Llegint els interessants treballs de
Wharton, la tal vegada més publicada i citada escola de negocis del món, penso que és interessant recollir dos conceptes que em semblen fonamentals per al desenvolupament estratègic exitós per a qualsevol empresa. El primer és el de
convertir el coneixement en beneficis. Saber quins són els nostres actius crítics de coneixement i a on els podem trobar és bàsic per a lluitar contra els nostres competidors.
Comparteixo plenament l'afirmació de
Martin Ihring de què vivim en una
època en el que el coneixement és el principal eix però que, sabent gestionar els nostres actius físics ens és més difícil gestionar els nostres actius de coneixement... Identifiquem-los constantment i construïm estratègies damunt d'ells.
Per altra banda, cal
no perdre de vista mai una visió integrada del negoci que desenvolupa la nostra empresa. Cap de les funcions que comprèn no és –no pot ser- una funció aïllada de les altres. Aquest pensament o mentalitat global empresarial, que reconeix la interdependència entre les funcions de l'empresa, no només ha de ser propi del màxim responsable de l'empresa, sinó que hauria de ser assolit per tots els directius.
Això permet eixamplar capacitats i evitar ineficiències per desconeixements gairebé elementals del qual fan altres sectors de l'empresa i per què ho fan.
Facilita també l'orgull de pertinença, fill de la comprensió.
En definitiva, és el principi de la col·laboració intel·ligent que hauria de formar part de la cultura de tota empresa guanyadora. Potser alguns consideraran que aquest són principis ja coneguts. Però els puc assegurar que tot i sent així, són requisits molt complexes d'assolir, que requereixen una conscienciació i pràctica continuada, una bona dosi de generositat i respecte per distingir i
rebutjar la imposició o l'abdicació i, una vegada presa la decisió, donar-li ple suport.Jo n'he viscut una
experiència professional i puc assegurar que -tot i la duresa que de vegades pugui comportar-, paga la pena.