De la borratxera inversora a un canvi de paradigma

Crec que no us descobreixo res de nou quan manifesto que l’exultació inversora dels darrers anys s'ha esvaït en el món de les empreses emergents. El final de la pandèmia, que va impulsar a l'alça els negocis digitals, el conflicte a Ucraïna i l’augment dels tipus d'interès han frenat l'activitat dels family& friends, business angels, family office i fons de capital de risc, que han extremat precaucions ajustant a la baixa les valoracions de les companyies i adoptant una posició marcadament més mesurada a l'hora d'invertir.

Hem passat de la borratxera inversora dels anys 2019 i 2020, en què el capital fluïa abundosament cegat per projectes disruptius especulatius i futuribles de potencialitat i hipercreixement, a un context en què les inversions s'han configurat d'un mode més rígid, hermètic i garantista, ubicant en el pòdium d’imprescindibles elements com la rendibilitat i la facturació, l’eficiència, la solvència de l’equip humà, el potencial d'escalabilitat, la maximització de l’ús dels recursos propis, i un road map realista i sostingut en el temps. Afrontem, per tant, un nou paradigma en què, tot i haver-hi liquiditat i recursos, els inversors es mostren peculiarment cautelosos a l'hora d'executar o ampliar les seves inversions.

"Hem passat de la borratxera inversora dels anys 2019 i 2020 a un context en què les inversions s'han configurat d'un mode més rígid, hermètic i garantista"

Aquesta nova etapa obre una finestra d’oportunitat als inversos, en tant que poden invertir en projectes a preus substancialment més mòdics, efecte de la correcció de les valoracions, però alhora esdevé un fet crític per a les startups, que han de replantejar els respectius plans de futur amb una visió més rigorosa i pragmàtica.

Segons constata un darrer estudi d'Atomico, una important entitat de capital de risc londinenc que analitza l’ecosistema a Europa a partir de dades i enquestes a milers d'emprenedors, operadors i inversors, el 80% de les empreses emergents reconeix que avui els resulta més difícil captar capital, ja sigui en quantia o en termini, de manera que moltes d’elles s’han vist obligades a redimensionar les respectives rondes i a moderar expectatives.

Les xifres parlen per si mateixes. Conforme les dades de l’organisme d'assessorament tecnològic i inversió GP Bullhound relatives a startups d'Europa i Israel, la inversió del capital de risc del primer trimestre de 2022 respecte del mateix període del 2023 ha experimentat un descens del 67%. Enmig d’aquest marc global d’incertesa no ens hauria de sorprendre que les empreses emergents s’hagin vist abocades a cercar finançament més enllà de les entitats bancàries, tradicionalment receloses a finançar negocis poc consolidats. I és aquí on han entrat en escena els préstecs de risc, altrament coneguts com a venture debt, un instrument financer de baixa dilució que combina deute i accions, i que cedeix els diners a un interès notablement superior al de la banca tradicional, situant-se fàcilment per damunt del 10% anual. Val a dir que el risc assumit pel creditor en aquest tipus d’operacions és significativament important donat el perfil incert de la part deutora.

"Afrontem un nou paradigma en què, tot i haver-hi liquiditat i recursos, els inversors es mostren peculiarment cautelosos a l'hora d'executar o ampliar les seves inversions"

Enmig d'una retirada global d'inversors que ha impactat en la captació de fons per a startups, l’estat espanyol ha registrat aquest 2023 un descens del 42% de la inversió en startups respecte de l’exercici precedent. Tot i això, es corona en quarta posició dins del marc europeu en nombre d'empreses emergents que aconsegueixen inversió i en setè lloc de l’ecosistema en volum total de finançament.

Seria una veritable imprudència per la meva part aventurar-me a fixar un deadline del moment actual en termes d’austeritat inversora, però el que si que voldria és pensar que tots n’haurem après alguna cosa del que estem vivint. Que no ho passarem simplement com un dels successius estats cíclics de l’economia que, malgrat la recurrència, ens aboca sempre als mateixos errors. I és que de vegades sembla que no vulguem aprendre la lliçó i que fem mans i mànigues per no fer quedar malament el refrany popular que diu que "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra". Dues? I tres, i quatre..., i anar sumant.

"El 80% de les empreses emergents reconeix que avui els resulta més difícil captar capital, segons Atomico"

El que representa el veritable canvi de paradigma és que les startups i les empreses en general avui persegueixin la rendibilitat primerenca i la sostenibilitat en el temps, més enllà dels creixements accelerats i desmesurats que, en situacions difícils com l’actual, han desencadenat en desenes, centenars i milers d’acomiadaments aquí i arreu del món fruit del desequilibri entre la dimensió de l’empresa i la salut financera per a sustentar-la.

Alguns ho titllaran de poc atractiu, fins i tot d’arcaic, quan apel·lo al model tradicional d’empresa. Però Catalunya es nodreix d’un potent teixit de petites i mitjanes companyies familiars, algunes d’elles centenàries, que no tan sols generen ocupació i riquesa al país sinó que aporten una proposta de valor que ha prevalgut i preval en el temps. Empreses que no deixen d’evolucionar i d’innovar, que avancen amb una mirada oberta al món i que capten i fidelitzen el talent amb projectes sòlids i solvents. La gestió eficient i acurada dels recursos. El perquè, el com i el quan de cada inversió. El control del mercat i de les noves iniciatives emergents. Aquest ha de ser el nostre esperit, la nostra raó de ser, més enllà de si toca etiquetar-nos de startup, unicorn o camell.

Somniar? Sí, sempre. Però toquem de peus a terra i agafem el timó de la situació per garantir el futur sòlid del país.