No sembla tan difícil d’entendre com d’aplicar-ho: la gent que va contenta i relaxada al seu lloc de feina rendirà més, s’involucrarà més en el projecte i donarà millor servei que quan se senten insegurs, temorosos i poc reconeguts. Un clima de desconfiança és un fre a la creativitat i a l’aportació de valor, però tristament, hi ha directius que no troben altra manera de gestionar un equip que creant una falsa autoritat basada en la creació de tensió i utilitzant un to agressiu.
Sóc de les que pensen que de tot se n’aprèn, però també penso que mostrar un lideratge positiu, basat en la confiança i en la promoció del talent és molt menys traumàtic i molt més rendible.
I de qui en depèn? Aquest és el veritable poder, molts cops mal emprat, però poder a la fi. El responsable de l’equip té l’oportunitat de treure el millor d’aquest o d’ensorrar-lo, fent que es limiti a fer les tasques que els corresponen i res més. Quan optem per aquesta última via tothom hi perd: el directiu hi perdrà perquè amb un equip a mínims no aconsegueixes fites de màxims; l’empresa hi perd perquè tampoc arribarà a l’estadi desitjat i per descomptat, l’equip s’anirà empobrint i acotarà el cap en presència del seu superior. És molt trist pensar que aquesta situació és la realitat en moltes de les nostres empreses, siguin grans o petites, públiques o privades.
"Mostrar un lideratge positiu, basat en la confiança i en la promoció del talent és molt menys traumàtic i molt més rendible"
Em sorprèn que als directius ens costi tant entendre que sense els equips no som res i que, sense equips motivats, serem uns gestors de mediocritat. Aquest és el tipus de coneixement que no t’ensenyen a les escoles de negocis ni a les universitats, però que dona o treu molt de rendiment al llarg de la vida professional.
Per què no ens posem a la pell dels nostres col·laboradors i ens fem la pregunta clau: què necessita de nosaltres l’equip? Evidentment, la resposta pot dependre de la maduresa d'aquest, de la complexitat del negoci i de molts altres factors, però el que segur que no faltarà en la recepta són conceptes com confiança, transparència, que valori l’opinió del col·laborador, que doni exemple, que aporti coneixement, però que mostri humilitat i que sigui generós amb el temps que els dedica. Aquesta és una recepta guanyadora i qui l’apliqui s’emportarà l’estrella Michelin del management.
"Em sorprèn que als directius ens costi tant entendre que sense els equips no som res i que, sense equips motivats, serem uns gestors de mediocritat"
Aconseguir la confiança genuïna del grup és un dels majors assoliments a què un bon directiu ha d’aspirar i la gent et fa confiança quan el que veu li agrada i s’ho creu. Això és el que compta, que les persones confiïn en el teu criteri, en la teva gestió i, sobretot, en la teva integritat quan les coses es torcin. Una persona que confiï en tu farà tot el possible per contribuir a l’èxit, però si només es tracta d’un bon rotllo artificial, perquè intueix que a l’hora de la veritat fallaràs, no funcionarà. Aquestes relacions mantenen les formes, somriures als passadissos o mentre dura el cafè que has pagat, però no tenen més recorregut.
Per tant, quan parlem de lideratge positiu parlem d’equips que funcionen en espais de confiança, on senten que són importants, on creuen en el propòsit i on veuen un exemple que els convenç i que els anima a millorar i a arriscar. El líder que ho practiqui aconseguirà el reconeixement de l’equip i el més valuós de tot, aconseguirà deixar una empremta positiva en les seves trajectòries. I no oblidem mai que un bon lideratge és la millor eina que una empresa té per obtenir uns excel·lents resultats que, a la fi, és la raó per la qual als directius ens paguen.