Cal tornar a separar el patrimoni personal del negoci
05
de Desembre
de
2015
La situació econòmica per la qual han passat les empreses en els darrers anys i, sobretot, les greus dificultats d'accés al crèdit que han patit, han portat, a la pràctica, a una desaparició dels avantatges que aportaven les societats de responsabilitat limitada per aquell que volia impulsar un projecte empresarial.
M'explicaré. Des de l'esclat de la crisi financera la banca ha vingut imposant altes exigències a l'hora d'atorgar crèdit a les empreses. De forma majoritària, això ha passat, entre d'altres, per exigir l'aportació de garanties addicionals i, concretament, l'aval personal de l'empresari.
Aquella limitació de responsabilitat dels socis en enfront de tercers que donava sentit a les societats mercantils (SL i SA) perquè permetia a una persona convertir-se en empresari acotant el patrimoni que hi volia comprometre/arriscar, s'ha esfumat. De forma gradual i incessant, la banca ha anat condicionant les renovacions de línies de finançament de circulant i refinançaments a l'aportació de l'aval personal de l'empresari. Amb la qual cosa la limitació de responsabilitat que oferien les societats mercantils desapareix i l'empresari passa a respondre amb tot el seu patrimoni personal, present i futur. Això, sense cap mena de dubte, ha dificultat enormement l'aflorament de nous empresaris i, inclús, la continuïtat dels actuals.
Però, arribats a aquest punt, una vegada comencem a superar la crisi econòmica, les empreses han d'intentar anar fent passes enrere en aquest àmbit. És a dir, han de fixar-se com a objectiu a mig o llarg termini poder mantenir les línies de finançament bancari evitant haver d'aportar l'aval personal de l'empresari.
Això, que d'entrada pot semblar una utopia, és possible. Però s'ha de marcar una estratègia que requerirà un cert temps per a la consecució de l'objectiu. I es requerirà una execució molt precisa de tota una sèrie d'intervencions i dels termes en què s'ha de negociar amb la banca.
És ara, doncs, un bon moment per començar a plantejar-se aquesta qüestió, posar-s'hi a treballar i recuperar el sentit que originàriament tenien les societats mercantils: separar el patrimoni personal del patrimoni compromès amb el negoci, mitjançant la retirada gradual dels avals personals de l'empresari.
M'explicaré. Des de l'esclat de la crisi financera la banca ha vingut imposant altes exigències a l'hora d'atorgar crèdit a les empreses. De forma majoritària, això ha passat, entre d'altres, per exigir l'aportació de garanties addicionals i, concretament, l'aval personal de l'empresari.
Aquella limitació de responsabilitat dels socis en enfront de tercers que donava sentit a les societats mercantils (SL i SA) perquè permetia a una persona convertir-se en empresari acotant el patrimoni que hi volia comprometre/arriscar, s'ha esfumat. De forma gradual i incessant, la banca ha anat condicionant les renovacions de línies de finançament de circulant i refinançaments a l'aportació de l'aval personal de l'empresari. Amb la qual cosa la limitació de responsabilitat que oferien les societats mercantils desapareix i l'empresari passa a respondre amb tot el seu patrimoni personal, present i futur. Això, sense cap mena de dubte, ha dificultat enormement l'aflorament de nous empresaris i, inclús, la continuïtat dels actuals.
Però, arribats a aquest punt, una vegada comencem a superar la crisi econòmica, les empreses han d'intentar anar fent passes enrere en aquest àmbit. És a dir, han de fixar-se com a objectiu a mig o llarg termini poder mantenir les línies de finançament bancari evitant haver d'aportar l'aval personal de l'empresari.
Això, que d'entrada pot semblar una utopia, és possible. Però s'ha de marcar una estratègia que requerirà un cert temps per a la consecució de l'objectiu. I es requerirà una execució molt precisa de tota una sèrie d'intervencions i dels termes en què s'ha de negociar amb la banca.
És ara, doncs, un bon moment per començar a plantejar-se aquesta qüestió, posar-s'hi a treballar i recuperar el sentit que originàriament tenien les societats mercantils: separar el patrimoni personal del patrimoni compromès amb el negoci, mitjançant la retirada gradual dels avals personals de l'empresari.