Canvia qui ho necessita

Canvi. Innovació. Transformació. Aquestes paraules ressonen sempre a totes les organitzacions, siguin públiques o privades, grans o petites, joves o centenàries. La majoria dels reptes que afrontem consisteixen a resoldre com gestionar els canvis: diagnosticar bé on fan falta, no fer-ho ni massa aviat ni massa tard, apostar per una opció o altra d’entre les moltes que tindrem, decidir quants recursos hi esmenarem, dimensionar correctament els esforços, convèncer a la resta que el canvi que proposem realment val la pena, implementar el canvi en l’ordre i el tempo adequats, recollir indicis que permetin avaluar el progrés dels canvis... La història dels humans és des de fa milers d’anys una successió continuada de canvis, però tot i així no hi ha res que ens costi més que canviar.

Hem desenvolupat un munt de teories sobre com gestionar els canvis, algunes ben interessants i contrastades com les de John P. Kotter, però allò més abundant són les excuses per no canviar. I és normal perquè canviar molesta, demana esforços, obliga a explorar la incertesa, fa renunciar a les rutines i et fa abandonar territoris coneguts. No tothom vol, i no tothom pot. I a més a més les persones tenen tot el dret a no estar d’acord amb el diagnòstic i la proposta, i a tenir una opinió raonada en contra d’allò nou que es proposa.

"La història dels humans és des de fa milers d’anys una successió continuada de canvis, però tot i així no hi ha res que ens costi més que canviar"

La veritable dificultat dels canvis sempre rau en les persones més que no pas en qüestions com ara el pressupost o la tecnologia. Sovint és més difícil reunir complicitats i voluntats que no pas recursos i mitjans, i si es tracta de moure voluntats i esforços personals allò que motiva més les persones a canviar és la necessitat. Com més extrema sigui la necessitat més probable serà el canvi.

La crisi de la covid-19 ha generat i generarà necessitats extremes i per tant veurem molts canvis, però no tots els canvis perduraran en el temps malgrat l’abús de la insuportable expressió “aquest canvi ha vingut per quedar-se”. Allò que determina si un canvi és real i profund rau en la percepció de gravetat i de risc, i de si es considera quelcom realment necessari o per contra és només una opció. Els veritables canvis es produeixen quan no tens una alternativa més fàcil o més còmoda. Sota aquest criteri és relativament senzill identificar quins dels molts canvis que avui observem al nostre dia a dia es mantindran i quins no.

"Allò que determina si un canvi és real i profund rau en la percepció de gravetat i de risc, i de si es considera quelcom realment necessari o per contra és només una opció"

Les persones que van a una reunió sense mascareta, o les que intenten donar-te la mà malgrat tot, molt probablement no han patit al seu voltant cap mort sobtada per aquesta malaltia. De la mateixa manera que qui més ha abraçat el teletreball són aquelles persones que necessitaven continuar i no es podien permetre aturar-se o esperar que es recuperi la mobilitat. Canvia qui ho necessita.