El benestar pandèmic

Benestar i pandèmia són dues paraules que no lliguen massa, fins i tot arriben a ser contradictòries. Com és possible aconseguir benestar en la situació actual? Això en psicologia s'anomena dissonància cognitiva, la tensió interna que experimenta una persona quan té al mateix temps dos pensaments antagònics o que estan en conflicte.

Aquesta és una de les realitats actuals, la lluita constant per sobreviure en aquest entorn hostil i sostingut, privat de llibertats, i que porta, no ens ha d’estranyar, a greus conseqüències, perquè el malestar psicològic és un dels efectes que està causant la pandèmia de la covid-19. Estudis recents durant aquesta pandèmia diuen que el 20% de la població ha tingut o té una depressió greu, mentre que en condicions normals, no pandèmiques, la seva prevalença seria d’un 7% (Hospital Universitari Dexeus). També l’ OMS estima que una de cada cinc persones ateses a emergències es veu afectada per depressió i ansietat.

El 20% de la població ha tingut o té una depressió greu, mentre que en condicions normals, no pandèmiques, la seva prevalença seria d’un 7%

Però quan es parla de persones, s’ha de parlar també d’aquells elements que afavoreixen el seu benestar, el que els fa sentir bé. I d’aquesta anàlisi poder treure profit que ajudi a pal·liar els efectes de la pandèmia:

• La carrera professional. Les persones procuren tenir objectius de creixement i desenvolupament professional,  poder lluitar per aconseguir-los. No hi ha res més gratificant que disposar d’una brúixola i els mitjans per aconseguir els reptes que un es proposi. Malauradament la disminució de l’activitat econòmica i els seus efectes no acompanyen a tenir una visió positiva per a molts joves.
• El benestar físic. És la base que alimenta i  dóna l’energia suficient per afrontar el dia a dia. La seva cura fomenta l’autoconfiança i l’estima amb un mateix. Fer esport, cuidar els hàbits d’alimentació i exercici físic i mental són necessaris ara més que mai. Però restriccions en l’activitat física no ajuden en aquest sentit.
• El social. Les persones són socials, tenen necessitats de relacionar-se i mantenir el contacte amb altres. L’aïllament que experimenten algunes persones, i també el teletreball dins l’entorn laboral, pot portar a conflictes de relació, d’excés d’hores de feina, i fins i tot a tenir problemes de conciliació.
• El comunitari. Les persones tenen propòsits que els porta a col·laborar i participar en el seu àmbit comunitari, sigui de manera professional o personal de manera altruista, sense esperar retorn. Els fa sentir bé i alineats amb les seves causes. Lògicament, la situació actual de pandèmia ha portat també a fortes restriccions en aquest àmbit, per les limitacions de mobilitat i de relació.
• El financer. Les persones han de cobrir les seves necessitats bàsiques (Abraham Maslow) d’alimentació, seguretat, habitatge, fins i tot d’higiene. Qui més qui menys coneix famílies on algun dels seus membres es troben en situacions d’ERTO, pèrdua d’ingressos o d’activitat econòmica provocada per les restriccions i limitacions.

Benestar i pandèmia, com hem dit, són dos significats diferents, ara com ara dues cares de la mateixa moneda, on les persones han de sobreviure i fer front el seu dia a dia. Una dissonància que provoca conflicte intern en les persones, però amb l’esperança que si ens aferrem a les notícies positives ben aviat ens en sortirem i podrem tornar a una nova normalitat més positiva.