Bitcoin, tonto l'últim

El bitcoin s'ha posat de moda el 2017. És un canvi de paradigma? Una bombolla? Amb origen a un article del 2008 escrit sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, va ser la primera de les 1.400 criptomonedes. Es basa en la tecnologia blockchain que permet transaccions de forma instantània sense necessitat d'intermediaris, per tan sense control de bancs centrals ni governs (això li dóna un caire místic). Un blockchain és una base de dades que està allotjada de forma simultània a multitud d'ordinadors a tot el món i protegida mitjançant criptografia consensual.

La cotització inicial era de 0,05 dòlars el 2010. El 2017 en un entorn de tipus baixos, molta liquiditat, i poques alternatives d'inversió rendibles s'ha convertit en part de les carteres d'inversió. La seva cotització ha sigut d'infart; comença a 963 dòlars, l'acceptació al mercat de futurs de Chicago disminueix la percepció de risc i dispara la cotització fins a 19.666 dòlars (17/12), cau a 10.775 dòlars (22/12), i remunta a 15.700 dòlars (26/12). El 17/1/18 cotitza a 9.850 dòlars; amb un valor de capitalització total de 170.000 milions de dòlars. Les causes de la seva caiguda a l'inici del 2018 sembla que són degudes a les mesures reguladores restrictives de la Xina (on es fa més del 70% de la mineria de bitcoins) i Corea del Sud; i a la recollida de beneficis per part dels inversors històrics. Uns diuen que el preu arribarà a l'1.000.000 dòlars a finals 2020, uns altres que caurà a zero.

La perduda del 45% del seu valor abans del Nadal és conseqüència de la realització de beneficis dels inversors, i del robatori de 4.000 bitcoins de la sud-coreana Youbit per un atac informàtic que la varen portar a fer fallida. Aquest robatori recorda al de 200.000 bitcoins que va portar també a la fallida el 2014 de MtGox.

Algunes dades curioses són que el bitcoin superava a principis de desembre el valor a borsa de Coca-Cola o el PIB de Finlàndia. És el 2,5% del mercat de l'or o el 0,25% del d'accions mundials. La contractació diària bruta de bitcoins és de 4.700 milions de dòlars, davant del 5 billones de les divises. S'han destinat 6.000 milions de dòlars a comprar bitcoins nous des dels seus inicis, el seu valor al mercat és de 400.000 milions. El 35% s'han negociat el 2017. El dòlar s'utilitza en el 87% dels pagaments internacionals, l'euro el 31% i el bitcoin el 0,5%. 1.000 tenedors controlen el 40% dels 16,7 milions de bitcoins en circulació.

"Al desembre el bitcoin superava a principis de desembre el valor a borsa de Coca-Cola o el PIB de Finlàndia"

Si bé la seva inclusió als mercats regulats li dóna credibilitat, i la seva escassetat (un màxim de 21 milions d'unitats) potencial de valor; són molts els seus punts dèbils: Volatilitat de preus (fins a un 35% diari ha arribat), falles operatives (el sistema es col·lapsa amb facilitat per acumulació d'ordres) i de seguretat (ciberatacs). Las operacions són anònimes, el que facilita el blanqueig i la defraudació fiscal. És molt contaminant, consumeix el 0,16% de l'electricitat mundial (més que Irlanda).

Està passant quelcom similar a la bombolla dels anys 90 en què algunes companyies pujaven de valor pel simple fet de posar .com al seu nom. Long Island Tea Corp canvia a Long Blockchain Corp el 21/12 i augmenta la seva cotització un 500%. El 13/12 debuta al NASDAQ Longfin a 5 $, fins que el 23/12 compra Ziddu, una empresa de microcrèdits en criptodivises, i puja fins a 142 dòlars. Les bombolles generen beneficis mentre entren nous inversors. La primera documentada és la de les tulipes (Països Baixos S. XVII). Hi ha molts compradors de bitcoins amb targeta de crèdit, préstecs i hipoteques

Per finalitzar recordar que: tot el que puja baixa; i que com més alta és la pujada més forta serà la caiguda. No ha d'arriscar-se el que no es pot perdre. A la febre de l'or els que varen fer diners varen ser els venedors de pales. Rockefeller va dir "quan el meu enllustrador compra accions, jo venc". Però com diuen a Goldman Sachs, "la gent també era escèptica quan els bitllets de paper desplaçaren a l'or".