Barrejar la brossa per omplir-se les butxaques
03
de Maig
de
2017
De tant en tant, et trobaves algú que, per justificar que no triava la brossa a casa seva t'argumentava que, després, els que la recollien la tornaven a barrejar. Però ara resulta que aquesta llegenda urbana no és del tot falsa.
Primer va ser a Badalona, on el nou equip municipal va denunciar aquest tipus de pràctiques per part de l'empresa concessionària amb l'objectiu d'emetre factures més elevades pel triatge. Aleshores va sortir de seguida l'anterior alcalde per desqualificar una vegada més els "radicals" que governen l'Ajuntament. Ara, ha estat l'Ajuntament de Barcelona qui ha denunciat enganys similars, no gaire sofisticats, diuen, però que han necessitat quasi dos anys de mandat per descobrir-los. I en tots dos casos, amb la mateixa empresa concessionària, FCC, un dels cinc membres de l'IBEX 35 amb seu a Barcelona, tot i que controlada des de Madrid de fa anys.
De moment no sabem si el govern Colau serà tan estricte amb FCC com amb les empreses encarregades del túnel de Les Glòries. Tot i que la quantitat indegudament facturada no sembla relativament molt elevada, ara ja no es tractaria de desviacions pressupostàries com en el cas de les obres públiques, que sempre tenen un punt de subjectivitat, sinó de pràctiques directament fraudulentes. Unes pràctiques que, a més, impliquen un greu escàndol social quan les administracions malden perquè els ciutadans actuïn responsablement amb els seus residus.
Sabíem dels greus problemes que generen els comportaments mafiosos en la neteja i en la gestió dels residus en països tan pròxims com Itàlia, des de Venècia a Nàpols, des de Roma a Sicília. Sabíem com sectors emergents a casa nostra, com els gestors dels envasos, pressionen per evitar la implantació dels envasos retornables, com fan a Alemanya i a altres països centreeuropeus, perquè els qüestionaria el negoci. Però aquests fraus detectats a Badalona i a Barcelona resulten una lamentable constatació, que podrien ser només la punta d'un iceberg de comportaments irregulars. En qualsevol cas, la situació és prou inquietant per obligar tots els ajuntaments a revisar els protocols de seguiment d'aquests serveis i a extremar les tasques de control.
El sector dels subministraments i serveis públics és cada vegada més important a les nostres societats urbanes i desenvolupades. Com hem vist aquests dies amb el cèlebre cas del Canal d'Isabel II a Madrid, el fet que els gestioni una empresa pública no és tampoc garantia que no hi haurà comportaments abusius i irregulars. Les administracions, i els ajuntaments al capdavant, han de superar inèrcies i deixadeses a l'hora de supervisar la qualitat, l'eficiència i la netedat en la prestació dels serveis públics, siguin objecte de concessió o de concurs. Es prestin en règim de monopoli natural o de concurrència reglamentada. Se n'encarreguin empreses públiques, mixtes o privades. I cal revisar les normatives i els procediments per a la contractació de serveis, i d'obres públiques, en què la imprescindible eficiència econòmica no generi efectes perversos en termes de qualitat, solvència tècnica i financera i comportaments legalment o èticament reprovables.
Primer va ser a Badalona, on el nou equip municipal va denunciar aquest tipus de pràctiques per part de l'empresa concessionària amb l'objectiu d'emetre factures més elevades pel triatge. Aleshores va sortir de seguida l'anterior alcalde per desqualificar una vegada més els "radicals" que governen l'Ajuntament. Ara, ha estat l'Ajuntament de Barcelona qui ha denunciat enganys similars, no gaire sofisticats, diuen, però que han necessitat quasi dos anys de mandat per descobrir-los. I en tots dos casos, amb la mateixa empresa concessionària, FCC, un dels cinc membres de l'IBEX 35 amb seu a Barcelona, tot i que controlada des de Madrid de fa anys.
De moment no sabem si el govern Colau serà tan estricte amb FCC com amb les empreses encarregades del túnel de Les Glòries. Tot i que la quantitat indegudament facturada no sembla relativament molt elevada, ara ja no es tractaria de desviacions pressupostàries com en el cas de les obres públiques, que sempre tenen un punt de subjectivitat, sinó de pràctiques directament fraudulentes. Unes pràctiques que, a més, impliquen un greu escàndol social quan les administracions malden perquè els ciutadans actuïn responsablement amb els seus residus.
Sabíem dels greus problemes que generen els comportaments mafiosos en la neteja i en la gestió dels residus en països tan pròxims com Itàlia, des de Venècia a Nàpols, des de Roma a Sicília. Sabíem com sectors emergents a casa nostra, com els gestors dels envasos, pressionen per evitar la implantació dels envasos retornables, com fan a Alemanya i a altres països centreeuropeus, perquè els qüestionaria el negoci. Però aquests fraus detectats a Badalona i a Barcelona resulten una lamentable constatació, que podrien ser només la punta d'un iceberg de comportaments irregulars. En qualsevol cas, la situació és prou inquietant per obligar tots els ajuntaments a revisar els protocols de seguiment d'aquests serveis i a extremar les tasques de control.
El sector dels subministraments i serveis públics és cada vegada més important a les nostres societats urbanes i desenvolupades. Com hem vist aquests dies amb el cèlebre cas del Canal d'Isabel II a Madrid, el fet que els gestioni una empresa pública no és tampoc garantia que no hi haurà comportaments abusius i irregulars. Les administracions, i els ajuntaments al capdavant, han de superar inèrcies i deixadeses a l'hora de supervisar la qualitat, l'eficiència i la netedat en la prestació dels serveis públics, siguin objecte de concessió o de concurs. Es prestin en règim de monopoli natural o de concurrència reglamentada. Se n'encarreguin empreses públiques, mixtes o privades. I cal revisar les normatives i els procediments per a la contractació de serveis, i d'obres públiques, en què la imprescindible eficiència econòmica no generi efectes perversos en termes de qualitat, solvència tècnica i financera i comportaments legalment o èticament reprovables.