Fes canvis, i no deixis de fer-ho

La revolució industrial va començar al segle XVIII i ara ja portem gairebé tres-cents anys treballant sota la lògica industrial d’ordenar els processos, garantir les qualitats, controlar els temps, procedimentar les tasques. Industrialitzar és sinònim d’estabilitzar tant com es pugui, evitar els riscos i improvisar poc. Industrialitzar és controlar. Garantir que les coses es fan sempre d’una determinada manera, i que aquesta manera de fer es va millorant més i més fins a poder dir que està optimitzada. El somni és el procediment perfecte i el premi és una certificació ISO.

Portem tant temps obsessionats en fixar les coses que se’ns fa difícil introduir canvis. Tres-cents anys industrialitzant ens han tornat tant rígids que ara ja en fa cent que discutim con introduir la innovació dins les organitzacions. Resistència al canvi, gestió del canvi i por a la incertesa o al fracàs son algunes de les psicopatologies organitzatives que ens ha deixat la revolució industrial.

El resultat és que quan introduïm canvis o millores, quan fem innovacions, en el fons el que busquem és un nou procediment que substitueixi l’anterior. Substitueixo un model per un altre, questiono un model però en proposo un altre, i el nou model també té la vocació d’esdevenir tant estable com ho era l’anterior. Proposo coses noves, però no abandono el paradigma de l’estabilitat, de la bona solució que podrem acabar estabilitzant. Fem innovació, però no abandonem la idea d’ordre i control.

Proposo coses noves, però no abandono el paradigma de l’estabilitat, de la bona solució que podrem acabar estabilitzant. Fem innovació, però no abandonem la idea d’ordre i control

Ara resulta que estem en transició. Anem abandonant una societat industrial de models estabilitzats durant anys, a vegades segles, per anar entrant progressivament a la societat digital que tot just està començant. Desenvolupar la societat digital comporta  tants canvis estructurals que com anem ben depressa potser no ens demanarà tres-cents anys, però setanta-cinc, cent, o cent-vint segur que sí. Hi ha molta feina. Hem de tornar  a definir el contracte social, tornar a definir models de negoci, models de governança, repensar les Universitats, els actors socials, la relació amb la informació, drets i deures... portarà temps. Cap dels que estem llegint aquest article ho veurà completat.

Som la generació que inicia la transició cap a la societat digital, i cap de nosaltres la veurà completada. No ens pertoca a nosaltres trobar el nou model i estabilitzar-lo. Tot el contrari. La nostra feina és introduir canvis i no deixar de fer-ho una i altra vegada. Sigui quina sigui la solució que proposem, hem de saber que en dos, tres o quatre anys tocarà tornar a proposar un altre cop una nova solució diferent. No t’enamoris de les teves solucions i no intentis convertir-les en estables. Facis el que facis, canvia-ho. I ves pensant com ho tornaràs a canviar.