Botín i Álvarez, dos gegants
18
de Setembre
de
2014
El final de l'estiu ens ha proporcionat dos esdeveniments rellevants des del punt de vista de la gestió empresarial: els traspassos dels presidents de dues extraordinàries empreses espanyoles, el Banc de Santander i El Corte Inglés. Se n'han fet ressò tots els mitjans de comunicació, negres, grisos, salmó i roses. Hem llegit panegírics i anàlisis de totes menes. M'interessa només destacar quatre trets comuns, que considero factors del seu èxit, aprofitables per a tots els empresaris.
El primer, una passió exagerada pel seu negoci, extravertida en un d'ells, introvertida en l'altre. Una passió portada fins a les darreres conseqüències: Botín vivia pel negoci bancari, com ell havia dit sovint, i Isidoro Álvarez per la distribució comercial; que els dos l'havien mamat des de molt jovenets, d'aprenents i al qual se n'havien mantingut tossudament fidels.
El segon, una conducció amb la mirada al futur. The Times diu de Botín, en el seu extens article obituari de l'11 de setembre que era "un mestre estratega, i havia previst totes les grans tendències en el negoci bancari". De Isidoro Àlvarez només cal constatar la seva capacitat d'adaptació, fos a les butxaques dels clients, fos a les noves tendències de distribució, de màrqueting o a la mateixa evolució urbanística.
El tercer, el seu coneixement profund del seu negoci, enganxats al terreny, tastant de primera mà i sovint sense intermediaris el pensament i necessitats dels seus clients i el mercat. Actuant per sorpresa, cuidant el detall sense que aquest els deixés perdre de vista la seva estratègia general. Besunyant i deixant-se de romanços extravagants (Botín: "si no entens plenament un producte, no el compris").
I finalment, el geni creatiu, en les adquisicions i en productes i serveis trencadors suportats per una gestió publicitària i comunicacional excepcionalment rellevant.
Aquest article no vol ser un panegíric. Es podrien fàcilment posar al costat determinades actuacions no tan afavoridores o inabastables pel comú de les empreses; però sí un resum de punts forts d'èxit en els que, mutatis mutandis, molts dels nostres empresaris i nosaltres mateixos ens hauríem d'emmirallar: passió, visió, terreny i creativitat comunicadora.
El primer, una passió exagerada pel seu negoci, extravertida en un d'ells, introvertida en l'altre. Una passió portada fins a les darreres conseqüències: Botín vivia pel negoci bancari, com ell havia dit sovint, i Isidoro Álvarez per la distribució comercial; que els dos l'havien mamat des de molt jovenets, d'aprenents i al qual se n'havien mantingut tossudament fidels.
El segon, una conducció amb la mirada al futur. The Times diu de Botín, en el seu extens article obituari de l'11 de setembre que era "un mestre estratega, i havia previst totes les grans tendències en el negoci bancari". De Isidoro Àlvarez només cal constatar la seva capacitat d'adaptació, fos a les butxaques dels clients, fos a les noves tendències de distribució, de màrqueting o a la mateixa evolució urbanística.
El tercer, el seu coneixement profund del seu negoci, enganxats al terreny, tastant de primera mà i sovint sense intermediaris el pensament i necessitats dels seus clients i el mercat. Actuant per sorpresa, cuidant el detall sense que aquest els deixés perdre de vista la seva estratègia general. Besunyant i deixant-se de romanços extravagants (Botín: "si no entens plenament un producte, no el compris").
I finalment, el geni creatiu, en les adquisicions i en productes i serveis trencadors suportats per una gestió publicitària i comunicacional excepcionalment rellevant.
Aquest article no vol ser un panegíric. Es podrien fàcilment posar al costat determinades actuacions no tan afavoridores o inabastables pel comú de les empreses; però sí un resum de punts forts d'èxit en els que, mutatis mutandis, molts dels nostres empresaris i nosaltres mateixos ens hauríem d'emmirallar: passió, visió, terreny i creativitat comunicadora.