobles barreres, els dobles papers.
Ho hem de fer perquè volem una ciutat puntera, marxosa, moderna, a on es creen empreses i aquestes creïn ocupació. I perquè, com ells, nosaltres també estem enamorats de Barcelona.
Alguns van venir de viatge i s'hi han quedat, d'altres han acompanyat a la seva parella a casa, i encara d'altres han retornat després de molts anys d'haver-hi passat una temporada (estic pensant en els Erasmus). Tots, pel camí, han hagut d'adaptar-se: alguns han tingut un aterrament dur, però finalment s'hi han trobat bé; d'altres no han superat aquesta etapa i han marxat.
Han marxat tips de la burocràcia, d'esperar una visa que no acaba d'arribar, de no rebre uns diners aturats per problemes de blanquejos de capital o, senzillament, de la dependència tan forta d'advocats i consultors. Vénen de països a on tot és ràpid i hi ha confiança, encara que el clima sigui molt més fred.
Una ciutat oberta, una societat diversa, una comunitat de diferents colors i cultures és molt enriquidora. És, també, més productiva, més innovadora, més ràpida incorporant els canvis. Tenim bons exemples a Silicon Valley i a Berlín, la seva internacionalització va de la mà de la seva capacitat innovadora.
Si volem competir amb aquestes dues ciutats atraient talent a Barcelona, hem de fer encara moltes coses. N'hi ha moltes que no depenen de nosaltres: ens serà difícil canviar la cultura garantista de la nostra societat, en la que s'ha de demostrar tot abans d'actuar; la manca de confiança; la suspicàcia. Això serà difícil. Però podem crear un clima on els nou vinguts es vulguin quedar pels nostres valors, per una cultura de l'esforç, perquè valorem la seva presència, perquè ens agrada la diversitat. També podem treballar per baixar les dobles barreres, els dobles papers.
Ho hem de fer perquè volem una ciutat puntera, marxosa, moderna, a on es creen empreses i aquestes creïn ocupació. I perquè, com ells, nosaltres també estem enamorats de Barcelona.